Finalment el ministeri públic ha presentat el seu escrit de conclusions provisionals contra els membres independentistes de la Mesa de Roger Torrent. El fiscal demana una condemna per desobediència greu al president Torrent, el vicepresident Josep Costa i l’exsecretari primer. La pena, un any i 8 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa. Pel que fa la secretària tercera, Adriana Delgado, la fiscalia vol una condemna de 16 mesos d’inhabilitació i 24.000 euros de multa.
L’escrit del fiscal considera que tots quatre van desobeïr les advertències i les providències del Tribunal Constitucional per tal que no tramitessin dues propostes de resolució sobre el dret a l’autodeterminació i sobre la monarquia espanyola en un plenari de 2019. De fet, el procediment d’instrucció dirigit per la magistrada Eugènia Alegret es va encetar per una denuncia de la fiscalia a la què Vox s’hi va afegir com acusació popular. Un procés que encara manté recusacions i recursos d’apel·lació dels mateixos processats.

En concret, les perquisicions van començar arran de la tramitació de dues resolucions, una el 12 de novembre del 2019 i l’altra el 26 de novembre del 2019, que el fiscal entèn que vulneraven resolucions del Tribunal Constitucional, sobre l’autogovern i que incloïa una reprovació a la monarquia. Els recursos de súplica s’havien presentat per l’admissió a tràmit de la querella tot i que alguns dels encausats ja no eren aforats, com el cas de Campdepadrós o Costa.
De fet, fiscalia compra la valoració de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va decidir el passat 11 de novembre dictar la interlocutòria amb què processa els integrants de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent, en l’anterior legislatura. Els imputa per un delicte de desobediència de l’article 410 del Codi Penal. Per justificar la decisió, els magistrats que dirigeix Jesús Maria Barrientos ja apliquen la doctrina Carme Forcadell. És a dir, fan servir la definició i el marc que estableixen en el cas de l’expresidenta del Parlament el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional sobre la inviolabilitat parlamentària: de fet, sobre els mecanismes per limitar aquesta inviolabilitat.