Els últims acords amb Educació no frena els sindicats crítics, que s’agafen al mandat de la consulta del maig –en què els docents van rebutjar majoritàriament els pactes– per exigir un pas més al Govern. En un comunicat, el sindicat majoritari USTEC avisa la consellera Esther Niubó que el curs no començarà amb normalitat “sense negociació”. En aquest sentit, els docents ja han convocat una vaga per al primer dia de curs i els sindicats USTEC, CGT i Intersindical plantegen noves reclamacions. Entre elles, una clàusula de garantia salarial que depèn de la Secretaria d’Administració i Funció Pública, organisme que penja del Departament de Presidència dirigit per Albert Dalmau. Mà dreta del president, Dalmau va fer-se càrrec d’Educació durant la baixa de Niubó i va dibuixar el polèmic pacte amb la UGT i CCOO.
Els docents no disposen ara de cap clàusula de revisió salarial i USTEC defensa que aquesta evitaria “noves pèrdues de poder adquisitiu”. Aquesta clàusula ja va ser un dels elements que va dur la CGT i Intersindical –quart i cinquè sindicat en ordre de representació– a aixecar-se de l’última negociació. El sindicat de base anarquista plantejava diferents opcions per instaura-la, però el departament va aparcar aquesta qüestió defensant que no depèn d’Educació.
En tot cas, els sindicats entenen que la Generalitat té capacitat per aplicar aquesta clàusula i exigeixen l’“obertura d’una negociació” a la mesa general de Funció Pública. La USTEC, sindicat exclusiu de l’educació pública, hi té representació a través de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), una coordinadora sindical de la qual és membre cofundador. Des d’USTEC recorden que són l’organització més gran de la coordinadora i que faran valdre el seu nom per aconseguir les millores.
Dubtes amb el calendari plantejat per Educació
La demanda dirigida a Funció Pública no desvia altres crítiques concretes sobre Educació, a qui USTEC reclama que materialitzi els acords del març i maig –signats només per UGT, CCOO i Professors de Secundària– de “manera immediata”. En l’última trobada amb el departament, aquest dimarts, la consellera ha mostrat el seu compromís a executar el pagament del nou complement retributiu, el reconeixement del deute dels estadis i el desplegament de noves dotacions per a l’escola inclusiva. Però el sindicat qüestiona que ho hagi fet “sense concretar terminis clars”.
En el seu comunicat, el principal sindicat dels docents també exigeix l’aplicació d’una jornada laboral de 35 hores; una reducció que, en l’àmbit educatiu, s'”hauria de traduir en menys càrrega lectiva”, defensa la nota. Altres peticions tenen a veure amb un “calendari real” de reducció de ràtios –el pacte dibuixa un nou horitzó a dos anys vista de 20 alumnes a I3 i 25 a 1r d’ESO– i un increment global de la inversió educativa que s’apropi al 6% del PIB.
Guerra de relats entre sindicats
La USTEC ha aprofitat l’última trobada amb la consellera per denunciar el que considera un “ús polític” de la comissió de seguiment dels acords, que ha suplantat, qüestionen, la mesa sectorial. El sindicat fa públic així una de les queixes dels darrers mesos i que ha tensat la relació amb UGT i CCOO, signants del primer acord i defensors d’aterrar la lletra petita en les reunions de seguiment.
En el redactat del preacord del maig, el segon, les parts admetien que l’increment de dotacions per a la inclusiva a conseqüència dels “acords adoptats en les reunions de la Comissió de Desplegament i Seguiment de l’Acord de 9 de març, el Departament d’Educació i Formació Professional i les organitzacions sindicals CCOO i UGT”. Els sindicats que en formaven part van defensar l’efectivitat d’aquestes reunions posteriors, mentre que la USTEC incidia en la pressió del carrer i de la nova negociació com a principal factor de pressió per incrementar efectius per a la inclusiva.
“USTEC reclama transparència i que totes les qüestions que afecten les condicions laborals es negociïn en els òrgans corresponents”, ha apuntat ara el sindicat majoritari en el comunicat.
