Les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) d’aquest any arriben amb rècord d’inscrits i els estudiants pendents de la mobilitat, alterada per la presència del papa Lleó XIV a Catalunya. Són dies de nervis i de repassar apunts, a les portes d’un seguit d’exàmens que marquen el futur acadèmic de milers d’estudiants. Unes proves habitualment assequibles, això sí, però que sempre deixen anècdotes i preguntes feixugues que sorprenen els estudiants. Els de l’any passat, segurament encara recorden el quart exercici de l’examen de llengua i literatura castellana en què es preguntava què és la ‘perífrasi aspectual’. Molt probablement, la pregunta més empipadora de la selectivitat de l’any passat.
La pregunta en qüestió demanava a l’alumnat redactar una oració amb un nom col·lectiu, una perífrasi aspectual i un adjectiu qualificatiu. I aquí la qüestió: què és una perífrasi aspectual? Un terme gramatical gens col·loquial ni habitual en les converses del dia a dia –possiblement tampoc a les aules– i que va atrapar molts estudiants a la prova. La ‘perífrasi aspectual’ –els de l’any passat ja ho sabran– és la combinació de dos o més verbs que actuen en conjunt per indicar l’estat d’una acció. ‘Arribar a ser [un bon futbolista]’ o ‘[sembla que] comença a ploure’ en són exemples.
L’exemple de perífrasi aspectual que sortia a la correcció oficial de l’examen
A la correcció de l’examen de l’any passat hi havia un altre exemple: “La seva família acostuma a reunir-se sovint”, on “acostuma a reunir-se” era la perífrasi aspectual. La resposta també recorda que “família” és gramaticalment un nom col·lectiu i “nombrosa” un adjectiu qualificatiu. La pregunta, ben resposta, sumava 0,75 punts a la nota final de l’examen. El 95% dels estudiants van aprovar la selectivitat; en el cas de l’examen de llengua castellana, la nota mitjana va ser d’un 6,4 sobre 10. Molts alumnes, segons el que ells mateixos comentaven a la sortida, van deixar-se punts amb l’empipadora perífrasi aspectual.
