L’anunci d’arribar a una inversió del 6% del PIB a l’ensenyament no universitari és una promesa del president de la Generalitat, Salvador Illa, i “quan el president agafa un compromís el compleix”. Així s’ha expressat la portaveu de l’executiu, Sílvia Paneque, l’endemà que Illa anunciés l’obertura de converses “àmplies” per assolir l’objectiu i sufocar la crisi educativa. En aquest sentit, Paneque ha desvinculat l’objectiu de l’arribada del nou finançament, que la Moncloa ha pactat amb Catalunya i les Canàries, però topa amb la resta comunitats; especialment les que estan en mans del PP i també del rebel Emiliano García Page, president socialista de Castella-la Manxa. “El president [Illa] compleix; hem complert els objectius encara que hi hagués dificultats”, ha defensat preguntada per aquesta oposició al pacte. “Però el finançament ajudaria”, també ha admès.
En aquest moment, el pressupost dobla la partida que el Govern hi destinava a Educació el 2017, si bé aquest increment queda marcat a la baixa pel pes de la inflació. Un pressupost limitat per a incrementar-ne objectius, tenint en compte que un 65% va destinat a salaris –tant de docents com d’altres treballadors de la conselleria– i que només 3% va a parar a inversions reals. Paneque ha volgut recordar que les xifres s’han mantingut estables al voltant del 4% –sumant-hi també la inversió en escoles privades i concertades– i que, per tant, l’increment haurà de fer “gradual”. La consellera no ha fixat cap calendari, però ha admès que l’horitzó del 6% no arribarà “ni en un pressupost ni en dos ni en tres”. En aquest sentit, Paneque ha volgut recordar que aquesta inversió s’ha mantingut estable al voltant del 4% –sumant-hi també la inversió en escoles privades i concertades– i que, per tant, s’ha de fer “gradual”.
Tot plegat topa amb les exigències dels sindicats, que recorden que la Llei d’Educació Catalana (LEC), aprovada el 2009, apuntava que l’objectiu del 6% havia d’arribar en els pròxims vuit anys. És a dir, l’any 2017. “Fins ara no s’ha pogut abordar i això és part de la responsabilitat de per què ens trobem amb un sistema educatiu amb deficiències”, ha remarcat Paneque. “Anunciar-ho sense posar-hi una data no és assumir cap compromís”, ha criticat alhora la USTEC.
Xoc amb els sindicats
Paneque ha posat els pactes amb alguns sindicats, a través dels quals l’executiu invertirà 2.000 milions d’euros, com a exemples de “compromisos” que l’executiu “està complint”. Segons Educació, aquest setembre ha complert el 96% dels acords signats amb CCOO, UGT i Aspepc, però els sindicats crítics –USTEC, CGT i Intersindical– discrepen d’aquesta interpretació. Asseguren, com a exemple, que la calanderització del retorn dels estadis ja hauria d’haver estat fixada i que la conselleria està contant com a noves dotacions professionals que havia retirat de les escoles en cursos anteriors.
La consellera, que ha comparegut després del consell executiu, també ha desvinculat el compromís de futures possibles vagues, que els sindicats comencen a dibuixar abans d’acabar el primer trimestre i que les assemblees educatives ratificaran en un debat el pròxim 19 de setembre. “Es va arribar a un acord parcial amb la representació sindical. Necessitem un debat de país independentment de les jornades de vagues que hi pugui haver”, ha remarcat Paneque. La consellera portaveu ha demanat debatre amb “generositat i rigor” i també ha convidat els partits d’extrema dreta a participar-hi.
