Finalment, els presos polítics de Junts per Catalunya, seguiran les petjades marcades pel seu exsecretari general Jordi Sànchez. Així ni Jordi Turull, ni Josep Rull ni Quim Forn respondran a la petició que la sala II del Tribunal Suprem que els va condemnar sobre la revisió de la seva pena. En concret, sobre l’abolició del delicte de sedició i de la reformulació del delicte de malversació. La sala que presideix Manuel Marchena els va atorgar 8 dies per tal que mostressin la seva opinió respecte de la nova interpretació del Codi Penal, igual que el ministeri fiscal, l’advocacia de l’Estat i Vox, que va exercir d’acusació popular.

Segons fonts de l’equip jurídic de Junts, els presos esperaran la resposta del Tribunal per tal de formular el recurs de Súplica, seguir el camí cap al Tribunal Constitucional i, si s’escau, el Tribunal Europeu de Drets Humans. De fet, les mateixes fonts opinen que l’opinió de la sala penal sobre el nou delicte de malversació ja va ser exposada pel jutge instructor del Procés, Pablo Llarena, en la interlocutòria amb què va informar de la retirada de les euroordres.
Posicionament polític
La decisió dels presos de Junts té una derivada força important política en tant que volen mantenir la tensió davant la justícia europea. En aquest sentit, consideren que validar una reforma d’aquestes característiques avalaria la repressió en un context de denúncia de vulneració de drets fonamentals i polítics. D’aquí que no només no responguin sinó que fins i tot es posicionessin per no demanar la revisió de la sentència tal com en un primer moment, els advocats havien proposat.
En tot cas, des de Junts ja han advertit que aquesta maniobra s’emmarca en un ambient de “confrontació”. Una paraula que marca l’estratègia exposada pel mateix secretari general del partit, Jordi Turull, en el consell nacional de la formació celebrat aquest dissabte a Iguala. En el mateix sentit, el portaveu del partit, Josep Rius, assegurava en la roda de premsa habitual dels dilluns, que la reforma i la interpretació que en fan els jutges del Suprem només tenen un objectiu: “perseguir líders independentistes, especialment Carles Puigdemont”.