Joan Carles de Borbó ha rebut un altre guardó a França, un país que està demostrant un amor exagerat i surrealista cap al rei emèrit espanyol. Després d’atorgar-li un premi literari fa uns mesos, ara ha estat el Premi Sain-Simon el que ha volgut aplaudir les memòries que va publicar a finals del 2025. Acompanyat de la seva filla Elena i dues de les netes, Victoria Federica i Irene Urdangarin, el cap de setmana l’hem vist treure pit i mostrar-se molt emocionat per una estima que no troba en el seu lloc d’origen.
Ha cridat molt l’atenció que digui, obertament, que aquest llibre autobiogràfic és “l’últim llegat” que deixa a Espanya: “És una nació a la que estimo tant…”. Un orgull patriòtic que ha portat encara més enllà: “Visqui on visqui, sempre pertanyeré a Espanya”. I, evidentment, Joan Carles ha tornat a destacar el paper “importantíssim” que va tenir durant la Transició: “Una altra herència que he deixat als espanyols són les institucions democràtiques que els permeten viure en pau des de fa 50 anys”.
L’agència EFE, present a l’entrega del premi, ha destacat que la sala estava “plena a vessar”. El pare de Felip de Borbó s’hauria mostrat encantat, és clar, sobretot després d’uns anys en què la família li dona l’esquena i gairebé no li queden amics. Ell és dels qui, malgrat tot, es tiren floretes a si mateixos: “Aquest premi em confirma en la categoria d’homes que escullen donar testimoni abans que guardar silenci”.
Joan Carles de Borbó està content amb la publicació de les seves memòries?
Molts es pregunten per què ha escrit aquestes memòries realment, de fet. Volia treure a la llum la seva veritat en un moment en què s’ha posat en dubte tot el que ha fet? Ara quan està més en entredit per culpa dels seus embolics de faldilles i els diners que ha pogut embutxacar-se? Aquesta és la justificació, que arriba nou mesos després de la publicació: “Escriure les memòries ha estat una decisió més temerària que prudent, la que ha estat motivada pel meu desig d’escriure per a la posteritat”.
A la Zarzuela no ha agradat gens que posi per escrit tot el que ha fet, un Reconciliación que diu que va començar a escriure tan bon punt el van forçar a abandonar Espanya: “Vaig aprofitar la distància des d’Abu Dhabi com a un al·licient per començar les memòries des de la veritat, amb autenticitat i sinceritat”. “Em trobava sota d’un cel llunyà i hospitalari. Vaig necessitar la distància i la tranquil·litat que em permetia aquesta nova terra d’acollida per replantejar-me el meu destí, entre dubtes i ferides”, ha etzibat.
Un rei emèrit que ha agraït l’estima que té a França en un discurs que serveix per acabar de veure l’estima que es té cap a si mateix: “He tingut una vida important. Vaig néixer a Roma, vaig criar-me a Suïssa i després a Portugal abans de ser enviat a Espanya amb 10 anys. Ara visc a Abu Dhabi després d’haver recorregut el món durant un regnat de gairebé 40 anys, però tinc debilitat per França on sempre m’acullen amb tanta estima”.
Un antic rei sense regne, país ni tampoc avi que continua vivint la bona vida des dels Emirats Àrabs.
