El titular del Tribunal Central d’Instància número 2 de l’Audiència Nacional, José Luis Calama, té feina. I no només per controlar les fugues d’informació del cas Plus Ultra, on l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero és el principal acusat. De fet, ha decretat mesures tan extraordinàries com demanar a un jutjat d’instrucció de Madrid que investigui les filtracions, sinó per assimilar la munió d’informes policials que li arriben del cas, farcits de conclusions i frases amb els verbs en condicional, així com l’estol de documents aportats com a indicis obtinguts en els escorcolls però dels quals la policia ja tenia sospites.
L’exemple és el darrer atestat aportat a la causa el passat 23 de juny, amb número 2910/26, de 76 pàgines i al qual ha tingut accés El Món. Un atestat signat per sengles inspectors dels grups 14 i 15 de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal del Cos Nacional de Policia, UDEF. Un ofici que s’enceta a través d’una misteriosa “informació obtinguda per intel·ligència financera”, sense cap més detall, i que serveix per bastir la descripció del que els investigadors, i el jutge que tutela la investigació, consideren “l’organització criminal que lidera Zapatero”. En concret, són tres pagaments de la societat Focus Social Research SAC que sumen 200.000 euros, abonats entre 2024 i 2025 en un compte corrent de Zapatero. Un document que la defensa ha vist com a artilleria pesant per defensar la seva estratègia, que es basa denunciar que es tracta d’una “causa prospectiva” i política contra l’expresident espanyol i que li permet contraatacar demanant la nul·litat de les actuacions.
Causa general
Aquests tres abonaments, que la policia indica com a senyal d'”intel·ligència financera”, serveix als investigadors per estirar el fil i narrar el que consideren un delicte de tràfic d’influències a escala internacional, especialment amb Amèrica Llatina, en el cas concret de Bolívia. De fet, els inspectors uneixen aquesta informació sobre els pagaments amb les anotacions de les agendes de l’ex inquilí de la Moncloa i dels missatges intercanviats amb la seva secretària, Gertrudis Alcázar, ara ja acusada formalment en el cas, en la mateixa resolució amb què el jutge imputava les filles de l’expresident, que ja s’han personat amb advocat i procurador.
La narrativa de l’atestat i el substrat prospectiu, així com les filtracions dels documents que l’acompanyen, ha estat l’argument de l’advocat de l’exlíder del PSOE, Víctor Moreno Catena, per demanar la nul·litat de la causa contra el seu client. Comptat i debatut, reclama que aquest informe sigui expurgat del sumari i defineix la instrucció com una “causa general” contra la seva figura. Així, en l’escrit presentat al jutjat avisa l’instructor que ha donat per bona la tesi policial sobre la base d’una informació sobre gestions que “tracten una activitat aliena al perímetre de la investigació dels 53 milions d’euros d’ajuts que va rebre l’aerolínia Plus Ultra”. I, per altra banda, qüestiona l’origen de la informació. Un atestat i uns documents adjunts que podrien contaminar la resta de la causa pel biaix que suposen contra les garanties de l’investigat i de les funcions estrictes de la policia judicial.
“Influències il·lícites”
La tesi dels investigadors és que hi ha una organització criminal, liderada per Zapatero, “dedicada a l’exercici d’influències de caràcter il·lícit a favor de clients, els quals remunerarien aquests serveis, justificant els pagaments mitjançant contractes d’assessoria simulats”. De fet, els policies consideren que la societat Focus Social Research SAC és una “societat interposada” per poder fer els ingressos a l’expresident espanyol. Un raonament que extreuen de les converses per WhatsApp entre Zapatero i la seva secretària, que segons els agents de la UDEF descriuen un “flux de fons”. En aquest sentit, els investigadors escriuen que, “rere aquests pagaments” de 200.000 euros a Zapatero, hi ha persones relacionades amb un “conglomerat empresarial d’origen peruà, anomenat Grup Gloria”. Un grup mercantil amb “inversions a diversos països de Sud-amèrica, en múltiples sectors, incloent-hi aliments, ciment, agroindústria, papers i cartons i transport”.
A parer de l’atestat, i fent un veritable encreuament entre els documents dels ingressos amb els whatsapps i contractes confiscats en els escorcolls, l’objectiu de Zapatero era “intentar mediar o influir a favor d’aquest grup empresarial en diversos litigis milionaris mantinguts amb l’administració pública de Bolívia”. Per això, les agendes confirmen les “reunions i els contactes amb altes esferes polítiques bolivianes”. Unes “altes esferes” que serien el mateix president de Bolívia, els ministre d’Economia i el de Justícia, així com el Procurador General de l’Estat, una mena de fiscal general. Fins i tot, els inspectors de la UDEF hi emboliquen Zurab Pololikashvili, secretari general de l’Organització Mundial del Turisme, que va acompanyar Zapatero en un dels viatges i, Carmen Almendras, ambaixadora de Bolívia Espanya entre 2007 i 2015 i, actualment, Senior Advisor de Kreab Bolivia, SA. De fet, sobre el grup Kreab, els policies recorden que Zapatero va rebre 55 transferències per un import de 851.180 euros i set transferències per un total de 105.000 euros de Kreab Worldwide, que pertany al mateix grup.
Contractació
Tot i la insistència dels policies a definir Focus Reserarch com una societat pantalla, els missatges i documents intervinguts per la policia demostren la llarga negociació per signar el contracte d’assessoria entre Zapatero i la mercantil, i el seu paper d’intermediació en diversos conflictes que tenia el Grup Gloria amb dues fàbriques de ciment i la societat Yura Inversiones amb diversos contenciosos amb l’administració boliviana. Unes gestions per les quals Focus es comprometia a pagar els 200.000 euros.
La sospita de la policia és que Focus només apareix per a la signatura del contracte i per abonar les factures, “sense cap referència a la gestió o assessorament en favor d’aquesta societat”. Una interpretació que la defensa veu esbiaixada, amb el benentès que Focus representa la part comunicativa i de màrqueting del grup Gloria, per a qui realment treballava com a mediador Zapatero. De fet, la mateixa policia admet que Zapatero fa gestions al llarg del temps per a Gloria amb diversos ministeris bolivians per resoldre els conflictes amb les empreses cimenteres. En aquest sentit, Zapatero fins i tot demana informes de les empreses afectades a la seva secretària, cosa que recull el mateix atestat de la UDEF.
Per afegir material a la teoria policial, els investigadors destaquen un missatge entre Gertrudis Alcázar i l’exambaixadora que, amb motiu d’un dels viatges a Sucre, ciutat de Bolívia on Zapatero té previst pronunciar una conferència i trobar-se amb el president bolivià, Luis Arce, comunica que s’integraran Domingo Arnaldo Amaro Chacon i Guillermo Alfredo Amaro Chacón. Dos noms que la policia identifica com a administradors de la societat Inteligencia Prospectiva, i que qualifiquen de “societat sense activitat real, l’objecte del qual és introduir fons a Espanya, amb origen en territoris estrangers, simulats com a ampliacions de capital”.
La defensa retreu la “nebulosa” de la UDEF
En conclusió, en el seu informe els investigadors de la UDEF assenyalen que “pels fets analitzats” hi ha “indicis de l’existència d’una organització criminal, liderada per Zapatero, que, aprofitant els seus contactes i ascendència pública internacional, es dedicaria a l’exercici d’influències de caràcter il·lícit en benefici de diferents clients”. Un entramat on, a parer dels policies, la seva secretària tindria un paper “rellevant”, segons els whatsapps intervinguts. Unes “influències que serien remunerades pels clients de l’organització criminal simulant serveis d’assessoria no prestats, creant contractes ad hoc per justificar aquests pagaments”. Una afirmació que contrasta amb els documents que constatarien la intermediació de l’expresident espanyol.
L’advocat de Zapatero titlla de “voluntarista” i “nebulosa” la “definició” de la UDEF sobre l'”organització” de Zapatero. En aquest sentit, retreu i qualifica “d’incomprensible” que es posi la lupa en la relació professional que va mantenir l’expresident amb l’entitat Focus Social, l’empresa a través de la qual se li haurien fet arribar els pagaments per la seva intermediació, com acreditarien els contractes. Per això demana expurgar de la causa l’informe, que no tindria més objectiu que enterbolir l’activitat privada de Zapatero, segons el punt de vista de la defensa.
De fet, el mateix expresident de Bolívia, Luis Arce, en presó preventiva des del desembre per desviament de fons durant la seva etapa com a ministre d’Economia, ha negat cap mena de vincle amb “cap tràfic d’influències que hagi afavorit” la Societat Boliviana de Ciments (Soboce), la companyia del Grup Gloria amb seu a Bolívia que defensava Zapatero, ni cap “altra empresa privada”. Així ho ha especificat en un comunicat emès a les seves xarxes socials. Un comunicat on carrega els neulers contra la UDEF.
Compartimos el comunicado público que el expresidente Luis Alberto Arce Catacora envía desde el Penal de San Pedro al pueblo boliviano y a la comunidad internacional sobre el informe emitido por la Unidad de Delincuencia Económica y Fiscal (UDEF) de España en relación al caso… pic.twitter.com/km7SouX1zu
— Luis Alberto Arce Catacora (Lucho Arce) (@LuchoXBolivia) June 25, 2026
