El jutge que tutel·la la investigació del cas Plus Ultra, en el qual l’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero és el principal imputat, ha de decidit aclarir judicialment la filtració del sumari del cas. Així, el titular del Tribunal Central d’Instrucció número 2 de l’Audiència Nacional, ha acordat deduir testimoni a la Secció d’Instrucció del Tribunal d’Instància de Madrid per tal d’investigar les filtracions i n’identifiqui els seus responsables davant el seu eventual caràcter delictiu “atesa la gravetat dels fets i el potencial encaix en tipus penals de revelació d’actuacions declarades secretes”.
En una interlocutòria, de sis pàgines i a la que ha tingut accés El Món, el magistrat acorda també que es formi una peça “d’informació delicada” en què s’inclouran els enregistraments audiovisuals de les declaracions de testimonis i investigats en aquesta causa i que serà accessible únicament per al jutjat i el Ministeri Fiscal. El magistrat adverteix que un cop es practiquin aquestes declaracions, es facilitarà a l’acusació popular agrupada -que dirigeix el PP- i a les defenses la transcripció del contingut, que proporciona automàticament el programa d’enregistrament.
Això no obstant, aclareix, si algun dels advocats de l’acusació o les defenses necessitessin consultar algun extrem en concret de les declaracions les podrà consultar a la Secretaria del jutjat, sense que se’ls faciliti còpia de l’enregistrament fins a la hipotètica obertura de judici oral. Unes normes de control estrictes per evitar futures filtracions. De fet, només l’acusació popular del PP podrà accedir al núvol on es dipositen les actuacions i els atestats que integren el sumari.
Filtracions contínues
El jutge retreu que s’hagin registrat filtracions constants i immediates als mitjans de comunicació. Però, la difusió del darrer atestat de la UDEF poc després de la seva incorporació al Cloud judicial ha passat de taca d’oli. Calama assenyala que l’ofici policial tenia “dades incompatibles amb la seva publicació indiscriminada”. Uns fets que, a criteri del jutge,podrien “constituir una vulneració palmària del deure de reserva inherent al secret extern, poden suposar il·lícits penals, en particular els previstos als articles 466 i 417 -revelació d’actuacions processals secretes o d’informacions reservades-, sense perjudici d’altres responsabilitats disciplinàries o professionals.
