No era l’opció preferida dels sindicats, però les assemblees de docents han decidit arrencar el curs amb una nova vaga. La imatge incomoda l’executiu català, que ha de fer front a un inici de curs excepcional malgrat haver arrencat un acord a tres dels sis sindicats de la mesa sectorial. La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha demanat un “parèntesi” als docents per “rebaixar el clima de tensió” que viu la comunitat educativa i el president, Salvador Illa, ha exigit “respecte pel dret a l’educació dels infants”. Però els docents repetiran les imatges del maig passat, amb accions al carrer a primera hora del matí que seran seguides de tres grans assemblees a Barcelona, Girona i Amposta per “planificar la lluita” dels pròxims mesos.
Ningú amaga que les assemblees han marcat els tempos d’aquesta nova vaga, de la mateixa manera que tothom dona per fet que les aturades es repetiran abans d’acabar el primer trimestre. “El conflicte ha superat l’aspecte purament sindical. Quan la gent no se sent representada apareixen moviments com les assemblees”, apunta Nacho Rico Martín, membre de l’assemblea educativa del Barcelonès Nord, en conversa amb El Món. “Si hi ha una participació alta, el moviment pot sortir encara més reforçat”, afegeix. La lectura d’aquests docents reconvertits ara en activistes és d’un cicle nou marcat per l’alta participació de la plantilla en les protestes. El 2023 –durant l’època de Josep Gonzàlez-Cambray– la cohesió del moviment no era tan alta, recorden. “Inclús les manifestacions amb menys moviment han agrupat 30.000 persones”, apunta Rico al respecte.
La sensació, tant dels sindicats com de les assemblees, és que la xifra de participació de la vaga serà decisiva a l’hora de planificar un nou escenari més o menys agressiu per al que queda de curs. En altres paraules, la mobilització d’aquest dimarts marcarà si les protestes donen una treva al Govern o si sumen noves convocatòries de vaga els pròxims mesos. Les assemblees es reuniran dimarts al migdia per planificar els pròxims passos –la del Barcelonès es trobarà a la plaça de Sant Jaume, repetint una imatge habitual de les protestes dels taxistes o dels pagesos– i ratificaran la decisió en una reunió genèrica el pròxim 19 de setembre.
La segona tasca de les assemblees, aquesta encomanada pels sindicats, és la necessitat d’establir un ordre de prioritats de cara a una possible nova negociació. La USTEC els ha presentat el seu full de ruta, que confirmarà després d’escoltar-les i de saber què diuen els seus representats als centres, i també ha demanat al moviment fer la mateixa feina de priorització. Les assemblees hi estan d’acord i han elaborat un esborrany que ha d’entrar ara a debat. El document, segons ha afirmat un dels representats, Ruben Satorra, aborda qüestions com les ràtios, l’aplicació del decret d’escola inclusiva, el reconeixement del personal educatiu i la necessitat d’arribar al 6% del PIB en educació –el que marca la Llei d’Educació Catalana– en un termini de dos o tres anys.
Sense calendari per a noves negociacions
La vaga arriba en ple procés de reestructuració dels sindicats, especialment a l’organització més representativa, USTEC, que va pactar amb la conselleria tot un seguit de millores que els docents van ignorar en la consulta posterior. “És un nou model de negociació més democràtic i encara n’hem d’aprendre”, afirmen des de dins dos mesos després d’aquell ‘no’ categòric de la plantilla. El sindicat farà en les pròximes setmanes una roda de consultes per les escoles i dibuixa tres nous ítems de cara a futures negociacions: el blindatge de l’escola pública, amb avenços en ràtios i la millora de les infraestructures; el desplegament de nous recursos per a l’escola inclusiva, amb més plantilla; i el blindatge del català.
La qüestió salarial, que va marcar les últimes converses, cau ara de les seves peticions. L’organització entén que les millores pactades –el sou s’incrementarà uns 700 euros mensuals en tres anys– faran que els salaris estiguin per sobre de l’IPC els pròxims anys, cosa que suposarà una reversió parcial del poder adquisitiu perdut. Ara bé, els sindicats també avisen que els beneficis de l’acord cauran en un futur si no hi ha una clàusula que lligui el sou a l’IPC. En tot cas, el debat actual apareixen ara altres qüestions abans ignorades, com la climatització de les escoles –el president Illa ha anunciat aquest dilluns un pla coordinat amb els ajuntaments per abordar aquesta qüestió– o la defensa del català com a llengua prioritària a l’ensenyament.
En l’última trobada amb la consellera, la USTEC va exigir al departament establir un nou calendari de negociacions i Niubó va sortir després amb una proposta ambigua: crear una nova “agenda de treball” compartida que no s’ha aterrat en cap calendari concret. Ho hauria fet, va afirmar en roda de premsa, si els sindicats haguessin desconvocat l’aturada del primer dia de curs. La portaveu de la USTEC, Iolanda Segura, va demanar alhora “superar els marges” de l’últim acord, que, segons els sindicats crítics, no ha pogut ser més ambiciós per les reticències de la UGT i CCOO, que van firmar el seu propi pacte el març anterior.
Es tracta d’una lectura similar a la que fan les assemblees, que admeten, en tot cas, la “dificultat” de tancar acords amb el Govern. “Diu que amb 2.000 milions d’euros d’inversió ja n’hi ha prou. Però la meva pregunta és: per què a Educació val amb això i després sí que es poden invertir 7.000 en l’aeroport del Prat”, apunta Rico. “Hi ha sindicats que s’hi han conformat”, conclou. “Però la complexitat ha augmentat. Si tens un alumne amb autolesions, per exemple, no pots tenir un docent per controlar-lo a ell i a la resta de l’aula. I passa el mateix en el cas de nois amb trastorns de conducta o problemes econòmics a casa”, conclou l’activista, ara amb accent de professor, hores abans d’anar a la primera vaga del curs.
