Un comunicat de l’Assemblea Educativa Catalana (AEC) criticant el preacord assolit per una majoria sindical amb el Departament d’Educació va anticipar el rebuig massiu expressat pels docents en la consulta posterior. Les assemblees van sorgir de forma orgànica, amb representants dels sindicats més crítics i altres docents sense carnet, i han crescut fins a convertir-se en un dels agents mobilitzadors més potents entre el professorat. D’aquest moviment han sortit alguns dels talls de carreteres més significatius i iniciatives com el veto a les sortides i les colònies. L’últim recompte suma un total de 570 assemblees. Més de 32.000 docents –la meitat de la plantilla– estan cridats a participar dels seus debats, que s’allarguen durant hores. El moviment s’ha fet gran i ha decidit finalment dotar-se d’una estructura formal.
“Aquest treball intern és també el que hem estat fent en les últimes trobades de setembre”, apunta Mònica Rodrigo, una de les portaveus, en conversa amb El Món. Tot plegat queda d’aquesta manera: cada municipi s’estructura en diferents assemblees –algunes pròpies de cada centre i d’altres, més àmplies, agrupen més d’una escola d’una mateixa àrea geogràfica– i aquestes reporten els seus debats a les assemblees territorials –n’hi ha una quarantena, majoritàriament, una per comarca–. Una organització bàsica que troba més dificultats en el següent nivell. “No podem fer sempre reunions de cinc hores”, remarquen des del moviment, que han reestructurat l’organització perquè els debats definitius siguin més efectius. A partir d’ara, tothom podrà assistir a les assemblees generals, però només un representant de cada territorial tindrà vot. Els sindicats crítics –USTEC, CGT, Intersindical i COS– també hi seran presents en la presa de decisions.
El moviment ha decidit guanyar en formalitat després d’un inici de curs que ha mostrat les carències d’un sistema capaç de mobilitzar el conjunt de la comunitat docent, però poc pràctic a l’hora d’arribar a grans consensos. “Les primeres setmanes de setembre hem topat amb la realitat”, admet Rodrigo. “Les plantilles han canviat molt als centres i les assemblees han de reestructurar-se amb les persones noves”, comenta. Des de les assemblees havia sortit la idea, incentivada també pels sindicats, de crear un llistat de prioritats en l’última trobada, celebrada el cap de setmana passat a l’Hospitalet de l’Infant. Però no hi ha hagut marge per tancar un document i l’AEC ha ampliat el termini per fer-hi anotacions fins al 17 d’octubre. Els docents debatran finalment un document final de prioritats –que, a diferència del que voldrien els sindicats més grans, serà “viu” i pot anar canviant– el 24 d’octubre en una assemblea que se celebrarà a Ponent.
Des de les assemblees també s’aposta per assistir a les reunions que convoqui la consellera amb els sindicats. Com a organisme autònom que no es presenta a cap elecció sindical, no té representació a les meses sectorials, però podrien assistir-hi si un sindicat els convoca. De fet, Ruben Satorra, un dels seus integrants, ja va fer acte de presència a l’última reunió entre la consellera Esther Niubó i el sindicat USTEC en nom de l’AEC. En aquest sentit, i malgrat haver entrat en les converses amb el departament, Mònica Rodrigo descarta fer-li la competència als sindicats. L’assistència a aquestes trobades “no és per prendre decisions” sinó “perquè se’ns tingui en compte”, assegura l’activista. “Si ens convertim en un sindicat ja no seríem el que som. Està bé que ells negociïn, però també que hi hagi un mecanisme d’escolta directa”, conclou.
Noves vagues al novembre
L’AEC també ha endarrerit el calendari de futures mobilitzacions, si bé USTEC ha fet públic que el moviment i els sindicats treballen amb la idea de fer noves vagues a finals de novembre. Els dies previs, durant el mes d’octubre, totes dues parts aposten per fer una tasca interna de reorganització que permeti animar els docents més desanimats i sumar-ne aquells més nous. Tothom dona per fet, però, que el primer trimestre acabarà amb noves protestes, si bé encara no s’ha decidit si es replicarà el format descentralitzat i allargat en el temps del curs passat o si es començarà amb dies aïllats.
El curs ha començat amb una vaga el 8 de setembre i un canvi de rumb del Govern que ha situat el president Salvador Illa al centre de la crisi educativa. El president, que fins ara havia delegat la gestió en la consellera Esther Niubó, ha encomanat personalment una tasca d’anàlisi i d’elaboració de noves propostes al Consell de l’Educació de Catalunya. Illa també ha liderat una trobada aquest divendres amb els grups de l’oposició –exceptuant Vox, que no ha volgut assistir– per engegar dos grups de treball, un d’ells per establir quin ha de ser l’horitzó del 6% del PIB sobre educació.
L’oposició hi ha reaccionat amb escepticisme qualificant la reunió de “buida de contingut” i alertant del que pot ser una “maniobra” de l’executiu per desviar l’atenció. Així s’han expressat exactament formacions com Junts o els Comuns, en la línia d’altres declaracions similars d’ERC, CUP i PP. Aliança Catalana hi ha assistit, però no ha opinat públicament. Tot plegat deixa poques conclusions, però una de clara: sindicats i assemblees preparen més protestes mentre l’executiu li prega al país un debat ampli i sense crispació.
