La frase “el curs no començarà amb normalitat” s’ha erigit en el principal late motive de les reivindicacions dels docents a les escoles. Tres sindicats, entre ells el majoritari USTEC, van descartar signar l’últim acord amb Educació, que semblava a priori un punt d’inflexió. El rebuig dels docents en una consulta ha obligat a ressituar les preferències, fixant-ne ara noves prioritats que es dibuixen en una millora de la climatització de les escoles o en una gestió diferent de les ràtios. La USTEC, conjuntament amb els altres dos sindicats crítics, la CGT i Intersindical, ha exigit al departament una nova negociació, però Educació dona per amortitzades les converses i aposta ara per escoltar les direccions i les famílies. Mentrestant, les assemblees independents eleven la protesta amb una vaga pel 8 de setembre, coincidint amb l’inici del curs escolar.
Més de 60.000 professionals van participar de la consulta del maig, amb el rebuig als acords clarament visible amb el 61% dels vots. Els sindicats USTEC i Professors de Secundària, àmpliament majoritaris, van arrencar una millora d’uns 450 euros mensuals en quatre anys –que se sumaran a l’increment que rebran tots els funcionaris– i el retorn del deute dels estadis, però els docents entenen que la pèrdua de poder adquisitiu dels últims anys va més enllà i que les mesures estructurals pactades no milloren substancialment el dia a dia dels centres.
L’exigència d’una clàusula que lligui el sou a l’IPC és l’últim escull salarial que apareix en el discurs dels docents, tal com confirma Segura, portaveu de la USTEC: “La nostra afiliació ens ha traslladat que vol una clàusula de revisió salarial, però no que vulguin més avenços en matèria salarial. I la gent ens deia que no signava el preacord per la manca de recursos”. “El tema salarial –afegeix Segura– s’ha diluït entre el col·lectiu i molta gent diu ara que no és prioritari”. Des d’USTEC matisen, en tot cas, que les prioritats poden canviar segons avancin les converses que es faran al setembre amb els claustres i les assemblees.
La CGT va aixecar-se de les negociacions en veure que aquesta clàusula no estaria en el text de l’acord i la USTEC ha avançat que trucarà a la porta de Presidència –dirigit pel conseller Albert Dalmau, home de màxima confiança de Salvador Illa– per mirar de negociar-la. En tot cas, la irrupció d’aquesta nova exigència no rebaixa la pressió sobre la consellera Niubó, a qui els sindicats voldrien veure en alguna de les reunions amb el comitè de vaga; ara ja no per negociar un increment salarial sinó un acord més ampli que “blindi l’educació pública”.
Ràtios, inclusiva, infraestructures i català
Més enllà de la clàusula, les organitzacions esmenten quatre eixos clau: ràtios, escola inclusiva, una millora de les infraestructures i el blindatge del català. Malgrat que les dues primeres qüestions apareixen en els acords signats, les organitzacions demanen “garanties” i que els compromissos acabin blindats legalment. En el cas de les 6.500 dotacions per a l’escola inclusiva, la USTEC demana “fixar-ne normativament” com es farà el repartiment.
Els sindicats crítics volen “accelerar” la reducció de les ràtios. Els topalls passaran de 30 a 25 alumnes a l’ESO i de 35 a 30 al batxillerat. Una baixada progressiva que també s’aplicarà a infantil, que passarà a tenir 20 alumnes d’aquí a quatre anys. “Hi ha fórmules perquè l’impacte d’aquesta reducció sigui més gran”, remarca Segura, que detalla la següent fórmula: “Incrementant la plantilla i instal·lant una codocència en aquells grups en què no pots reduir ràtios i mantenint tots els grups a la pública; no s’han de tancar si no s’omplen, és una manera de reduir ràtios aprofitant la baixada de la natalitat”. La resta de sindicats també han exigit blindar els grups a la pública.
El nou full de ruta també incorpora la climatització de les escoles. El Govern assegura que està treballant en un pla de climatització, però avisa que el marge pressupostari és limitat. La USTEC, la CGT i Intersindical han demanat “garanties”, també en aquest aspecte. L’últim punt clau té a veure amb mesures i recursos concrets que garanteixin una escola en català, una exigència que havia passat desapercebuda en les últimes converses amb el departament.
La Intersindical, només amb presència al comitè de vaga, hi havia incidit amb força, però la negociació s’ha centrat en la millora salarial i de l’escola inclusiva. “L’objectiu continua sent el mateix: menys ràtios i burocràcia, currículums consensuats, derogar alguns decrets i que el català sigui llengua vehicular”, recalca el portaveu Marc Martorell. “Estem en una situació d’emergència lingüística i cal avançar en aquesta qüestió de forma real i amb punts concrets. Cal incloure aquesta reivindicació en la negociació”, insisteix.
La USTEC també avança que la llengua serà un dels seus eixos a partir de setembre. “En l’estudi de malestar que vam fer a inici de curs apareixen els salaris, les ràtios, la inclusiva i una reducció de la burocràcia com a eixos principals. El tema de llengua no es va prioritzar, aleshores; la gent el destaca quan surten notícies que la comprometen, com una sentència judicial. Quan van començar a negociar, el col·lectiu va començar a demanar altres coses, com ara la calor o la llengua”, s’explica Segura.
Nou full de ruta amb la pressió de les assemblees
La intenció dels sindicats és engegar una escalada progressiva de noves protestes. La USTEC, que ja ha preguntat a les seves bases, parlarà amb les assemblees i els claustres per acabar de dibuixar un nou full de ruta amb la resta de sindicats. Una nova estratègia en què sembla reduir-se l’aposta d’una vaga indefinida, que no figura en les enquestes internes del sindicat majoritari.
Els sindicats fan autocrítica, pendents, en tot cas, de què sentencien les assemblees, que ha guanyat pes en el darrer cicle negociador. L’Assemblea Educativa de Catalunya, plataforma que agrupa tots aquests petits grups independents, ha qualificat de “petites propostes” els guanys aconseguits pels sindicats en les negociacions i és la gran impulsora de la vaga amb què començarà el curs vinent. La protesta servirà per calibrar l’impacte real de les assemblees, però també d'”entrenament” per a futures mobilitzacions. El curs acaba amb vuit dies de vaga i una convocatòria que marcarà l’inici del vinent.
