De Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, a La Pantera Rosa, de Le collier de la reine, d’Alexandre Dumas, a Robí Blau, de la sèrie de Sherlock Holmes. Les joies sempre han estat matèria de discòrdia, matèria primera de novel·la, o les causants dels disgustos més cruels les històries que es fan i es desfan. Fins i tot, en política. És el cas, per exemple, de José Luis Corcuera, investigat en la seva etapa de ministre de l’Interior per regalar als alts càrrecs de la seguretat de l’Estat i als comandaments de les unitats antiterroristes joies per a les seves parelles, a càrrec dels fons reservats. Ara les joies no només generen actualitat política sinó que han entrat en la batalla judicial en un dels casos que omplen l’atapeïda agenda mediàtica.
Així es constata en el cas Plus Ultra i la peça separada que el titular del Tribunal Central d’Instància secció d’instrucció número 2 de l’Audiència Nacional, José Luis Calama, va obrir per les joies que els agents de la policia va trobar en una caixa forta al despatx del principal investigat en el cas, l’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Una peça oberta pels delictes de contraban i frau fiscal. Les joies van ser sotmeses a una primera taxació que assenyalaven que tenien un valor d’1,3 milions d’euros. El mes de juliol, en una entrevista a TVE assegurava que la procedència de les joies era “una història sense intenció, sense afany patrimonial, un regal de cortesia personal”. “He de ser molt prudent, no tenien ús ni destí ni hem pensat en el valor que tenien”, afegia.
El passat 21 de setembre, el jutge va ordenar un nou informe pericial gemmològic de les joies, que havia d’incloure una possible “identificació de l’àrea geogràfica de creació, la identificació dels metalls preciosos, el valor de reposició actual i del conjunt del lot, així com l’antiguitat”. El nou peritatge l’havia de fer la joieria Yanes. Tres dies després, la defensa de l’exlíder del PSOE va presentar una recusació contra la joiera tot al·legant l’existència “d’una aparença de manca d’imparcialitat i un interès directe o indirecte que compromet l’objectivitat de l’informe”. Aquest dimarts, el jutge ho ha negat en una nova interlocutòria, de cinc pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, perquè considera que els advocats de Zapatero fan massa “extensives” les condicions per admetre una recusació.
Manca d’imparcialitat
La defensa de Zapatero al·legava manca d’imparcialitat i interès directe o indirecte de la joieria atès que el director general i un dels titulars de la firma, Juan Yanes López, havia fet manifestacions públiques als mitjans de comunicació “anticipant judicis sobre l’autenticitat i el valor global de les peces”. En aquesta línia, afegia que Yanes havia ofert aproximacions quantitatives que, segons la defensa de l’expresident, influeixen en qüestions subjectives com ara el “valor de reposició i l’estimació conjunta del lot”. La resposta del jutge és simple i replica a la defensa de l’expresident espanyol que la recusació és un “mecanisme de configuració legal estricta que no admet interpretacions extensives ni analogies fonamentades en meres sospites de predisposició o aparença de parcialitat”.
En aquest context, el jutge considera que la recusació presentada no es basa en cap dels motius que la llei preveu per recusar algun pèrit, testimoni o jutge en algun judici. Així, retreu que únicament sostenen la recusació per unes “declaracions” del director general de la joiera que ara haurà de peritar. Així, el jutge no aprecia “ni tan sols indiciàriament, l’existència de parentiu, amistat, enemistat o interès personal del pèrit recusat en el resultat del procediment”, seguint el fil de l’article 468 de la Llei d’Enjudiciament Criminal que regula les recusacions.
En la mateixa línia, el magistrat subratlla que no és l‟existència d‟una opinió prèvia sobre “l’objecte en litigi, sinó la concurrència d’un interès personal, directe o indirecte, en el resultat del procés, circumstància que ni s’al·lega amb precisió ni apareix mínimament acreditada”. De fet, el jutge apunta que tampoc s’han designat els pèrits de la joieria que han de fer el peritatge per això. No seria, a parer seu, correcte no permetre que la joieria no aportés el seu coneixement per unes declaracions prèvies del seu director general. A més, Calama recalca que els peritatges sempre es poden refutar en la vista oral, a través dels principis d’immediació, oralitat i contradicció.
