A correcuita, la Júlia ha saludat una amiga de camí a l’examen de matemàtiques. “Posa’m una espelma, si us plau”, li ha dit gairebé sense aturar-se. Totes dues són de Barcelona i arriben amb “confiança” a la selectivitat. Culminen tres dies seguits d’exàmens a la Universitat de Barcelona després d’un mes intensiu d’estudi, no a l’institut sinó a la biblioteca. El seu cas no és cap excepció, molt pocs alumnes participen de les classes de repàs que organitzen els docents de batxillerat. “Al maig ja està tot el temari fet i la majoria dels alumnes no participen de les sessions de repàs”, confirma el president de l’associació de directors AXIA, Jordi Satorra. Segons els seus càlculs, tres quartes parts de l’alumnat no assisteix a les classes que es fan abans de la selectivitat.
Un grupet de l’institut Cultural (Badalona) confirmen el mateix. Són quatre, asseguts a una taula i amb apunts carregats de gràfiques. Cap dels quatre ha trepitjat darrerament l’institut. En una altra universitat, al campus de Poblenou de la Pompeu Fabra tampoc hi ha fidels a les classes de repàs. D’un grupet de vint adolescents, només un, el Pol, hi ha anat. “Érem tres o quatre d’una classe de vint i llargs alumnes”, detalla. “A casa costa més posar-s’hi i, en el nostre cas, no havíem tingut temps de donar tot el temari d’algunes assignatures i jo he preferit que me l’expliquin”, continua. Al seu costat, l’Eric ha repassat a casa. “Crec que són classes en què no es fa res, m’he anat sortint als trimestrals i tenia els apunts; per a mi, no hi ha color, és millor que cadascú segueixi el seu ritme a casa seva”, sentència.
En el tercer grup, totes noies de l’Institut Caterina Albert (Barcelona), els arguments són els mateixos. “Costa més a casa, però nosaltres ens hem ajuntat a la biblioteca i així ens forçàvem a estudiar”, comenta la Tània. “Els profes sí que ens deien d’anar, que és millor; els pares no, com a mínim en el meu cas, perquè sabem que soc aplicada”, remata l’explicació. Satorra, de l’associació de directors, insisteix en la importància d’anar-hi: s’aprofundeix en aspectes clau, alguns de recurrents, any rere any; o en el model de les proves. “En el nostre cas, hem enviat correus a les famílies recordant la importància d’aquestes sessions”, detalla.
Les vagues no han afectat els alumnes de batxillerat
Pràcticament cap dels alumnes diu haver-se sentit perjudicat per les vagues. Només en Joel, alumne de l’institut Cultural. “Possiblement, podrien haver fet vaga abans o haver-se esperat”, comenta. El sindicat Professors de Secundària admet que els docents de batxillerat han fet menys vaga, si bé matisen que no tenen dades segmentades per cicles. En tot cas, preguntats per aquest diari, reconeixen tenir la “sensació” que molts han decidit no fer-ne quan hi havia exàmens o recuperacions, sobretot. Alguns centres, afegeixen, han canviat les dates d’exàmens i avaluacions per no fer-les coincidir amb les aturades.
Satorra no ho veu tan clar. “No crec que s’hagi tingut en compte, el docent que ha volgut fer vaga n’ha fet”, declara el director de centre. En tot cas, suma una nova veu en contra dels qui acusen el professorat de perjudicar els alumnes. “Només s’han fet cinc vagues al maig. Els alumnes, durant tot el curs, han fet moltes més vagues per motius molt diversos, alguns no vinculats a l’educació, com la defensa de la causa palestina”, argumenta. “Objectivament, clar, són hores de classe que es perden”, matisa. “Pot ser que hi hagi centres que no hagin donat tot el currículum”, afegeix. “Ara bé”, continua, “no té res a veure amb les vagues”. “Ens hauríem de preguntar amb profunditat per què passa això”, reflexiona.
Sí que han tingut més incidència les vagues dels professionals de les biblioteques, activa durant la selectivitat. “Que les biblioteques estiguin tancades en plena selectivitat i amb temperatures extremes és l’expressió d’un problema estructural: estem desinvertint en els equipaments que sostenen el dret a l’educació i la cohesió social del país”, ha declarat a l’ACN el president de l’associació de famílies (aFFaC), Jordi Carreras. Els bibliotecaris han iniciat una aturada indefinida des del 26 de maig, amb afectacions notables a Barcelona, però també en altres punts del país. El primer dia, només van obrir tres biblioteques de la capital.
