Cantava el grup valencià Zoo, en una de les seves cançons més icòniques, que “mai ningú va poder” amb aquella mestra “rebel, decidida i valenta” que va plantar cara a qui venia “a donar-li lliçons”. La cantava el grup valencià, fent referència al franquisme, i l’han cantat, a través d’un gran altaveu, alguns dels 100.000 docents i metges (35.000, segons la Guàrdia Urbana) que han omplert aquest divendres el centre de Barcelona. Han deixat clar que no accepten lliçons de ningú. Els mestres i professors, especialment nombrosos i visibles, alerten que tampoc lliçons d’un Departament d’Educació que proclama les bondats d’un “bon acord” ratificat només per una minoria sindical, la de CCOO i UGT. “L’educació pública està dempeus, organitzada i no està disposada a callar”, ha sentenciat la portaveu de la USTEC, Iolanda Segura, en arribar al Parlament. La revolta dels docents ha coincidit amb una nova vaga dels metges, que han carregat novament contra Salut. Els dos col·lectius s’han trobat a l’entrada de la Ciutadella, units sota el crit de “s’acosta la revolta”.
Una vaga de mestres més massiva que la del febrer, tot i l’absència d’UGT i CCOO
Cansats, però sumant-hi efectius a la causa, els docents han multiplicat els registres de l’última gran vaga, el febrer passat. S’han mobilitzat 10.000 persones més que en aquella aturada, segons la Urbana; més de 30.000, segons els sindicats. I els registres de seguiment de la vaga també han crescut, malgrat que han caigut de la convocatòria els sindicats UGT i CCOO, que van pactar amb Educació després de l’aturada històrica del febrer. El Departament parla aquest divendres d’un seguiment del 44%, tres punts més que el passat 11 de febrer. Els sindicats eleven la xifra a un 90%.
“Barcelona tremola, avui”, ha avisat Segura minuts abans de començar la manifestació, que ha reunit docents d’arreu del país després de cinc dies de vaga territorialitzada. “És un pacte que no s’hauria d’haver produït mai; el que ha fet Govern és una irresponsabilitat i una negligència”, ha continuat, abans de desafiar l’executiu amb una convocatòria de reunió –secundada també per Aspec, la CGT i Intersindical– dimarts vinent a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona.
“Si no hi assisteix o no mostra voluntat de reunir-se amb nosaltres, aquest curs no acabarà amb normalitat”, avisen els sindicats, que qüestionen l’actitud del conseller Albert Dalmau, que ha assumit la cartera educativa per la baixa mèdica d’Esther Niubó, i també del president Salvador Illa. Tots dos estan citats, juntament amb el secretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez, a la trobada que proposen de cara a dimarts. El Govern, que fa equilibris entre la defensa del pacte actual i la pressió dels sindicats majoritaris, encara no ha respost a la proposta.
Per fer-hi encara més pressió, els sindicats s’han reunit amb els grups parlamentaris d’ERC, Junts, CUP i Comuns després de la manifestació. No hi eren els diputats del PSC, una absència “vergonyosa” però “molt significativa”, ha resumit la USTEC. Els sindicats mantenen que si l’executiu ha estat capaç d’aparcar el pressupost per intentar tancar-lo amb ERC, també pot fer el mateix amb el pacte sobre educació per renegociar-lo amb els sindicats majoritaris. “Si s’ha aturat el pressupost, també s’ha de poder aturar un pacte vergonyós i minoritari”, ha insistit Segura.
Una marea groga omple Barcelona
La protesta ha complert amb les expectatives. Tetuan ha anat omplint-se de samarretes grogues, la majoria amb lemes històrics de l’època de les retallades. Des d’una paradeta, la Marina Ruiz (USTEC) explicava als docents les novetats de la nova comanda, d’un groc més apagat. Se’n van encarregar 4.000 i ja les tenen gairebé totes venudes, explica Ruiz a El Món. Ja no llueixen les famoses tisores, ara reclamen “dignitat” per a la professió.
La manifestació, que ha confluït amb la protesta dels metges, ha acabat a les portes del Parlament de Catalunya, blindat amb agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra. Els sindicats policials sí que han tancat un increment salarial satisfactori, cosa que emprenya els docents, que ho han fet notar amb crits i pirotècnia davant dels agents. “Menys policia i més educació”, han cridat els més engrescats. Altres càntics apuntaven directament al president. “Illa, escola, s’acosta la revolta”. I cantant, també, han reivindicat la “validesa” de la seva lluita i han exigit una baixada de les ràtios.
Les mestres de les escoles bressol, que completaven la vaga, també han fet soroll. “Ja som aquí, ja hem arribat, els 0-3 [anys] estem lluitant”, cantava, per exemple, un grupet arribat de Cornellà. “Estem fartes del concepte ‘guarderia’. Formem part d’una etapa vital molt important i estem oblidades: hi ha quatre models diferents d’escola bressol, no pot ser”, es queixa Sandra Quadra, conversant amb El Món. El col·lectiu demana que la gestió passi a formar part “íntegrament” d’Educació. A la seva lluita també s’han unit els tècnics d’educació especial i el personal administratiu dels centres. Tots ells reben el suport dels bombers, dels metges i dels pagesos, entre altres sectors clau del país que fan costat als docents.
Els càntics, constants i cada dia més originals, s’han obert pas entre pancartes. Algunes, les més típiques, dibuixen un pàrquing de cotxes gegant. “Els problemes no s’aparquen, es gestionen”, retreuen alguns mestres. D’altres, més originals, fan ironia. “Volem més plantilla, no sigui ratilla”, apunta –dirigida al president– una de les més crítiques, que ha arribat a col·locar-se a primera línia del front en arribar al Parlament. També amb humor, en Ferran, que ha baixat de Girona, se’n fa eco d’un dels mems més virals de l’any. “Això és can pixa i rellisca”, va dir un maresmenc a TV3 durant la crisi de Rodalies. Es va fer viral i avui ha aparegut entre els docents. “És un lema que representa molt bé en quin punt està el país. Valia per a Rodalies, però avui també ens val a nosaltres o a altres serveis essencials”, explica en Ferran.
Vaga de docents i de metges
Els metges també s’han aturat per demanar un “diàleg real” amb el Govern. Menys massius que els docents –n’hi havia mig miler– s’han queixat que l’executiu els convoca per detallar-los diferents polítiques –com el detall dels pressupostos–, però que, en canvi, no s’asseu amb ells per discutir un conveni laboral propi. El col·lectiu qüestiona que Salut els derivi a la negociació de l’estatut marc que s’està construint a Madrid per treure’s el problema de sobre, malgrat que, per a altres qüestions, “bé que defensa que les competències són de la Generalitat”. Així s’expressava el secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, en una entrevista amb El Món prèvia a les protestes.
Salut ha xifrat en un 6,7% el seguiment de la vaga de facultatius, mentre que Metges de Catalunya l’eleva al 35%. El col·lectiu defensa que els és més difícil fer vaga perquè l’endemà rebran el doble de visites de les previstes, però insisteixen en la necessitat d’escoltar un servei essencial. La seva protesta, que ha començat a l’Hospital Clínic i també ha acabat al parc de la Ciutadella, ha qüestionat la consellera Olga Pané. “Pané, pa’ná”, cantaven els manifestants. Traduïda aquesta fina ironia, el que expressen els manifestants és que la consellera no fa res i en demanen la dimissió. El conflicte amb els metges, ha insistit Lleonart, “no es tancarà fins que no hi hagi una negociació directa i real amb l’administració per millorar un dels pilars bàsics de l’estat del benestar”.
Les bates blanques s’han topat amb la marea groga, en una trobada tan breu com incòmode per a l’executiu, a les portes de la Ciutadella. Els metges esperaven, els docents avançaven. En tot cas, prou temps per trobar una proclama unitària. “Per a escoles i hospitals, les despeses militars”. I cantant “s’acosta la revolta” s’han creuat. Els uns de tornada del Parlament; els altres, disposats a trencar la calma turística que regna sempre a la Ciutadella.
