Mentre aquesta Constitució que diuen que “ens hem donat entre tots” consagra el dret a un habitatge digne, els desnonaments s’han convertit en un espectacle tan deplorable com habitual. Són l’aspecte més cru, però no l’únic, del drama desencadenat pel funcionament descontrolat i aberrant del mercat immobiliari. Aquests procediments han incomodat consellers, presidents i molts jutges de base, que han anat aixecant la veu, mentre la pressió social per mitigar aquestes situacions creixia cada dia amb un activisme molt organitzat. Davant d’això, l’actitud de la cúpula judicial a Catalunya sempre ha estat displicent. I el màxim exponent d’aquesta actitud, difícil d’explicar i impossible de defensar, ha esclatat ara, quan s’ha conegut la decisió presa pel president del TSJC, Jesús Maria Barrientos.
En un escrit signat el 4 d’octubre, el magistrat es treu de sobre sense contemplacions totes les àrees de la Generalitat que havien de participar en la redacció d’un nou protocol sobre com afrontar els desnonaments, pensat des de tots els punts de vista –només el judicial– actualitzat, ja que l’actual és del 2013. El jutge Barrientos, fastiguejat de tanta comèdia progre i reunit amb ell mateix, ha decidit que no es fa cap nou protocol. A fer punyetes. Tenint com té una meravella legislativa com són els reials decrets que s’han anat produint atropelladament a Madrid durant la pandèmia, per què ha de perdre hores dialogant i buscant mecanismes consensuats amb una administració regional? S’aplica la norma i prou. Al capdavall, l’Scattergories és seu. Sempre és del jutges espanyols, almenys dins de les fronteres de l’Estat.
Amb aquesta decisió carregada de menysteniment, la cúpula judicial torna a demostrar que no té cap mena d’empatia amb els ciutadans als quals se suposa que serveix. De la mateixa manera que ho fa quan es neguen a convertir el català en una llengua normalitzada –és a dir, un requisit– als tribunals.
