El totpoderós president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, ha caigut en desgràcia a ulls dels seus mateixos companys del Tribunal Suprem. Una situació sorprenent, ateses les seves implacables sentències contra líders del Procés. La sentència del Suprem signada entre d’altres pel president de la sala Penal, Manuel Marchena, aquest dimarts, que anul·la el judici a la Mesa de Carme Forcadell que Barrientos va presidir precisament per la seva manca d’imparcialitat és un clatellot dur. Una decisió que s’afegeix a la recusació que els seus companys de toga li van fer per al judici als membres independentistes de la Mesa que presidia Roger Torrent, celebrat el passat octubre.
La situació de Barrientos ha girat com un mitjó. La sort del magistrat, molt ben connectat amb l’expresident del Consell General del Poder Judicial Carlos Lesmes, va començar a canviar després del judici al president Quim Torra, que va acabar amb condemna. De fet, Barrientos va participar com a aspirant de magistrats per al Tribunal Suprem. Una plaça que va assolir Javier Hernández, president de l’Audiència de Tarragona, que ara ha firmat la sentència que obliga a repetir el judici que va presidir Barrientos. Les seves maniobres per intentar que no hi hagi un magistrat autonòmic, és a dir, proposat pel Parlament, les seves declaracions contra el Procés i unes resolucions que poden desmerèixer la duresa judicial contra l’independentisme a Europa incomoden certa part de la magistratura i ha començat un procés de desautorització.
Borràs també el recusarà
Per cert, en la llista d’ensurts de Barrientos cal afegir-hi que fonts de l’entorn de la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, apunten que presentaran recusació al seu nomenament com a ponent i president del tribunal que l’ha de jutjar pel cas de les adjudicacions quan era presidenta de l’Institut de les Lletres Catalanes.
La factura de les manifestacions públiques
Quan Barrientos, el 3 de desembre de 2019, va presentar la candidatura a magistrat del Tribunal Suprem va aportar com a mèrit haver condemnat el president Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament, Irene Rigau, pel 9-N. La seva presentació davant el Consell General del Poder Judicial va ser dues setmanes abans de la seva sentència que inhabilitava el president Torra pel cas de la pancarta. Un cas que li hauria passat factura.
Concretament, Barrientos va pronunciar unes declaracions on celebrava les decisions de la Junta Electoral Central contra la pancarta i els llaços grocs de Palau de la Generalitat. Es va escapar de la recusació, tot i que les seves paraules, segons la majoria de juristes consultats eren una “causa de recusació de manual”. El Suprem va avalar la condemna per una qüestió d’estat, però amb el convenciment que el Tribunal Europeu de Drets Humans estimarà el recurs per manca d’un tribunal imparcial. Una situació que explicaria el perquè ja el Suprem comença a separar-se de les seves decisions de manera desacomplexada com és anul·lar un judici i obligar a repetir-lo amb un altre tribunal.

Una evolució arran del poder
Barrientos arriba a la presidència del TSJC provinent de l’Audiència de Barcelona i com a membre de l’associació de jutges Francisco de Vitoria. Va substituir el president Miguel Angel Gimeno, actual cap de l’Oficina Antifrau que ocupa la plaça per designació parlamentària en serveis especials. Altres membres de la judicatura amb opcions de presidir, però sense combregar amb les tesis més dures contra l’independentisme van canviar de sala, com el cas de la magistrada Núria Bassols també en comissió de serveis especials va agafar plaça a la Sala contenciosa.
Un dels casos més sonats de canvi amb l’arribada de Barrientos, va ser el del magistrat Joan Manel Abril, instructor del 9-N que va decidir treure del cas el delicte de la malversació. Una decisió que no va caure gaire bé en els cercles més pròxims a Lesmes. Abril va marxar a Andorra, perquè li van denegar la compatibilitat entre magistrat TSJC i president Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, una condició que sempre se li havia acordat. El magistrat Enric Anglada es va jubilar abans d’hora i ara és magistrat a Andorra. De fet, presideix el Tribunal de Corts que jutja el cas BPA. “Barrientos va poder articular una sala amb magistrats més proclius a les tesis condemnatòries de l’independentisme i així aplanar el camí del Tribunal Suprem”, comenten fonts jurídiques a El Món.
Barrar el pas al magistrat autonòmic
El president del TSJC també ha estat un dels que ha barrat el pas a l’anomenat “magistrat autonòmic”. Cal recordar que la llei orgànica del poder judicial determina que una de cada tres places dels Tribunals Superiors de Justícia autonòmics ha de ser coberta entre una terna de juristes de reconegut prestigi proposats pel Parlament. Històricament, dels cinc membres de la sala de Govern del TSJC, tres eren de carrera i dos provenien de la terna parlamentària. L’únic que queda és Carlos Ramos, perquè l’altra, l’Abril va escollir anar a Andorra després que Lesmes li prohibís compatibilitzar les seves tasques judicials a Catalunya i a Andorra. L’octubre de 2021 l’aleshores presidenta del Parlament, en plenes funcions, Laura Borràs, va remetre una carta a Lesmes reclamant aquest segon magistrat. La resposta va ser un cop de porta per part del CGPJ.
En aquest marc, ara Barrientos no pot ser apartat pel CGPJ perquè es troba en funcions i limitat en les seves competències. Al capdavall, el CGPJ no pot convocar la plaça de president del TSJC – ni cap – perquè està bloquejat i sense funcions. De fet, porta des del 2016 en un càrrec que s’ha de renovar cada cinc anys. En tot cas, també pot ser que intenti l’entrada al Suprem en una nova tria quan s’hagi configurat el nou Consell, però l’èxit de les recusacions o d’una futura sentència del TEDH en el cas Torra fan albirar que no sigui aquesta una sortida. O en tot cas, si és una sortida és una fugida per dalt. En tot cas, les mateixes fonts judicials apunten que un substitut a la reserva per presidir el TSJC sigui Fernando Lacaba, expresident de l’Audiència de Girona que va arribar al TSJC per cobrir la baixa de Miguel Ángel Gimeno, que amb 72 anys complert hauria de ser jubilat.