La selectivitat centralitzada desferma les crítiques: “Poca cultura democràtica”

L’última idea del Ministeri d’Educació sobre homogeneïtzar la selectivitat ha obert un nou conflicte entre la Generalitat i el govern espanyol. La ministra d’Educació, Pilar Alegría, va deixar anar la bomba recentment en una atenció amb mitjans de comunicació des de Jerez de la Frontera, on va anunciar que la nova selectivitat serà “més homogènia” i començarà el 2024. Això suposa que els estudiants que comencin el batxillerat aquest setembre ja hauran de treballar amb els continguts “homogeneïtzats” que aniran a examen. 

La intenció del ministeri és que les proves d’accés a la universitat estiguin més centralitzades, cosa que faria que les autonomies tinguin menys pes a l’hora de decidir els continguts que hi entren, tot i que la ministra insisteix que es respectarà el marge de les comunitats i les universitats. Tot i així, segons el professor d’institut i del Màster de Secundària de la UB Fèlix Pardo, la proposta vulnera el principi de la subsidiarietat, és a dir, que cada comunitat educativa i política pugui decidir sobre els seus projectes. “És un valor bàsic de la cultura democràtica”, insisteix Pardo. 

L’expert considera que dintre de les competències d’educació és crucial mantenir el disseny de la prova de selectivitat. Per tant, fer una prova homogènia per a totes les comunitats “vulnera l’autonomia educativa” i es torna a una “uniformització i homogeneïtzació” de competències que no ha de tenir l’Estat. Pardo insisteix a diferenciar el dret a l’educació de l’administració d’aquest dret: “Hi ha moltes fórmules per administrar aquest dret i això és sensible a les situacions de cada comunitat i el seu context”. Per això, titlla de “falta de cultura democràtica” voler centralitzar l’educació començant per la selectivitat. 

Centralitzar la selectivitat té un impacte “directe” en la planificació de batxillerat

Les proves d’accés determinen el programa que es fa a segon de batxillerat. Partint d’aquesta premissa, Pardo insisteix que canviar la selectivitat és decidir “directament” sobre l’educació. “Això trenca dos principis fonamentals de l’educació: l’autonomia i la llibertat de càtedra”, explica l’expert, que considera que centralitzar-la vol dir condicionar tots els centres educatius i els seus projectes. 

Pardo lamenta que una uniformització de la selectivitat liquidaria “el pes del context educatiu” a l’hora d’establir els continguts d’examen i els criteris d’avaluació. “No es pot avaluar igual a Catalunya que a Andalusia perquè l’evolució social i política i els problemes socials són diferents”, explica l’expert, que ho considera un argument de teoria pedagògica “bàsica”. 

“Poca cultura democràtica”

Pardo insisteix que homogeneïtzar la selectivitat a totes les comunitats és com pretendre que totes les selectivitats del món siguin iguals. “No es planteja perquè és una bestiesa. Doncs amb les comunitats és igual, perquè totes tenen diferents contextos”, raona. Per a aquest expert això és un símptoma de la “poca cultura democràtica” del govern espanyol, que “prioritza recuperar competències” a “respectar l’autonomia de les comunitats”. 

L’esborrany d’aquesta polèmica selectivitat es presentarà el mes que ve, de manera que els alumnes que comencin batxillerat al setembre es veuran enmig d’una voràgine de canvis. A banda d’una nova selectivitat centralitzada, també hauran de començar el curs una setmana abans i amb nous currículums més enfocats a les competències que als continguts. 

Pèrdua de diversitat per a cada comunitat

El sindicat majoritari en educació, USTEC, ha lamentat que aquest canvi en la selectivitat comportarà una “pèrdua de diversitat” per a cada comunitat amb competències en educació. “Tot el que sigui homogeneïtzar és centralitzar i, per tant, perdre autonomia. És evident que no hi podem estar d’acord”, explica la portaveu nacional del sindicat, Iolanda Segura. Tot i així demana una anàlisi més profunda per veure “en quina línia anirà tot això” finalment, ja que està “tot en l’aire”.

Més enllà d’aquesta centralització de la selectivitat, USTEC insisteix a criticar el nou model de selectivitat pel que fa a les competències. “Va en la línia de la LOMLOE, que proposa un canvi en l’avaluació i en els continguts”, lamenta Segura, que es mostra molt crítica amb “totes les potes” de la llei perquè “és una extensió dels principis ideològics neoliberals de les patronals i el món empresarial i bancari”. “Ells són els qui marcaran la dinàmica educativa del món, trauran importància a la cultura i la devaluaran”, adverteix. USTEC considera que la deriva de l’educació devalua la preparació de l’alumnat i el coneixement cultural i “ens aboca a un fracàs educatiu molt preocupant“

La Generalitat també s’hi oposa: “No és una bona idea”

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, va assegurar en una entrevista a Catalunya Ràdio que “des de Madrid no s’entén el sistema universitari català”, pel que la selectivitat s’ha de seguir preparant a Catalunya. “No és una bona idea”, va insistir la consellera, que va recordar que la Generalitat és qui té les competències en l’organització de la selectivitat i que, per tant, protegiran el sistema d’universitats català. 

En paral·lel, el Govern insisteix que no se li ha presentat cap esborrany sobre la nova selectivitat, mentre que el govern espanyol assegura que s’està parlant amb els responsables de cada comunitat per fer-ho públic al juliol. 

Els avantatges que podria tenir una homogeneïtzació

El professor de filosofia Àlex Agustí assegura que una homogeneïtzació de les proves de la selectivitat seria “interessant” per poder comparar resultats d’una mateixa matèria entre comunitats. “Es podria comparar, per exemple, els resultats de castellà i això confirmaria o desmentiria moltes de les coses que es diuen”, explica. Agustí assenyala que és una qüestió política sobre “qui volem que decideixi”, però a efectes pràctics per als professors “no canvia gaire res”. 

Una avantatge de la mesura, assenyala, és que amb un mateix examen de català per a tots els Països Catalans, per exemple, es podria tenir “més diversitat” i mostrar “més riqueses”. “Inclouria més varietats dialectals i es veurien més autors dels que selecciona ara cada comunitat”, argumenta. 

Això sí, Agustí creu que s’ha de “posar en quarantena” el fet que amb la unificació d’exàmens també es puguin unificar els criteris de correcció, perquè “hi ha comunitats molt dures i altres que no ho són tant”.