Jordi Cruz s’ha creat una imatge de cuiner exigent i amb mala llet després de tants anys a Masterchef. El que pocs saben és que darrere d’aquesta cuirassa s’amaga un català que ha tingut una infància més aviat dura per culpa d’una relació “complicada” amb el pare. N’ha parlat en diverses ocasions, de l’exigència exagerada amb la que va haver de conviure, i ara una psicòloga ha donat detalls de com li ha pogut afectar tot això. La revista Lecturas ha volgut aprofundir per intentar conèixer què diu la comunicació no verbal del xef i quin efecte pot tenir en ell una exposició pública tan important al llarg de tants anys.
Ell mateix ha compartit que la relació amb ell estava marcada per “una comunicació difícil” i per la seva necessitat de ser autosuficient. Tot va començar amb una mala experiència quan li va demanar diners: “El meu pare, quan li vaig demanar diners una vegada, em va respondre tan malament i em va fer tant fàstic que mai més li’n vaig tornar a demanar“. Aquesta incomoditat amb dependre econòmicament del seu pare el va portar, fins i tot, a deixar els estudis: “Em molestava demanar-li diners al meu pare i que em pagués el col·legi, així que vaig deixar els estudis i em vaig posar a treballar de molt jove”.
Malgrat la difícil relació entre ells, Jordi Cruz considera que d’aquella experiència va aprendre a espavilar-se i valer-se per si mateix: “Amb el meu pare vaig aprendre que, si volia alguna cosa, m’havia de valer per mi mateix”. Quan el seu pare va morir, tampoc no va voler els seus diners: “No per res, és que no em feien falta”.
Amb els anys, però, va descobrir una faceta més emocional del seu pare. Va trobar un maletí ple de retalls de premsa sobre ell i va saber que parlava amb orgull del seu fill davant dels amics, fins al punt de referir-se a ell com “el meu fill, el Michelin”. Això el va fer preguntar-se per què el tractava així, llavors: “Per què mai no m’ho va dir a mi? Per què mai el meu pare em va dir ‘ei, estic orgullós de tu’?”. La seva conclusió va ser que el seu pare “no en sabia” o “no podia”. El cuiner no el culpa, però té clar que no vol repetir determinats comportaments del seu pare: “No vull assemblar-m’hi”. I ho resumeix així: “Entenc les seves circumstàncies, però no les vull repetir. No vull caure en allò en què ell va caure. Vull evitar-ho i ser una persona més feliç que infeliç”.
Com va influir en Jordi Cruz la mala relació amb el pare?
La relació amb els pares, segons explica la psicòloga amb la que han parlat, pot deixar aprenentatges que continuen presents durant l’edat adulta. Martín Enjuto recorda que el xef ha parlat públicament d’una relació complicada amb el seu pare i d’una infància en què va haver d’assumir responsabilitats a una edat molt primerenca. Això sempre té conseqüències: “Quan un nen creix amb molta exigència o sent que ha de demostrar que és capaç, pot aprendre molt aviat a associar l’esforç mb el reconeixement o a entendre l’autosuficiència com una manera de protecció“. Una persona acostumada a tirar endavant per si mateixa, explica, pot tenir més dificultats per demanar ajuda, acceptar els seus límits o permetre’s no poder amb tot. A més a més, pot fer que desenvolupi una relació “molt intensa” amb la feina.
Un dels grans reptes psicològics dels famosos consisteix a aprendre a conviure sota la mirada dels altres, ja que l’opinió externa que tenen d’ells “poden acabar definint la seva identitat” i això és perillós: “Quan una persona viu permanentment sota l’escruini públic pot existir el risc que la seva autoestima estigui massa relacionada amb el reconeixement, les crítiques o l’acceptació dels altres“. Jordi Cruz sempre es mostra com un membre del jurat molt exigent, el que no és negatiu de per si… fins que ho acaba sent: “Tenim un problema si l’exigència passa de ser una eina a convertir-se en una necessitat constant”. Moltes vegades, darrere d’aquesta exigència hi ha una inseguretat: “Allò que mostrem amb més força pot complir una funció protectora”.
