El Tribunal Suprem ha donat vuit dies a les defenses dels presos polítics per decidir si demanaran l’absolució dels seus clients pel delicte de sedició i buscaran una rebaixa de les penes per la malversació. Els presos de Junts van assegurar que esperarien el tribunal abans de fer el pas, mentre que els d’ERC van avançar que demanarien l’absolució tant si el Suprem preguntava com si no. La Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox també es poden pronunciar sobre com queden les condemnes i inhabilitacions dels presos polítics després de la reforma del Codi Penal que deroga el delicte de sedició, modifica el de desordres públics agreujats i rebaixa les penes per malversació sense ànim de lucre.
Jordi Pina, l’advocat de Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, ha explicat aquest matí que el més “lògic i normal” és esperar a la interlocutòria del Suprem abans de decidir. L’advocat ha assegurat que, “en principi”, tots els seus defensats haurien d’anar a l’una i prendre la mateixa decisió, però després ha matisat que cadascú pot tenir una situació diferent i que “s’ha d’acabar de valorar”. Pina també ha avançat que parlarà amb Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont.
En canvi, Andreu Van den Eynde, que porta la defensa dels presos d’ERC, ha confirmat que demanaran la revisió de les condemnes perquè es “decreti l’absència de qualsevol responsabilitat penal”. El lletrat ha reconegut que encara no ha redactat els escrits que enviarà al Suprem i ha insistit que demanaran al tribunal que apliqui la nova reforma del Codi Penal amb la interpretació que en va fer el Congrés quan la va aprovar.
El Suprem haurà de decidir sobre les inhabilitacions
Un cop rebuts tots els escrits, el Suprem haurà de determinar si rebaixa la inhabilitació dels presos polítics. L’indult del govern espanyol no va tenir cap conseqüència sobre les penes d’inhabilitació. El tribunal va fixar l’inici de les inhabilitacions en el mes de juliol del 2018. En el cas d’Oriol Junqueras, que va rebre una pena de 13 anys d’inhabilitació, això suposa que expirarà el juliol del 2031, un any després que la de Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa.
1 
