Una investigació que va començar l’any 2013 al Vendrell arriba aquest dilluns a l’Audiència Nacional. És el que s’ha batejat com la branca catalana del cas Efial, ja que també n’hi havia una madrilenya que va acabar amb els 15 acusats absolts. En aquest cas es jutjarà la presumpta malversació de fons públics per un import total de més de 8 milions d’euros duta a terme mitjançant serveis de la consultoria Efial-CGI, presumptament il·lícits, prestats a diverses autoritats locals, principalment a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
La instrucció va anar a càrrec del titular del Tribunal d’Instància Central d’Instrucció de l’Audiència Nacional número 4, José Luis Calama, el mateix magistrat que investiga ara el cas Plus Ultra, amb José Luis Rodríguez Zapatero com a principal investigat. En una interlocutòria del 13 de gener de 2013, Calama va proposar asseure al banc dels acusats dinou persones, entre les quals quatre exalcaldes de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya, per delictes de prevaricació i malversació de fons públics en relació amb la presumpta manipulació de contractes en catorze ajuntaments catalans, a favor de l’empresa de consultoria Efial.
Torredembarra, zona zero
Aquest judici prové d’una investigació iniciada el 2013 al Jutjat d’Instrucció número 1 del Vendrell. Tot plegat arran d’una denúncia presentada per la Fiscalia Anticorrupció sobre unes possibles irregularitats en contractacions públiques de l’Ajuntament de Torredembarra. La fiscalia va estirar el fil i va trobar diversos indicis de delicte, que van acabar en dues peces separades a l’Audiència Nacional. La tesi del ministeri fiscal, compartida pel jutge instructor, és que la mercantil Efial Consultoría (posteriorment Consultoría en Gestión Innovadora SL) va implicar diverses autoritats locals per tal d’influir en l’adjudicació de contractes públics i eliminar la lliure concurrència.
La interlocutòria d’obertura de judici oral imputa un frau comès per la connivència de la consultora amb els ajuntaments per valor de 8.731.780 euros. Entre els acusats, destaquen els exalcaldes Andreu Martí, de l’Ametlla de Mar; Daniel Masagué, de Torredembarra; Josep Jaume Castellnou Barceló, de Vandellòs, i Rafel Vidal, d’Ascó. També estan processats diversos càrrecs municipals, funcionaris, i membres directius i executius de la consultora. Tot i que la majoria d’ajuntaments que van entrar en la dinàmica que ara es jutja són de les comarques tarragonines, també hi ha ajuntaments de les comarques de Barcelona, de Girona i de Ponent.
Les xifres més elevades del presumpte frau es detecten, segons el sumari, a l’Ametlla de Mar, 4,58 milions d’euros; Ascó, amb 2,2 milions i Tortosa, amb 1,05 milions. Pel que fa a Torredembarra, el càlcul és de 504.000 euros; a Vandellòs, de 199.800 euros i a Cambrils, de 13.700 euros. També es van investigar contractes per valor de 84.960 euros a Barcelona; de 113.860, a Llinars del Vallès; de 75.000, a Masquefa, de 76.120 euros a la Seu d’Urgell; de 63.326 a Calonge i quantitats més petites en diversos contractes menors de l’Ajuntament de Girona. El cas també va afectar els consistoris de Tàrrega i Vilassar de Dalt, però finalment aquests casos van ser arxivats perquè no s’hi van detectar fets delictius.
Un ajuntament paral·lel
Atès l’escrit d’acusació, que el jutge va estimar en la qualificació dels fets, la tècnica d’Efial era que el seu personal emetia “repetidament informes destinats a contradir els que havien estat emesos prèviament pels òrgans de supervisió de les corporacions locals, com el secretari o l’interventor”. D’aquesta manera, es proporcionava una “aparença de legalitat en certes decisions i resolucions que, en alguns casos, s’han considerat contràries a la llei”.
“La seva integració en el funcionament del consistori, que en alguns casos s’ha arribat a descriure com un ‘consistori paral·lel’, representa una desviació progressiva i creixent del dret administratiu, utilitzant certes eines per evitar qualsevol forma de supervisió administrativa, així com per eludir les diverses normatives que regulen el funcionament de les administracions públiques”, assenyala la interlocutòria que obre el judici oral, de 73 pàgines i a la qual ha tingut accés El Món.
Un dels mecanismes habituals per portar a terme aquest frau era la creació d’una empresa pública que semblava tenir com a “únic objectiu facilitar el control administratiu i reduir el grau de compliment de les exigències de la normativa de contractació pública, una mesura que va beneficiar tant la mateixa Efial com els professionals que duien a terme els contractes”.
