La segona compareixença de la Comissió d’Investigació del Parlament del cas Pegasus ha anat a càrrec d’Andreu Van den Eynde. L’advocat d’Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, a més de professor de criminalística informàtica, ha estat víctima de l’espionatge. En aquesta triple condició ha comparegut a la cambra i no se n’ha estat de culpabilitzar el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) com a responsable de l’escàndol del Catalangate, l’espionatge massiu a l’independentisme, advocats, activistes, polítics i periodistes.
“La meva hipòtesi, que diria és la més propera a la seguretat, és que el CNI va ser qui ens va espiar. Desenganyem-nos, el CNI és qui ens va espiar”, ha sentenciat Andreu Van den Eynde. Una expressió que ha arguït amb diferents raonaments i dades per apuntar els serveis d’intel·ligència espanyols com a responsables de l’espionatge. Per altra banda, el lletrat també ha exposat com és el funcionament i la permissivitat que haurien de tenir aquesta mena d’instruments per a les investigacions, en el sentit que haurien de passar pel “filtre dels drets fonamentals”.
“Concertar l’espionatge”
En la seva exposició, Van den Eynde ha remarcat que l’Estat utilitza “contractistes privats” per utilitzar aquests sistemes d’espionatge que “normalment són empreses israelianes”. En aquest cas, va ser el CNI el contractista i els indicis serien la convocatòria de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés, la compareixença de la ministra de Defensa Margarita Robles, la destitució fulminant de l’aleshores directora del CNI, Paz Esteban, i el nomenament d’Esperanza Casteleiro com a nova responsable o el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, defensant la tasca del CNI. Tots els camins portarien al CNI. Fins i tot l’advocat ha ironitzat amb el “no cal que vagin lluny, està a la seu del CNI, a la tercera planta, amb una carpeta vermella”.
En aquest sentit, Van den Eynde ha lamentat que vuit després d’haver presentat les querelles encara no s’ha fet res. “Cap jutjat ha portat a terme cap investigació efectiva del Catalangate”, ha recriminat. “Només l’Audiència Nacional ha realitzat moltíssimes investigacions perquè sembla que investiguen el Marroc”, ha detallat. En aquest marc, ha retret a la fiscalia que utilitzi la “ignorància de la llei en matèria informàtica” per enredar les investigacions. “Demana analitzar el telèfon que és com demanar una autopsia quan ja s’és mort, i quan sap que Pegasus no deixa cap rastre, només indicis que el terminal ha estat infectat”, ha concretat.
Un ús controlat
Van den Eynde, però, ha admès que la legislació criminal espanyola permet aquest tipus d’eina sempre sota un control judicial i amb algunes condicions, com que sigui dins un termini màxim de tres mesos i per uns delictes concrets. Així ha recordat que en fòrums de criminalística internacional, els jutges avalen aquests sistemes perquè “són eficaços” ara bé sempre que se segueixin unes normes que suposen passar-hi el “filtre dels drets humans”. En definitiva, ha animat a furgar el canvi en la forma i el control d’utilitzar aquesta tecnologia en la investigació. Sobretot, en un Estat que ha definit com més “a prop de la distopia que de ser un Estat democràtic”. “El problema és com fer-lo servir”, ha ressenyat.
Seguint el mateix fil, Van den Eynde també ha insistit que no hi ha cap llei en cap estat del món que permeti espiar les comunicacions dels advocats i ha advertit que la seva regulació no pot servir per “blanquejar la guerra bruta”. Finalment, el lletrat sense caure en una pura resignació però sí amb realisme, i llegint un paràgraf del qual ha qualificat de “col·lega Julian Assange” és que els “Estats mai no deixaran d’espinar-nos”.
6 
4 