L’ANC i el Consell de la República han anunciat que acompanyaran a la presidenta de Junts i presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, fins a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on aquest divendres començarà el judici pel presumpte fraccionament de contractes mentre dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Òmnium encara no ha decidit què farà i comunicarà la seva decisió en les pròximes hores.
L’entitat que presideix Dolors Feliu ha assegurat que Borràs “no està gaudint d’un procés judicial just” i denuncia que les clavegueres de l’Estat espanyol han filtrat intencionadament fragments del sumari judicial al seu braç mediàtic per crear un ambient propens a la vulneració del dret a la presumpció d’innocència”. L’ANC afirma que està “compromesa” amb els drets fonamentals i les garanties judicials com a eina per blindar-se de les clavegueres.
La lluita contra la pressió al marge de les excuses legals
Per la seva banda, el Consell de la República ha manifestat que la “presumpció d’innocència” és un dret fonamental i denuncia que a Borràs se li ha vulnerat “des del primer moment” per part dels seus “adversaris polítics” amb la complicitat d’alguns mitjans de comunicació. En un comunicat, l’entitat recorda que “sempre” ha estat “al costat de totes les persones represaliades” independentment de “l’excusa legal” que faci servir la justícia espanyola.
“L’estat Espanyol té el ferm convenciment que tots els mètodes per derrotar l’independentisme són vàlids i, per tant, és el nostre deure fer-hi front conjuntament amb les eines imprescindibles per evitar-ho: determinació en la confrontació, coordinació en l’estratègia i unitat en la defensa”, conclou.
El judici a Borràs divideix l’independentisme
ERC i la CUP ha anunciat que no acompanyaran Borràs fins al TSJC perquè consideren que el seu cas no forma part de la repressió contra l’independentisme i creuen que és més aviat una presumpta “mala praxi”. La fiscalia demana sis anys de presó i 21 anys d’inhabilitació a la presidenta suspesa del Parlament, a més d’una multa de 144.000 euros per un delicte continuat de prevaricació i un altre de falsedat documental.
20 
16 
