Arribar al final de la legislatura havent desactivat el front dels docents –que li estan fent l’oposició que no troba al Parlament– és un dels grans objectius de Salvador Illa. Ha quedat clar aquest dilluns al vespre, en la conferència pronunciada al Museu Marítim, on ha anunciat dos plans destinats a l’objectiu de pacificar l’àmbit de l’educació, que va obrir el curs amb una jornada de vaga que donava continuïtat a les protestes del curs passat i que pot ser l’avantsala de moltes més protestes. En l’acte titulat El futur és aquí –durant el qual ha insistit diverses vegades en el que defineix com la dècada de “paràlisi i divisió” del Procés i en què ha parlat molt breument del nou sistema de finançament–, Illa ha anunciat una crida al conjunt de la societat i de forces polítiques per bastir un nou consens de país al voltant de l’educació amb una mirada posada en la pròxima dècada. Així mateix, ha posat sobre la taula un pla per climatitzar 1.500 escoles fins al 2031. “Hem de portar l’educació catalana a l’excel·lència” perquè, segons ha afirmat, “ens hi juguem el país que tindrem d’aquí a 10 anys”.
Illa ha convocat “el conjunt del país a un debat sobre l’educació que Catalunya necessita”, posant “els alumnes per davant de tot”. Segons ha assegurat, aquest debat ha de servir per “activar els compromisos de totes les parts interessades i implicades en l’educació i ha de ser obert al conjunt de la societat i de les forces polítiques”. Cosa que diluiria el paper dels sindicats crítics i les assemblees de docents que tant li estan complicant la vida des de fa un any, amb un mecanisme que ja havia insinuat la consellera d’Educació, Esther Niubó.
L’objectiu de la iniciativa, ha afirmat Illa, és superar la fase dels diagnòstics i “passar a l’acció” per reforçar els aprenentatges de l’alumnat i portar el sistema cap a l’excel·lència des d’un enfocament de diàleg i confiança mútua. “Un debat que posi objectius clars, que posi un nord i una raó a cada mesura, que centri de manera transparent quin ha de ser el veritable objectiu l’educació: reforçar els aprenentatges de l’alumnat, dels nostres ciutadans i ciutadanes del demà”, ha afegit.
Per concretar aquest full de ruta, l’executiu desplegarà de manera immediata tres mesures clau. En primer lloc, el cap del Govern obrirà pròximament una ronda de converses amb els grups parlamentaris –a banda dels del PSC, a l’acte només hi havia representants de Junts, ERC i Comuns. En segon lloc, se situarà el Consell d’Educació de Catalunya com l’organisme central i l’instrument rector d’aquest debat, aprofitant la seva pluralitat i coneixement del sector. El tercer compromís destacat és de caràcter financer i respon a una reivindicació històrica de la comunitat educativa: assolir finalment el 6% del PIB en inversió pública, tal com fixa la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) aprovada pel Parlament l’any 2009.
Anuncia que climatitzaran 100 escoles entre aquest curs i el vinent
L’altra idea presentada com a mesura estrella aquest dilluns, destinada també a pacificar el sector de l’educació, és el Pla Actualitza Clima | Equipaments Escolars 2026 – 2031, amb la fixació d’una prioritat d’emergència immediata: els primers 100 centres educatius públics amb un confort tèrmic més deficient disposaran dels sistemes de climatització instal·lats de manera prioritària el setembre de 2027. Un pla que, de fet, ja es coneixia, tot i que no s’havia explicat a bombo i plateret, i que ja ha provocat queixes. Aquesta actuació inicial, finançada amb una partida directa de 100 milions d’euros entre el 2027 i el 2028, serà per al grup de centres més vulnerables. La tria d’aquests primers 100 espais respon a criteris tècnics, com la situació en zones climàtiques amb temperatures més extremes a l’estiu i a l’hivern, l’orientació de les aules amb més exposició solar (sud, sud-est i est), la configuració arquitectònica dels edificis i l’impacte social o vulnerabilitat de l’alumnat que hi cursa els estudis, segons el Govern. “Ens hem trobat un parc de centres educatius envellit impropi de la Catalunya que volem. Més d’1 de cada 4 centres són anteriors a 1965 i pateixen anys de desinversió que els han deixat sense les condicions que mestres i alumnes mereixen”, ha lamentat el president, en un altre dard llançat als governs que l’han precedit en una sala on l’escoltava l’anterior president, Pere Aragonès.
Aquests 100 centres, segons ha explicat Illa, seran el punt de partida d’un macroprojecte que pretén mobilitzar 2.500 milions d’euros fins al curs 2030-2031 –en una eventual una nova legislatura, perquè l’actual ja estarà esgotada– per actuar en 2.530 centres de titularitat pròpia del Departament d’Educació, abastant una superfície total de 7,6 milions de metres quadrats. Per fer viable aquesta transformació massiva del parc escolar en un termini màxim de cinc anys, l’estratègia de l’executiu socialista requereix la col·laboració activa dels Ajuntaments. Aviat s’obrirà una crida formal perquè les corporacions locals assumeixin l’execució material i el finançament inicial de les obres en els seus termes municipals mitjançant convenis de col·laboració. Els ens locals podran avançar fons propis o bé acollir-se a línies de finançament de l’Institut Català de Finances (ICF) amb tipus d’interès subvencionats, amb el compromís que la Generalitat reemborsarà posteriorment el 100% de la inversió final.
Alerta de la “deshumanització” global
L’altre pilar del discurs del president de la Generalitat ha estat fer una crida a recuperar l’”ambició moral” i a situar la dignitat humana al centre del debat polític davant la creixent “deshumanització”, la polarització i la crisi de l’ordre internacional sorgit de la Segona Guerra Mundial. En un discurs de gran càrrega política, el cap de l’executiu socialista ha advertit sobre l’amenaça dels nous extremismes i ha instat el conjunt de les forces polítiques del país a actuar des de la unitat per preparar Catalunya per als canvis globals en marxa. Referint-se la sequera que ha fet baixar el nivell de l’aigua del Danubi i ha deixat a la vista restes de la flota nazi com un “avís” de la història, Illa ha alertat del risc de regressió democràtica i de l’avenç de discursos d’odi, fins i tot en l’àmbit polític català, tot i que no l’ha concretat sobre cap formació política. Ha defensat que Catalunya ha de ser “pionera” de la causa humanista, erigint la memòria, la identitat i la llengua pròpies com els pilars bàsics per garantir la democràcia i l’estat del benestar en el nou escenari mundial. “Ens creiem immunes a l’odi quan a casa nostra hi ha formacions polítiques que fan el fatxenda i es vanten d’identificar-se amb símbols nazis?”, ha preguntat. Estem disposats a deixar-nos arrossegar per la deshumanització, per una nova banalització del mal?, ha afegit.
Passa de puntetes sobre altres prioritats del seu executiu
Durant el discurs, i a banda de l’educació, Illa ha manifestat que l’executiu està disposat a resoldre reptes com les infraestructures, l’accés a l’habitatge, els boscos o el nou model de finançament autonòmic. Tanmateix, no ha aprofundit en cap d’aquestes carpetes. Sobre habitatge, s’ha limitat a dir que Catalunya és la “comunitat autònoma on més habitatges públics s’estan construint”. “Estem en màxims històrics: només al primer trimestre del 2026 ja hem construït 3.073 habitatges públics, que representen 6 de cada 10 del total de l’Estat”, ha subratllat. Pel que fa al finançament, que està en mans de Junts per Catalunya al Congrés, Illa només ha remarcat: “Tenim a les nostres mans l’oportunitat d’aconseguir el millor sistema de finançament mai assolit per Catalunya”.
