Pablo Motos manté una relació més que consolidada amb la seva dona, la productora Laura Llopis, a qui va conèixer a Onda Cero el 1997. Des de llavors no s’han separat, un matrimoni que funciona i que treballa conjuntament en l’exitós programa de les formigues d’Antena 3. Mai no han tingut fills, per això, i ha sorprès molt que el presentador acabi de donar detalls del perquè d’aquesta decisió. Ho ha fet durant l’entrevista a Julio Iglesias Jr., quan aquest ha reconegut que la seva mare el pressiona perquè tingui nens. A ell també han intentat convèncer-lo d’ampliar la família? Descobrim-ho.
“A mi em van insistir, també, va haver-hi una etapa en la que la meva dona i els meus pares m’insistien perquè tinguéssim fills“, ha revelat. Un moment en el que Pablo Motos sentia amb freqüència la pregunta de “No tindreu un pèl-roig?“. Ell mai ho va tenir clar, sobretot perquè la seva dona ja tenia dos fills d’un matrimoni anterior: “Quan jo vaig arribar, ja hi havia dues nenes“. Ell els hi ha fet de pare, una mica, i actualment les té a totes dues treballant a El Hormiguero: “Una fa de guionista i, l’altra, d’atrezzo. Són guapíssimes, noies amb talent i molt bones persones”.
La parella va decidir que no ampliaria la família, però no només perquè comencessin quan ja tenien més de 30 anys i perquè la Laura ja tingués fills. Hi havia un altre motiu, al darrere d’aquesta idea, i ara Pablo Motos l’acaba de treure a la llum: “Ningú no ho va valorar, però jo recordava com havia estat de nen i tenia clar que ni de conya tindria un altre com jo. Ni de conya tindria un delinqüent nan per casa“, ha destacat entre riures.
Què se sap del divorci previ de Pablo Motos?
Laura Llopis no va ser la primera dona de Pablo Motos, que ja havia estat casat abans. Mai no ha volgut parlar gaire d’aquest divorci, més enllà de les breus declaracions que va concedir al respecte durant una entrevista amb Dulceida i Alba Paul.
Estaven parlant de la segona oportunitat que s’havien donat després de la separació quan el presentador va confessar que, amb la ruptura, s’havia sentit “més lliure“: “El primer que sents quan et separes sense mentides és l’alliberament”. En el seu cas, va trobar que s’havia tret “un pes de sobre” encara que també va sentir “bastanta culpabilitat” i “una sensació de fracàs“. S’havia casat jove i aquesta relació no va funcionar, el que va deixar-li un gust amarg a la boca. Afortunadament per a ell, però, va acabar coneixent la qui acabaria sent la dona de la seva vida.
