L’exconseller de Justícia, Germà Gordó, investigat pel cas 3% es va oposar a què la Generalitat fos acusació particular en el cas del 3% a la causa de l’Audiència Nacional. Entenia que s’havia passat el termini perquè l’administració catalana hi pogués entrar com a part del procés. Ara, la Sala Penal de l’Audiència Nacional ha admès la seva petició i rebutja la condició d’acusació particular de la Generalitat en una causa on s’investiga el presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya. La Sala considera que la Generalitat va sol·licitar la personació fora de el termini legalment previst i que a més es produeix una incompatibilitat perquè ha ostentat la doble condició de investigada i acusadora.
El Tribunal replica a la Generalitat que la personació es va sol·licitar amb posterioritat a la interlocutòria de transformació en procediment abreujat i per tant, fora del termini legal. A més, els magistrats retreuen que la pretensió ha de decaure perquè la Generalitat ha estat objecte d’entrades i registres i càrrecs del seu govern estant investigats. La doble ostentació d’investigada i acusadora és un algoritme que els magistrats no donen per bo en el cas del 3%-.
Així recordenque la Generalitat, si bé té personalitat jurídica pròpia està integrada “per partits polítics diversos, entre els quals hi ha l’antiga convergència Democràtica de Catalunya (CDC) formació al voltant de la qual gira, segons la investigació desplegada, la presumpta estructura organitzativa composta per càrrecs públics, funcionaris de diverses administracions públiques i empresaris, que tendeix a finançar l’anomenat partit polític previ concert, a canvi d’adjudicacions i subvencions arreglades i favors personals o col·lectius “.
La decisió arriba després d’una jugada tàctica de l’exconseller de Justícia. La seva defensa va registrar un escrit amb què s’oposava a la personació de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès en el procés seguit a l’Audiència Nacional. En l’escrit, signat pel lletrat Cristóbal Martell, s’al·legava que la petició era “extemporània”. Per reblar el clau, la defensa remarcava que les dues institucions havien tingut temps per demanar ser acusacions particulars al llarg d’una instrucció que ha estat “mediàtica” i “pública”.
L’escrit també argumentava que hi ha una “impossibilitat processal de comparèixer com a acusació particular amb posterioritat a l’inici del tràmit de qualificació del delicte”. En aquest sentit, aportaven la jurisprudència del Tribunal Suprem, forjada l’any 2018, que establia aquest criteri per decidir si una part interessada pot esdevenir acusació particular.
“Han tingut molt temps”
Per altra banda, Martell resaltava que “per òbvies raons de transcendència pública i mediàtica (n’hi ha prou amb l’exemple de l’acusació de la CUP o per l’Ajuntament de Barcelona durant anys),no podia ser ignorat per cap de les dues administracions, que durant la instrucció de diversos anys i amb distints partits polítics en els seus òrgans de govern, van decidir no comparèixer com a perjudicats”. Un argument que serveia al lletrat de Gordó per afirmar que “la inadmissió de la personació no generaria indefensió” de la Generalitat i l’Ajuntament de Sant Cugat.
“Els perjudicats”, continuava l’escrit, “van tenir complerta oportunitat de personar-se en el procediment durant la fase d’instrucció i no ho van fer, com ha passat en el present supòsit”. En aquest marc recorda que tot i les “distintes entrades i escorcolls a la Generalitat” i a l’Ajuntament de Sant Cugat així com compareixences al Parlament mai cap de les dues administracions no s’hi havia personat.
3 
