L’exlíder de la ja extingida Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida, ha trencat el seu silenci. I, a més, no ha tingut cap recança a parlar del cas 3%, un dels grans problemes dels seus exsocis, Convergència Democràtica de Catalunya, amb qui va compartir federació i coalició durant més de trenta anys. En una entrevista al Cafè d’Idees de RTVE, Duran ha respost sense necessitat ni tan sols de posicionar-se.
Davant la pregunta sobre si creia que els dirigents de CDC coneixien les suposades pràctiques del 3%, el democristià ha estat fins i tot irònic. “Si estigués davant d’un jutge hauria de dir la veritat. Ara, millor callo i ja està”, ha respost. Així ha recordat que les paraules del president Pasqual Maragall quan va acusar a CiU de tenir “un problema i que aquest problema es deia 3%”. En aquests marc ha relatat que Alfredo Pérez Rubalcaba, que ha titllat “d’amic”, li va demanar sobre les paraules acusatòries de Maragall, del qual ha dit que en parlava d’oïdes.
Un cas llarg i que ve de lluny
D’aquesta manera, Duran s’ha hagut de posicionar sobre un cas que ahir el jutge de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va obrir judici oral. Un cas sobre el finançament irregular de CDC i, de retruc, del PDeCAT, a qui es demanen 3 milions d’euros de responsabilitat civil. La fiscalia demana penes de fins a 24 anys de presó.
Entre els acusats, quatre exgerents de la formació: Andreu Viloca, Daniel Osàcar, Francesc Sánchez i l’exconseller de Justícia Germà Gordó. Les paraules de Duran arriben amb el rerefons històric del fet que, durant el seu mandat a UDC, va veure el seu partit condemnat pel cas Treball. Fins i tot, la possibilitat d’un indult per aquest cas va aixecar una agra polèmica.
Junts s’ha equivocat
Per altra banda, Duran ha explicat que creu que Junts s’ha equivocat sortint del Govern i que pot tenir conseqüències negatives: “S’ha imposat la part que vol emular més la CUP i la confrontació amb l’Estat”. “Fora del Govern fa fred, especialment si hi estàs acostumat”, ha insistit. En aquest marc, ha albirat que veu possible un tripartit entre ERC, PSC i comuns i celebra que els republicans incorporin gent de fora el partit i no independentistes al Govern. Creu que un referèndum acordat està lluny, però que els catalans “hauran de dir alguna cosa” algun dia. Justifica que ha votat PSC i PSOE perquè se sent “orfe d’espai polític”.
10 
