La presidenta suspesa del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, serà jutjada a partir d’aquest divendres, 10 de febrer, pel TSJC pel cas de suposat fraccionament de contractes en favor d’un amic seu quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La també presidenta del partit polític Junts serà jutjada per Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en set sessions, previstes per als dies 10, 20, 21, 22, 23 i 27 de febrer i 1 de març– i la sentència s’espera per a les setmanes posteriors, durant la primavera. La Fiscalia acusa Borràs dels delictes de prevaricació i falsedat documental i demana al tribunal que la condemni a 6 anys de presó, 21 anys d’inhabilitació i una multa de 144.000 euros.
La Fiscalia acusa Borràs de dos delictes i vol una condemna de 6 anys de presó
La tesi de la Fiscalia contra l’encara presidenta de la cambra catalana –va ser suspesa de drets i deures però no va dimitir– és que hauria fraccionat contractes per fer que el cost total de cadascun no superés els 18.000 euros (sense IVA) i poder-los adjudicar a dit, sense haver de convocar un concurs públic. L’objectiu, segons aquesta tesi, seria poder encarregar les feines –principalment pàgines web– al seu amic Isaías Herrero, informàtic de professió i amb una investigació oberta per tràfic de drogues en el moment que va esclatar el cas.
Seguint aquesta argumentació, la Fiscalia acusa Borràs de dos delictes: prevaricació i falsedat documental. Tot i que inicialment el TSJC va processar-la també per frau administratiu i malversació de fons públics, les dues fiscals que porten el cas han desestimat que hi hagi indicis per sostenir aquestes acusacions, ja que les feines encarregades a Herrero es van fer i amb el preu de mercat.
Per al ministeri públic, la clau del cas és que Borràs i Herrero s’haurien posat d’acord per fer veure que es feia un concurs públic per encarregar les pàgines web de diversos esdeveniments diferents organitzats per la Institució de les Lletres Catalanes. Segons les dues fiscals, van generar una “aparença fingida de respecte als principis de publicitat i pública concurrència” en la tramitació de les adjudicacions. Sostenen que els dos principals acusats del cas eren conscients de la seva “actuació il·lícita”.
El tercer acusat, “cooperador necessari” a la Institució de les Lletres Catalanes
L’escrit d’acusació detalla l’historial de cada adjudicació irregular i el vincula a les comunicacions intervingudes, uns mails polèmics dels quals l’equip de defensa intentarà qüestionar la validesa amb una prova pericial que la Fiscalia ha intentat invalidar. En tot cas, la Fiscalia conclou que tots els implicats actuaven sabent que “infringien obertament el compliment de la normativa en matèria de contractació pública”. A més de Borràs i Herrero, serà jutjat Andreu Pujol, empresari associat a Herrero i qui suposadament hauria elaborat els pressupostos falsos. Se’l considera cooperador necessari, per la qual cosa la Fiscalia li demana 3 anys de presó i 10 anys d’inhabilitació.
Malgrat que la Fiscalia demana a Herrero la mateixa pena que per a Borràs –6 anys de presó i 21 d’inhabilitació, només la multa és menor, 72.000 euros–, el ministeri públic intenta un pacte amb l’informàtic coacusat perquè reconegui el fraccionament de contractes. A canvi de demanar-li una pena que no superi els dos anys de presó –cosa que li estalviaria l’ingrés en un centre penitenciari–, Herrero faria una confessió que inculparia Borràs. L’acord, però, encara no està tancat.
La defensa, de Gonzalo Boye
El lletrat Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont i altres exiliats del Procés, s’encarrega de la defensa de Borràs. La seva estratègia és fer decaure la validesa com a prova dels mails que suposadament van intercanviar Laura Borràs i Isaías Herrero per pactar com simularien un concurs públic per adjudicar les feines. Per això és clau el peritatge informàtic que ha elaborat Enrique Hellín. Es tracta d’un expert amb un passat ultra i condemnat per assassinat amb els antecedents ja cancel·lats, argument amb el qual la Fiscalia va voler apartar-lo del cas, malgrat que fa anys que presenta informes en moltes sales de judicis de l’Estat, inclosa l’Audiència Nacional. Segons el poc que se sap d’aquest informe –que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha acceptat–, la defensa intentarà demostrar que la cadena de custòdia policial de les proves es va trencar en algun moment i que no hi ha cap garantia sobre l’autenticitat d’aquests documents.
Polèmica per la composició del tribunal, amb el president del TSJC
L’altra gran polèmica relacionada amb aquest judici és la presència del president del TSJC, Jesús María Barrientos, al tribunal que ha de jutjar el cas i dictar sentència. De fet, Barrientos presidirà la vista i serà el ponent de la sentència. Per tant, aquest magistrat tindrà tot el protagonisme: podrà decidir, per exemple, quines preguntes s’accepten durant els interrogatoris. I després serà qui proposarà als altres dos jutges l’esborrany de sentència.
La defensa de Borràs va recusar Barrientos pel seu historial de pronunciaments públics crítics contra l’independentisme, fet que havia portat la sala 77 d’apel·lacions del mateix TSJC –la que s’encarrega de les recusacions– a excloure’l del judici de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent. Dies abans, el Tribunal Suprem ja havia clavat un calbot a Barrientos, en anul·lar i ordenar repetir el judici de la mesa de Forcadell precisament per la seva falta d’imparcialitat davant d’uns acusats independentistes. I, malgrat tots aquests elements sobre la taula, el TSJC va desestimar la recusació presentada per Borràs. De manera que Barrientos jutjarà la presidenta del Parlament.
27 
22 