Plataforma per la Llengua ha encès les alarmes. Un any i mig després de la signatura del Pacte Nacional per la Llengua, l’entitat ha fet pública una diagnosi demolidora: l’acord no ha tingut cap impacte real ni ha suposat el punt d’inflexió necessari per revertir la situació d’emergència lingüística que viu el català. Segons un informe fet públic aquest matí pel president de l’entitat, Òscar Escuder, i la vicepresidenta, Mireia Plana, només s’han executat completament un 38,8% de les mesures programades per al 2025. Per contra, un 30% de les accions ni tan sols s’han començat a desenvolupar. “Són resultats decebedors que hem traslladat a Salvador Illa i al conseller de Política Lingüística”, ha dit Escuder durant una roda de premsa al Col·legi de Periodistes.
Després d’analitzar les dades oficials del Departament de Política Lingüística i creuar-les amb comprovacions pròpies, la fiscalització de l’ONG de la llengua dibuixa un escenari d’incompliments i de baixa intensitat política. L’entitat, que va sumar-se al pacte en un inici per la bona diagnosi de fons i la dotació de recursos, recorda que ja va advertir que el text era insuficient i avisa ara que el desplegament és “clarament insuficient”, amb un volum important d’actuacions que només s’han aplicat a meitat i sense continuïtat. De fet, l’entitat en defensa de la llengua carrega contra l’executiu de Salvador Illa per la manca d’implicació amb el català. “Signar-lo sense implicar-se no serveix de res”, ha sentenciat el president de l’entitat, que ha instat Illa a prendre les regnes del pacte perquè es compleixi íntegrament.
Un “pla de govern” sense obligacions ni avaluació
L’entitat és especialment crítica amb la mateixa naturalesa de l’acord. “Ni és encara un veritable Pacte Nacional que continua quedant a mig camí entre un pla de govern i un Pacte nacional de debò. Un Pacte nacional ha de tenir la implicació del Govern, de tot el Govern, de la resta d’administracions i de les principals i actors socials en tots els àmbits”, ha reblat Òscar Escuder. La manca de transversalitat ha impedit implicar la resta d’administracions i no s’han generat compromisos polítics ferms que sobrevisquin als canvis electorals. A més, denuncien la falta d’indicadors clars, calendaris reals i mecanismes d’avaluació, un entramat de “formulacions genèriques” que impossibilita mesurar-ne el compliment o aplicar correccions quan els objectius s’incompleixen. “Sense indicadors clars, ni quantitatius ni qualitatius, es fa difícil d’avaluar l’estat real del compliment real del pacte”, ha manifestat Escuder. Malgrat això, Plataforma per la Llengua ha pogut fiscalitzar les mesures que s’havien d’executar l’any 2025.
En l’anàlisi política dels resultats, l’organització salva el paper del Departament de Política Lingüística, però assenyala directament la inactivitat de la resta d’àrees de l’executiu socialista. La llengua es continua tractant com un element sectorial i no pas com una prioritat transversal. Departaments com Salut, Empresa o Drets Socials queden al punt de mira; en aquest últim cas, la meitat de les actuacions assignades continuaven sense cap mena d’aplicació al mes de juliol. “No s’ha vist que totes les Conselleries han tingut la llengua a la seva llista de prioritats reals. Per exemple, els drets lingüístics a la salut es continuen vulnerant contínuament”, ha manifestat Escuder. A més, també ha recordat que el president de la Generalitat, Salvador Illa, no fa totes les seves intervencions en català.
Exigència d’actuacions immediates en àmbits clau
Davant d’aquest escenari d’inacció institucional, l’entitat exigeix al Govern una intervenció immediata en sectors estratègics per al futur del català. En l’àmbit educatiu, l’organització reclama assegurar que tot l’alumnat finalitzi l’etapa obligatòria amb un domini ple de la llengua, i també reforçar-ne la presència a la Formació Professional i a la universitat, posant fi a les vulneracions de l’opció lingüística dels estudiants catalanoparlants. Aquesta mateixa pressió es trasllada a la salut i les cures, on alerten de l’augment constant de queixes per drets lingüístics i reclamen fixar un calendari d’obligat compliment de la Llei de política lingüística.
Així mateix, en el sector comercial i laboral, l’entitat exigeix a la Generalitat i als Ajuntaments que apliquin de “manera efectiva” les obligacions fixades pel Codi de Consum i la Llei de comerç, garantint l’atenció als usuaris i fent del català un requisit professional indispensable. Finalment, Plataforma per la Llengua fa una crida a convertir l’esport i el lleure en espais naturals de socialització i cohesió per als joves, alhora que insta la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a recuperar el seu paper com a “motor” central de la normalització lingüística perquè, segons ha dit Plana, “difon continguts en castellà sense cap necessitat real”. L’entitat ha reafirmat la seva voluntat de mantenir la pressió, la fiscalització i la denúncia pública per garantir el compliment dels drets dels parlants.
