Carles Francino Jr. i Izah fa gairebé 20 anys que estan junts, una parella molt consolidada que es va conèixer en el rodatge de Yo soy la Juani quan tots dos començaven les seves carreres. Ara, ell pot presumir d’una carrera interpretativa molt bona i ella triomfa en el món de la música. Pares d’un fill de 4 anys, el petit Gio, la seva vida no pot anar millor. Ha fet molta gràcia tot el que ha explicat l’actor en l’entrevista a L’Eclipsi de Catalunya Ràdio, on ha tret a la llum la petició de mà de pel·lícula que va fer a la seva parella durant un viatge a Sud-àfrica.
Conegut pel seu paper a Hospital Central, Ventdelplà o Amar es para siempre; ell és el fill gran del periodista Carles Francino. Va tenir clar, des de molt jovenet, que no seguiria els seus passos en la comunicació perquè “ja hi havia un periodista amb aquest nom i és molt bo”. Ha tingut èpoques de voler renegar del seu cognom perquè ha estat fart de ser catalogat com “el fill de”, però amb els anys ha tornat a reivindicar-ho. Enamoradíssim de la seva dona, ara comparteix detalls de la que creu que ha estat la millor nit de la seva vida: “Li vaig demanar matrimoni davant de tota la família política“.
La família de la seva dona els va convidar a un viatge “increïble”, on van fer un safari i un munt d’activitats. Carles ja feia temps que volia demanar-li que es casés amb ell i va pensar que podia ser una bona idea, així que va guardar l’anell a la seva motxilla i va fer tot el camí fins allà amb por que descobrissin què hi amagava. I com va anar la cosa? Ell sempre tenia en ment que podia demanar-li en privat a l’habitació en qualsevol moment, però a l’últim moment va canviar d’idea i va ser un valent que va fer la petició davant els 15-20 membres de la família política.
Així va ser la petició de mà de Carles Francino Jr. a la seva parella
“Era el dia del seu aniversari. Vam estar tot el matí fora fent activitats i jo m’anava posant més i més nerviós… Però havíem organitzat un gran sopar a l’exterior per celebrar-ho i, a més a més, era lluna plena i tot era més maco”, explica. Els treballadors de l’hotel van voler amenitzar la festa amb balls africans i, en aquell moment d’alegria màxima, Carles Francino va pensar que era ideal fer el seu gest.
De sobte, va fer el típic so a la copa per demanar un moment d’atenció: “Em vaig agenollar i vaig treure la capseta amb l’anell”. El problema? Que no era una capsa qualsevol: “Em feia il·lusió donar-li un anell familiar, així que no venia amb la típica capseta i vaig haver de comprar-ne una per Amazon. La cosa és que feia una llum quan s’il·luminava que no anava gaire bé i la vaig enlluernar, pobra, ella allà tota cega“.
Més enllà de l’ensurt, ella va acceptar i el moment va acabar sent “collonut” amb el foc i la lluna de fons: “Jo m’havia preparat una mica de speech i va ser genial, era el meu moment. Suposo que el vi sud-africà va ajudar molt a què fos valent”.
La parella continua molt enamorada i viuen, amb el seu fill, a Bellaterra. Ell va néixer a Altafulla i sempre ha pensat que li encantaria tornar a viure allà, però per la seva feina necessitar tenir la base en un lloc millor connectat. Des d’aquesta entrevista, Carles Francino ha volgut aplaudir l’ofici d’actor… però reconeix que la indústria és “una merda” i reclama que arribi un canvi real. Un intèrpret que ha triomfat amb papers de guapo, però també d’altres amb què intenta defugir per no acabat encasellat.
