Junts per Catalunya ha passat a l’ofensiva contra l’estratègia de comunicació i publicitat institucional de la Generalitat que el Govern de Salvador Illa ha posat en marca en l’equador de la legislatura. El grup parlamentari de la formació presidida per Carles Puigdemont ha registrat una doble bateria de preguntes per escrit al Parlament per tal d’exigir explicacions detallades i la xifra exacta del cost de les campanyes Dos anys construint el futur i El futur és aquí, que és el títol de la conferència que el president va pronunciar al Museu Marítim. Fonts de la formació denuncien que l‘executiu socialista ha posat en marxa dues campanyes de “propaganda en paral·lel” i critiquen durament l’ús de recursos públics en aquestes iniciatives comunicatives.
“Els catalans ja en tenim prou de pagar la factura de la seva incompetència perquè, a sobre, també hàgim de pagar la factura de la seva propaganda”, manifesten des de Junts. A parer d’aquestes mateixes fonts, el Govern d’Illa desplega una “submissió a Madrid” que intenta emmascarar amb missatges triomfalistes, per la qual cosa reclamen “menys propaganda i més transparència”.
Qüestionen afirmacions que fan el Govern en la campanya i que presumeixi en matèria educativa
En una de les iniciatives parlamentàries adreçades a la Mesa del Parlament, el portaveu de Junts, Salvador Vergés, posa el focus en el lema El futur és aquí, en el qual s’afirma textualment que “potser vivim a l’indret amb més futur del món”. Vergés requereix al Govern que detalli en quins “indicadors objectius” es basa aquesta asseveració per comparar Catalunya amb la resta de països, especialment en àmbits clau com l’educació, la seguretat, l’habitatge, l’energia o el sector primari. “El Govern pot defensar que Catalunya ocupa el número 1 del món en un rànquing dels països amb més futur?”, demana la formació en el document al qual ha tingut accés aquest diari.
La bateria de preguntes també posa en evidència algunes de les carpetes més complexes per a l’executiu d’Illa. En aquest sentit, des de les files juntaires qüestionen si és oportú impulsar una “campanya de propaganda” d’aquestes característiques en matèria educativa després del “fracàs de l’exclusió de les proves PISA” i en ple conflicte amb la comunitat educativa. Així mateix, recriminen que en el discurs del Govern sobre el futur de Catalunya no es faci cap mena de referència a la situació del servei de Rodalies.
Escrutini detallat de la despesa institucional
Més enllà dels continguts ideològics i conceptuals de les campanyes, la segona bateria de preguntes parlamentàries, a la qual també ha tingut accés El Món, busca fiscalitzar cadascuna de les partides econòmiques destinades als diferents formats comunicatius. Junts sol·licita el desglossament del cost global i de producció de les campanyes, la despesa en insercions als mitjans de comunicació i la presència en suports externs. Així mateix, Junts vol conèixer l’import global i detallat per mitjà de la publicitat a la portada i contraportada de sis diaris en l’edició d’aquest dimarts.
Així mateix, Junts exigeix que l’executiu informi del cost d’edició i distribució de la revista Dos anys construint el futur, així com la despesa dels actes que estan organitzant els diferents consellers. D’altra banda, el grup presidit per Mònica Sales demana la despesa total i per partides de la conferència pronunciada pel president de la Generalitat el passat 14 de setembre. Finalment, el principal grup de l’oposició vol saber si la campanya es pretén allargar fins a la pròxima convocatòria d’eleccions i si la consellera d’Educació té previst realitzar algun acte en aquest marc o si ha estat exclosa, i detallar els motius.
