La USTEC ha decidit que deixarà de fer declaracions en castellà als periodistes de mitjans audiovisuals que ho demanen al final de les rodes de premsa. Un gest de caràcter simbòlic, però que “normalitza” el català com a llengua normativa i d’expressió del sindicat més representat a les escoles públiques del país. “Si ens hem acostumat a llegir subtítols de tots els representats estrangers i si se subtitula les declaracions dels polítics –per exemple les intervencions en català al Congrés– considerem que també s’ha de poder fer amb els sindicats”, argumenta en declaracions a El Món el portaveu de l’organització a Girona i membre de la secretaria de llengua, Robert Pastor.
La iniciativa, que el sindicat ha ratificat en l’últim secretariat nacional, “no va en contra de cap llengua”, però enforteix el català “en un moment en què totes les evidències apunten a un retrocés del seu ús, que és especialment pronunciat a les escoles”, afegeix Pastor. El sindicat pren d’exemple el model de l’Escola Bressola de la Catalunya Nord, que s’ha convertit en l’últim dic de contenció de la llengua en un territori dominat pel francès. “Aquí l’escola també s’ha convertit una mena de resistència. Al meu poble, a Salt, si vas a l’Ajuntament t’atendran en castellà; si vas a la sanitat, també. Entenem la llengua com a eina de cohesió i l’escola és clau per garantir la igualtat entre tots els ciutadans”, reflexiona Pastor.
La USTEC compra el marc impulsat per la Intersindical, fins ara l’únic sindicat reticent a fer comunicacions en castellà. “La llengua ha de ser una qüestió transversal, que defensem tota la societat, i no un sindicat o altre. En aquesta línia, també estem molt satisfets amb la creació d’una comissió de llengua en el si de l’Assemblea Educativa Catalana (AEC) i que la mateixa AEC plantegi la defensa del català com un dels objectius prioritaris del cicle de mobilitzacions”, comenta el portaveu educatiu de la Intersindical, Marc Martorell. “Seria positiu que hi hagués un efecte dominó i que també altres representants sindicals, polítics, esportistes i gent de l’àmbit cultural se sumessin a aquesta tendència”, afegeix.
El mestre i filòleg Eloi Planas, membre també de l’executiva de Plataforma per la Llengua, resta importància a la incidència que l’aposta d’aquests dos sindicats poden tenir sobre la resta i posa l’accent en la representativitat d’USTEC. “En l’últim segle i mig sempre s’intenta, de manera amable, que el bilingüisme triomfi i això provoca que la llengua menys dominant quedi en segon pla. Que hi hagi espais d’exclusivitat important, com el món de l’ensenyament, és un pas previ per revertir la tendència”, desgrana Planas.
“El que fa la USTEC amb aquesta decisió és passar a ser un exemple d’exclusivitat pel català”, reitera. “El visibilitzes i el dotes d’una força que no té si t’adaptes sempre i fas els comunicats també en castellà”, continua.
El català entrarà en la negociació amb el Govern
La iniciativa de fer totes les comunicacions en català reforça una aposta que té un punt d’inflexió amb la creació, fa dos anys, del secretariat per la llengua. “Un dels nostres lemes és ‘immersió és inclusió’. Apostem fort per l’escola inclusiva i potenciar el català és una manera que la gent nouvinguda sigui igual que nosaltres”, opina en aquest sentit Pastor, que veu la manca d’aules d’acollida com un exemple que cal potenciar encara més el català com a principal via d’entrada a l’escola. En aquest sentit, qüestiona l’anunci de la consellera Esther Niubó d’ampliar en 500 les aules d’acollida. “Si perseguim aquest objectiu, n’hi ha d’haver més. Nosaltres diem de crear-ne una per escola i amb un màxim de 10 alumnes per aula”, sentència el referent d’USTEC.
La USTEC també ha fixat el blindatge del català com un dels eixos d’una futura negociació amb el Govern. Una reclamació que no figurava entre les demandes del curs passat, més centrades en l’increment salarial i el reforç de més dotacions d’especialistes per fer front a la complexitat que hi ha ara a les aules. El sindicat argumenta que aquesta preocupació no apareixia en les enquestes que USTEC va passar als centres el curs passat, però que les últimes ofensives judicials –l’última, exigint a una escola que la retolació també sigui en castellà– han fet que els docents “prenguin consciència” i ho situïn ara com una prioritat.
Segons dades del departament de Política Lingüística, a Catalunya, el percentatge de persones amb el català com a llengua inicial ha passat del 31,5% el 2018 al 29,% el 2023, mentre que el castellà com a llengua inicial ha passat del 52,7% al 49,2% en el mateix període. El castellà supera el català en gairebé 20 punts. D’altra banda, es calcula que la xifra de catalanoparlants arreu del món no supera els 15 milions, mentre que el castellà –segons dades de l’Institut Cervantes– és la llengua habitual d’uns 600 milions, només superada pel mandarí.
