L’exprimer ministre escocès i impulsor del primer referèndum d’independència d’Escòcia, Alex Salmond, està convençut que a Catalunya “el govern autonòmic està assetjat per la decepció pel fracàs institucional del moviment del Primer d’Octubre i la confusió sobre el camí que cal seguir”. Ha estat l’opinió sobre com replantejar el moviment independentista exposada en una conferència que ha pronunciat aquesta tarda a la 54 edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que aquesta setmana se celebra a Prada (El Conflent).
En el seu discurs, Salmond considera que arran d’aquest “fracàs” cal que el “moviment faci front a la manca de seguiment que fa la classe política” catalana. L’exprimer ministre i exlíder de l’SNP també ha demanat coordinar d’alguna manera els processos d’alliberament nacional d’Escòcia, Catalunya i Irlanda. En el torn de preguntes i reflexions, formulades per Anna Arqué, portaveu de la International Commission of European Citizens (ICEC), organitzadora de l’acte, Salmond ha destacat que “un referèndum no pot ser legal o il·legal, un referèndum o s’accepta o no s’accepta”. Però ha deixat clar que “també és rellevant si és acordat o no”. La conferència ha començat amb certa polèmica perquè a l’escenari només hi havia la bandera escocesa i no han deixat hissar la bandera estelada.
La fórmula conjunta
Salmond ha subratllat en el seu discurs que l’assoliment de la independència de qualsevol país “no depèn de les estrelles” sinó dels defensors de la proposta independentista. D’aquí que hagi elaborat un llistat de coincidències entre Irlanda, Escòcia i Catalunya per tal d’unificar estratègies i informació. Així ha destacat la “identitat comunitària poderosa i permanent” de les tres nacions o el camí pacífic escollit pel seu procés d’alliberament nacional. Però també ha afegit que tots tres moviments “justifiquen la independència no només com un acte en si mateix, sinó pel que suposarà per a la societat futura”.
En el paquet, també inclou “assegurar tants mitjans alternatius de comunicació com sigui possible”. Un fet que creu que a Catalunya està més garantit a nivell de xarxes socials i de premsa que té “un discurs polític animat”. Així mateix considera que el pas d’un referèndum pactat ha estat una via oberta a Escòcia que es pot reproduir a Catalunya i Irlanda. Ara bé, Salmond ha recordat que “no va ser gens fàcil arribar a un acord” i que ara com a ara, “Westminster s’acosta més a Madrid que no pas a l’inrevés”.
En tot cas, reconeix la “inventiva” que ha portat Catalunya en el seu procés amb referèndums populars, manifestacions massives o bé una Declaració d’Independència que no s’ha estat de titllar de “desmesurada”. En aquest marc ha proposat aprofitar el “suport popular per traçar noves i exitoses estratègies que han de venir”. Una diferència substancial amb Escòcia, que té l’SNP que domina electoralment el panorama però s’entrebanca amb l’independentisme o el Sinn Fèin a Irlanda que és líder al Nord i insisteix en recuperar el sud. D’aquí que proposi una mena d’efecte dominó en els tres processos amb “un major contacte i intercanvi d’estratègies” i oferir un “suport mutu” entre Catalunya, Escòcia i Irlanda.
“No n’hi ha prou a les apel·lacions democràtiques”
Salmond ha estat força crític amb qui defensa que el simple fet que es faci una demanda democràtica ja n’hi hagi prou. “Tot i que les apel·lacions democràtiques a l’autoritat internacional poden ser útils com a part del procés d’independència, no donaran la resposta a les ambicions catalanes o escoceses”, ha defensat l’ex premier escocès. En aquest sentit ha remarcat la “manca de reacció governamental internacional davant la repressió de l’estat espanyol pel referèndum del Primer d’Octubre”.
En la mateixa línia, ha retret que la “Unió Europea les institucions europees van tancar els ulls davant les agressions antidemocràtiques a la llibertat d’expressió”. Segons la seva conclusió la “raó” d’aquesta absència és “ben senzilla”. “Espanya era i és un membre lleial de la Unió Europea i aquest organisme actua no per principis sinó per ‘realpolitik'”, ha remarcat. Salmond ha insistit que Irlanda, Escòcia i Catalunya tenen dret a la independència però “l’aplicació pràctica de la mateixa s’ha de trobar en el camp de la política”.
5 
1 