L’exsecretari primer de la Mesa del Parlament, Eusebi Campdepadrós, ha decidit reclamar al Tribunal Suprem que garanteixi la inviolabilitat parlamentària. En el recurs de cassació interposat arran de la seva absolució per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del passar 23 de novembre, d’un delicte de desobediència, Campdepadrós reclama als magistrats de la sala Penal que anul·li la sentència absolutòria en els termes que es va dictar. Així sol·licita que en dicti una on l’absolució es basi en el fet que l’actuació com a secretari de la Mesa admetent a tràmit dues resolucions estava “emparada per la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària”.
El recurs, al que ha tingut accés El Món, Campdepadrós desgrana la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans i del Tribunal Constitucional per tal d’afirmar que permetre debats sobre la corona o el dret d’autodeterminació en una cambra parlamentària no és cap il·lícit penal. De fet, fonamenta les seves pretensions d’acord amb els articles 57.1 i 55.3 de l’Estatut d’Autonomia, l’article 71.1 de la Constitució espanyola i de l’article 21 del Reglament del Parlament de Catalunya. En aquest sentit, Campdepadrós entén que hi ha un interès cassacional en el sentit planteja un interessant debat al voltant de la inviolabilitat parlamentària. Una manera que “dona l’oportunitat a la sala de pronunciar-se respecte de l’assoliment de la inviolabilitat parlamentària, una discussió tan present en l’actualitat parlamentària”.
Un recurs malgrat l’absolució
Campdepadrós va anunciar el recurs de cassació un cop es va comunicar l’absolució. En la mateixa línia també s’hi va expressar l’exvicepresident Carles Costa, el ministeri fiscal i l’acusació popular de Vox, aquests darrers, però, reclamant una condemna. Pel que fa a l’expresident de la cambra, Roger Torrent, i la secretària quarta, Adriana Delgado, el seu discurs serà pregat, és a dir, en resposta a les acusacions quan el Suprem els hi doni trasllat.
En tot cas, l’exsecretari del Parlament, carrega contra el primer fonament de la sentència absolutòria en la qual el TSJC conclou que Campdepadrós i la resta d’acusats també absolts no estaven protegits per la inviolabilitat parlamentària. En aquest marc, Campdepadrós insisteix que rebutjar activar aquesta prerrogativa sigui per la mateixa institució o pel mateix diputat vulnera el seu objectiu: “una garantia de la lliure formació de la voluntat de les cambres legislatives”.
Més protecció als polítics
En l’escrit, de vint-i-dues pàgines, Campdepadrós raona que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha establert “que la llibertat d’expressió requereix una protecció més gran quan aquesta sigui exercida per representants polítics”. Un principi que considera esberlat en la resolució i el procés penal obert contra ell. Així aporta una sentència del Tribunal Constitucional de 1998 que establia que la inviolabilitat parlamentària “no protegeix únicament els vots i les opinions dels diputats, sinó que a través d’ells protegeix les funcions parlamentàries”.
“L’objecte del present debat”, indica Campdepadrós, “es redueix a si, en el moment en què la Mesa del Parlament de Catalunya va decidir i va resoldre a favor de l’admissió a tràmit d’una proposta de resolució i d’una moció de censura presentades per diferents grups parlamentaris que podien contravenir el que ha resolt pel Tribunal Constitucional, es trobava aquesta actuació emparada o no per la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària”. Un debat on la posició defensada per l’exsecretari és que cal permetre els debats per guarir i protegir el “principi de separació de poders, és a dir, com a reconeixement de la irreversible independència del poder legislatiu davant de l’executiu i el judicial, o altres institucions estatals”.
Un efecte inhibidor
L’exsecretari considera que el Tribunal Suprem ha de reflexionar dels efectes perversos que pot tenir la laminació de la prerrogativa parlamentària en l’exercici dels drets fonamentals, civils i polítics. “La incoació d’un procediment penal, l’acusació i l’enjudiciament de Campdepadrós suposen una vulneració de la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària i alhora generen un efecte inhibidor respecte a l’exercici de tots els drets vinculats a l’activitat parlamentària”.
“A més d’aquest efecte inhibidor, comporta un evident efecte descoratjador per a l’exercici dels drets a la llibertat d’expressió i el dret de representació política en seu dels òrgans de representació de la ciutadania, la situació dels quals actualment és certament preocupant”, assenyala en el recurs. Així qualifica la sentència del TSJC “d’una intromissió jurisdiccional expansiva basada en una concepció formalista de l’estat de dret que ignora el fonament democràtic de la separació de poders i la dimensió constitucional del dret de participació política”. El Suprem, doncs, s’haurà de pronunciar sobre l’abast d’aquest concepte clau en un estat de dret.
