La consellera d’Educació, Esther Niubó, s’ha reunit aquesta setmana amb CCOO i desenes d’entitats impulsores d’una iniciativa legislativa popular (ILP) per arribar a una inversió en ensenyament similar al 6% del PIB català. Ha reivindicat la necessitat d’establir un horitzó econòmic “sostenible, viable i realista” i ha condicionat aquesta inversió a un nou debat amb el conjunt de la comunitat educativa. Niubó recull així les paraules del president, Salvador Illa, que en una conferència de mig mandat confirmava nous contactes per debatre de forma “àmplia” cap a on ha d’anar l’educació. Tot plegat, després d’un últim curs marcat per les vagues, la negociació amb els docents i dos acords amb una minoria sindical que no han rebaixat la crispació als centres.
Els impulsors de la iniciativa legislativa remarquen que cal arribar al 6% –horitzó que ja establia en la llei d’educació actual, vigent des del 2009, per al 2017– en un termini de quatre anys, un calendari al qual l’executiu no s’ha volgut comprometre. Ni el president, en la seva compareixença, ni la portaveu de l’executiu, Sílvia Paneque, en la roda de premsa posterior, han volgut fixar terminis. Aquest dijous, Niubó tampoc ho ha fet, i s’ha limitat a remarcar la necessitat d’arribar a la fita del 6% amb un calendari “progressiu”.
La ILP establiria un pla nacional de finançament del sistema educatiu català a quatre anys. Aquest pla inclou mesures per, entre altres qüestions, ha de reduir les ràtios d’alumnes, millorar les infraestructures educatives públiques, erradicar la segregació escolar, recuperar les condicions laborals dels mestres i garantir el finançament suficient de la universitat pública, defensa CCOO. El Parlament va rebutjar l’esmena a la totalitat de Vox i ha continuat la tramitació de la ILP, malgrat que els crítics –entre ells la USTEC, sindicat majoritari de l’escola pública– recorden que ja hi ha una llei establerta sota aquestes condicions i que voler arribar a l’horitzó aprovat dècades enrere és una qüestió de voluntat política.
Els sindicats majoritaris critiquen l’estratègia
Els sindicats crítics amb el Govern, els tres que no han signat cap dels dos pactes del curs passat, que ostenten la major part de la representació docent, n’han criticat la nova estratègia. “Anunciar el 6% sense posar-hi data no és assumir cap compromís”, ha apuntat la USTEC, crítica també amb la maniobra de l’executiu amb una nova llei. “Després del vergonyós acord de març que ens va posar en peu de guerra, un altre cop aneu de la mà dels sindicats minoritaris?”, ha escrit la portaveu Iolanda Segura a la xarxa social X sobre la trobada de l’executiu amb CCOO per discutir la llei. “Encara esperem que ens convoqueu per reobrir la negociació”, ha recordat. “No rebaixarem el to: si no ens voleu trobar a la mesa, ens trobareu al carrer”, conclou la piulada.
Els sindicats majoritaris tampoc veuen fiable un debat en el si del Consell de l’Educació de Catalunya, un òrgan de caràcter consultiu i amb presència de les patronals de l’escola privada i concertada. Un espai “inoperant” i que està “controlat per l’administració” han apuntat aquests dies algunes veus d’USTEC. La Intersindical també ha criticat l’estratègia, recordant que els executius només fan cas del consell escolar “quan els convé”. El seu portaveu, Marc Martorell, recorda que el Govern ha ignorat les recomanacions del consell d’abaixar ràtios, però sí que ha acceptat revisar el currículum escolar.
El PSC, Junts, ERC, els Comuns, la CUP i Aliança Catalana han confirmat l’assistència a una reunió que el president Salvador Illa vol celebrar la setmana que ve per abordar aquest gran pacte per l’educació. PP i Vox se’n desmarquen d’entrada.
