Harry d’Anglaterra ha ofert el seu testimoni en el judici que l’enfrontava a Associated Newspapers, el propietari del Daily Mail, però sembla que no tothom creu que sigui cert el que ha dit sota jurament. La periodista Charlotte Griffiths, per exemple, ha tret a la llum una anècdota que desmunta part de la història que va voler vendre el fill petit de Carles III i Diana de Gal·les. Ell va assegurar que només havia coincidit amb ella en una reunió a Hampshire i que mai no havien tornat a parlar, cosa que ella pot demostrar que “no és cert” perquè ja havien coincidit abans i havien intercanviat missatges setmanes després d’aquella trobada.
Precisament, ha cridat l’atenció que hagi tret a la llum què va passar aquell dia que van coincidir en un cap de setmana de caça… perquè es tracta d’una anècdota molt impactant. Era el 2011 quan, un grup de reporters, van donar-se cita amb alguns aristòcrates que gaudien d’un cap de setmana en una casa de camp.
Quan Harry va conèixer la Charlotte, segons ella, l’hauria volgut posar a prova per veure si podia confiar en ella. Ara bé, la manera com ho va fer va ser molt estranya. Si fem cas a la versió de la noia, el príncep li hauria col·locat “una pastilla blanca” sota la llengua: “Em va dir que, si ho feia, sabria que podia confiar en mi”. La noia va obeir inicialment, però diu que va acabar tirant la pastlla a un tovalló en un moment de distracció del príncep.
Quan va poder veure-la, va adonar-se que aquell era “gairebé amb tota seguretat” un Paracetamol inofensiu: “No era una pastilla inquietant, però sí que va ser un gest molt inesperat o desconcertant”. Més endavant en aquell mateix cap de setmana, Harry l’hauria fet sentir “incòmoda” quan va abraçar-la al sofà mentre veien una pel·lícula.
Així eren els missatges entre Harry i la periodista del ‘Daily Mail’
Harry d’Anglaterra ha assegurat que no havia tornat a parlar amb la periodista, però uns missatges que ha aportat ella en el seu article al Daily Mail demostrarien que estava mentint. En la documentació que ha aportat la noia, es veuen unes captures de pantalla que permeten llegir com eren les converses que mantenia amb un tal “Spike Wells”. Aquest seria el nom fals que feia servir, presumptament, l’aristòcrata per poder moure’s per les xarxes socials sense que el reconeguessin. A ella sí que se li va presentar: “Soc H… per si el nom i la foto t’havien confòs”.
A partir d’aquí, haurien mantingut una sèrie de converses properes que s’haurien allargat durant un mes. En aquell moment, ell hauria intentat flirtejar amb ella i la noia assegura que sempre va ser molt “simpàtic”, “extravertit” i amb una confiança en si mateix “a vegades excessiva”. Ha tret a la llum, per exemple, un moment en què Harry va muntar unes figures decoratives d’animals de plata a taula que va col·locar en posicions sexuals perquè la resta d’assistents riés amb la seva ocurrència. O, una altra, en què va exclamar “Allahu Akbar” -l’expressió àrab per alabar Allá- abans de posar els ulls en blanc mentre veien una altra pel·lícula.
Quan van filtrar-se a la premsa els missatges que intercanviaven, amb una aparent confiança que sembla anar més enllà d’una simple amistat, molts van acusar la periodista d’haver-se apropat al príncep per poder extreure’n informació. Ara, es defensa i deixa clar que s’hauria endut els detalls de la seva relació “a la tomba” si no fos perquè van “arrossegar-la” a un tribunal després de ser “difamada alegrament per un membre de la família reial”.
Una història amb dues versions de la que, de moment, no sabem quina és la vertadera… però que deixa Harry d’Anglaterra malament una altra vegada.
