El Palau de Justícia, al passeig Lluís Companys de Barcelona, serà l’escenari del judici a la presidenta suspesa del Parlament de Catalunya, Laura Borràs. La sala penal i civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) serà l’encarregada de determinar si Borràs va cometre o no un delicte de prevaricació i de falsedat documental per la fragmentació de contractes durant la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Però qui són i de quin peu calcen els magistrats que sentenciaran sobre el seu cas?
La composició del tribunal, després d’un joc de recusacions impulsat per les defenses, ja està fitxat. Així, el mateix president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, presidirà el tribunal. Però tindrà dos veterans amb fama de rigorosos i garantistes com el magistrat Fernando Lacaba, que sona com a possible substitut de Barrientos a la presidència del TSJC, i Maria Jesús Manzano Messeguer, una magistrada considerada “molt objectiva” a qui no ha tremolat el pols en casos mediàtics com l’encadenament d’activistes a la porta del Palau de Justícia o en el recurs que va confirmar la pena de Rosa Peral, en el crim de la Guàrdia Urbana. Tots dos provenen de la sala d’apel·lacions.
Jesús Maria Barrientos, símbol de la persecució del Procés
Jesús Maria Barrientos és el president del tribunal i serà el ponent de la sentència. Aquest magistrat ocupa el càrrec des que l’anterior president, Miguel Ángel Gimeno, va ser nomenat pel Parlament de Catalunya cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya. En principi, era considerat un magistrat de perfil conservador però tampoc de l’ala dura. De fet, era membre de l’associació de jutges Francisco de Vitoria, ubicada entre la progressista Jutges per la Democràcia i la conservadora Associació Professional de la Magistratura, però molt allunyada de la catalanista Àgora Judicial. En tot cas, Barrientos ha estat un dels símbols de la lluita de la magistratura contra el Procés sobiranista.
Barrientos va presidir el tribunal que va condemnar per desobediència, pel 9-N, el president Artur Mas i l’exvicepresidenta i exconsellera Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau per desobediència. També va ser l’encarregat de condemnar el president Quim Torra pel cas de la pancarta en favor dels presos polítics al balcó de la Generalitat i els membres independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell.
El magistrat Barrientos aspirava a una de les places del Tribunal Suprem, esperonat per l’expresident del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes. Però finalment, no va tenir cap opció. De fet, no va aconseguir cap dels vots necessaris. Barrientos, ara, passa per hores baixes. El Tribunal Suprem va anul·lar la seva sentència amb què condemnava per desobediència els independentistes de la Mesa de Forcadell.
Per altra banda, els seus companys el van obligar a retirar-se del tribunal que va jutjar també per desobediència els membres independentistes de la Mesa que presidia Roger Torrent. La regressió amb el català a la judicatura i el seu posicionament contra els Mossos d’Esquadra -que va acomplexar el cos- després del Primer d’Octubre han estat senyals del seu mandat. Barrientos també ha maniobrat, amb èxit, per evitar que hi hagi un magistrat autonòmic, és a dir, proposat pel Parlament. A més cal afegir, les seves declaracions contra el Procés i unes resolucions que corren el perill de ser desautoritzades per la justícia europea també desdibuixen els seus excessos contra l’independentisme.
Maria Jesús Manzano Messeguer, conservadora però “objectiva”
Una altra membre del tribunal serà la magistrada Maria Jesús Manzano Messeguer. Una jutgessa que va picar molta pedra com a magistrada de la secció número 20 de l’Audiència de Barcelona i on va adquirir una gran expertesa en violència de gènere. Catalanista, però conservadora, té fama entre els lletrats habituals del Palau de Justícia de “ser objectiva” i no deixar-se portar per la ideologia. Entre les darreres sentències en les quals ha participat s’hi troba la confirmació de la pena del sotsinspector dels Mossos d’Esquadra per assetjament laboral a una subordinada o bé l’absolució als 12 encausats per encadenar-se l’any 2018 a les escales del Palau de Justícia, una resolució de la qual en va ser ponent.
Manzano també va signar amb Rosa Bach, i el vot particular de Carlos Mir, la confirmació de la sentència per abusos sexuals a la manada de Manresa. El cas d’una menor violada a la capital del Bages l’any 2016. Les dues magistrades van tombar els recursos del ministeri fiscal i de l’acusació particular que reclamaven una condemna per violació i no per abusos. També va ser una de les coautores de la resolució que condemnava finalment, Rosa Peral, protagonista de l’escabrós “crim de la Guàrdia Urbana”, a 25 anys de presó i al seu col·laborador a 20 anys.
Fernando Lacaba, un conservador però garantista
Lacaba és l’etern president de l’Audiència de Girona on hi va exercir durant quatre mandats fins al passat 2021. Forma part de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i té fama de garantista i rigorós, tot i que amb un perfil conservador. El seu nom sona amb força com a substitut de Barrientos a la presidència del TSJC i com a primera autoritat judicial a Catalunya. De fet, l’any 2016 va participar de la terna per al càrrec amb Barrientos i Gimeno. Lacaba no prové de nissaga de jutges i es mostra força desacomplexat amb els mitjans de comunicació.
Nascut a Borja, un poble de Saragossa, la seva carrera professional transcorregut a Catalunya. Va començar a Granollers, després Vic, l’Hospitalet del Llobregat fins a arribar a Girona, on va consolidar el seu estil i rigor judicial. El seu nom va saltar als mitjans per presidir el tribunal del cas del segrest de la farmacèutica d’Olot i també per ser el primer magistrat que va condemnar el tràfic d’immigrants a l’Estat espanyol, el 1998. Darrerament, també ha dictat sentències importants i amb afectacions econòmiques importants. Per exemple, el febrer de 2021 va condemnar una asseguradora a indemnitzar una pizzeria pel tancament obligat durant la pandèmia de la COVID 19. Una decisió que va posar en peu de guerra Unespa, la patronal de les asseguradores.
8
3
