La trama andorrana de l’operació Catalunya pot generar un altre conflicte diplomàtic. Ara en el marc de l’operació Anaclet, una investigació judicial d’Andorra contra els propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA), el comissari d’intel·ligència espanyol ara jubilat José Manuel Villarejo i l’empresari Alberto Pedraza. Una instrucció orquestrada des de la fiscalia per contrarestar la investigació judicial de l’operació Catalunya impulsada per l’Institut de Drets d’Humans d’Andorra, que ha imputat Mariano Rajoy i els seus ministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz i que esquitxa autoritats polítiques andorranes.
Segons, uns documents als quals ha pogut tenir accés El Món, la batllessa andorrana que instrueix l’operació Anaclet, Azhara Cascales, ha demanat personar-se “in situ” a les instal·lacions de l’Audiència Nacional per tal de trobar la informació classificada com a “secreta” que afecta la policia patriòtica i a l’operació Catalunya amb un “cribratge presencial i garantia del secret d’Estat” amb “compromís de reserva”. Aquesta petició és el tercer intent de fer-se en part de la documentació que la justícia espanyola ha negat fins a dues vegades. Cascales, però, vol mirar de continuar amb la causa per frenar l’evolució de la querella andorrana contra polítics espanyols per la trama al Principat per aturar el Procés sobiranista de Catalunya.
Però fonts jurídiques, remarquen a El Món, que la batlle ho té prou difícil perquè els delictes que investiga l’operació Anaclet -contra les institucions- no està previst ni per penalitat ni per legalitat en la llista que regula les comissions rogatòries internacionals entre Andorra i Espanya. Cal afegir que la batlle Cascales ja va ser apartada per recusació, d’una investigació sobre la BPA, la trama Landstreet, perquè havia estat assessora de Xavier Espot, ministre de Justícia i Interior al Principat durant els anys de plom de l’operació Catalunya.
A la tercera, la vençuda?
La tesi que investiga l’operació Anaclet es basa en un informe de la policia andorrana del juliol de 2019 que apunta una “possible organització orquestrada per recollir i fabricar informació a la carta” amb la finalitat “d’arremetre contra les institucions andorranes” amb un “presumpte objectiu econòmic”. Fins i tot, la batlle afegeix que utilitzaven aquesta informació recollida per “extorsionar el poder legislatiu i judicial del Principat d’Andorra”. La jutgessa assegura que “molta d’aquesta documentació es troba dins els arxius de l’operació Tàndem”, és a dir, la macrocausa que investiga el Tribunal Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, i que portava la signatura del magistrat ja jubilat Manuel García-Castellón.
El 7 de juny de 2022 i el 21 d’octubre de 2022 es van trametre sol·licituds a Espanya d’assistència judicial i internacional. Les peticions van ser retornades. El jutge García Castellón va denegar enviar els documents al·legant que eren “secrets d’estat” i que provenien de l’actuació de Villarejo com a policia adscrit a la Direcció Adjunta Operativa del Cos Nacional de Policia (CNP). Així argumentava motius de “Seguretat Nacional i Ordre Públic”, a més de la impossibilitat de destinar recursos humans a la recerca demanada per la complexitat i extensió de la macrocausa. Una opinió, recollida en una rotunda interlocutòria del 8 de febrer de 2023, que compartia amb el ministeri fiscal, i que no permetia a la justícia andorrana ficar el nas en la investigació de la claveguera policia. La resposta de l’Audiència Nacional va descafeïnar la contrainvestigació andorrana que pretenia debilitar la causa contra Rajoy i que, de retruc, afectaria altres autoritats andorranes.
Andorra proposa condicions
En la nova Comissió Rogatòria, de set pàgines i a la que ha tingut accés El Món, la batlle proposa condicions per tal que pugui tenir la documentació que considera que té una “rellevància absoluta i imprescindible per l’aclariment dels fets”. Així, planteja el “desplaçament i consulta in situ de la batlle Andorrana” a l’Audiència Nacional, acompanyada de policies andorrans, per “obtenir directament les còpies sol·licitades”.
Una petició que fonamenta en “l’objectiu de no interferir en el funcionament ordinari del tribunal espanyol ni generar un desgast de recursos públics aliens”. D’aquesta manera, assegura que “serà l’autoritat andorrana qui assumeixi íntegrament la tasca de lectura, recerca i selecció de les dades d’interès penal, alliberant els funcionaris espanyols de qualsevol esforç de cerca”. No és un detall menor la data de la comissió rogatòria, el 16 de juliol passat, és a dir, 4 dies després que la instrucció de la querella que té imputat Rajoy va acreditar la relació del CNI amb una sèrie de correus electrònics que són indicis principals en la investigació.
També proposa l’acotació de la recerca als documents que fan referència a Villarejo, els germans Cierco, Pedraza, Adrián de la Joya, Joan Pau Miquel -ex CEO de la BPA-, Maribel Lafoz o un tal Tony d’Andorra. A més, ofereix un “cribratge presencial i garantia del Secret d’Estat”. És a dir, que la consulta “es realitzi sota la directa supervisió i condicions que l’Audiència Nacional determini”. A tot això, hi afegeix el compromís de “no realitzar còpies, fotografies ni exportació física d’aquells documents o passatges que l’autoritat espanyola consideri que afecten de forma directa i no dissociable a la seguretat de l’Estat”.
Dubtes de la legalitat de la petició
Però, l’Audiència Nacional no està ara per aquestes peticions i més quan el rerefons legal i de fets amb què empara la comissió rogatòria és força dubtós. En primer terme, perquè el delicte central de l’operació Anaclet és un delicte contra el prestigi de les institucions del Codi Penal Andorrà que preveu una multa de fins a 30.000 euros i no pena de presó. D’aquí que la batllessa en la seva nova comissió rogatòria addueixi que per dur a terme aquest delicte ha calgut una associació il·lícita i blanqueig de capitals, per donar més pàtina de gravetat a l’afer investigat i justificar una petició d’aquesta mena a un alt tribunal especialitzat com és l’Audiència Nacional.
Ara bé, el delicte contra el prestigi de les institucions -que afectaria andorrans, i especialment funcionaris, no és la llista de l’article 409 del mateix Codi Penal andorrà que recull els delictes que poden donar lloc al delicte de blanqueig de capital, com ho són la prostitució, el tràfic d’òrgans o de persones, de drogues, de la corrupció, d’armes o contraban. Per tant, aquest delicte de blanqueig no s’hauria comès i cauria el d’associació il·lícita -organització criminal, al Codi Penal espanyol- perquè per a un delicte sol, el pretès d’atac al prestigi de les institucions, no cal cap organització criminal. A més, cal afegir que l’operació Tàndem s’inicia el 3 de novembre del 2017, per tant, els enregistraments que busca la jutgessa han de ser anteriors a aquella data i curiosament des del 2016, els Cierco tenien bloquejats els comptes i els fons per l’esclat del cas BPA. Per tant, encara més rebuscat seria buscar un suposat delicte de blanqueig de capitals.
En principi, ni per penalitat -el delicte contra el prestigi de les institucions andorranes- no té pena mínima de sis mesos, ni per principi de legalitat, no és a la llista de delictes que ha establert el legislador andorrà, és molt difícil que el ministeri fiscal i el titular del Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional, atorguin la petició. Tot plegat, tenint present que el “secret d’estat” que empara la documentació mai s’ha lliurat ni a les autoritats judicials espanyoles i les té sota custòdia el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), absolutament refractari a lliurar ni un sol paper. La trama andorrana de l’operació Catalunya comença a oferir problemes i més després de les declaracions dels policies destinats al Principat en el judici del cas Pujol, que admetien les pressions als directius de l’entitat bancària a canvi d’informació. Tot apunta, doncs, que una possible demostració de la connivència de l’Estat andorrà en la trama és que l’operació Anaclet vol torpedinar.
