El govern espanyol ja té garantit que podrà tirar endavant els pressupostos generals de l’Estat, després d’aconseguir el suport del PDeCAT i Bildu. També ha aplanat el camí perquè Esquerra Republicana hi doni el seu ‘sí’. Tot i que ERC ja no és imprescindible per aprovar els comptes, Pedro Sánchez busca el seu suport per tenir la majoria de la investidura, i la clau ha sigut és el traspàs de 900 milions d’euros per garantir l’execució d’inversions en diverses infraestructures. Les votacions de les esmenes són aquesta setmana al Congrés, i ERC feia setmanes que negociava amb el govern espanyol un mecanisme perquè s’executin els compromisos recollits als comptes estatals. Finalment s’ha trobat aquesta fórmula de transferir els 900 milions directament, per tal que el Govern gestioni la inversió i faci la feina. Tanmateix, mentre les negociacions avancen amb rapidesa a Madrid estan aparentment encallades a Barcelona: els comptes de la Generalitat no s’encarrilen.
ERC, PDeCAT i Bildu aconsegueixen les seves partides
Els 900 milions d’euros que es transferiran a la Generalitat per part de l’Estat seran per a diverses infraestructures. Es tracta de partides plurianuals, per la qual cosa l’arribada dels diners quedarà subjecte cada any a l’aprovació dels pressupostos estatals. Entre les infraestructures acordades per incloure en aquesta bossa hi ha la de la connectivitat entre l’AP-2 i l’AP-7, que tindrà una partida d’uns 250 milions, i els treballs derivats de la cessió de l’N-II, que rebran una aportació de 384 milions. Així mateix, l’Eix Pirinenc comptarà amb una inversió de 260 milions.
El PDeCAT també ha aconseguit aportar el seu granet de sorra amb 40 milions d’euros addicionals als comptes estatals mitjançant 86 esmenes. Entre les partides assolides hi ha la gratuïtat dels trajectes amb línies d’autobusos estatals. És a dir, que en un trajecte Madrid-Barcelona que es faci per una concessió de l’Estat serà gratis durant el 2023, tant el trajecte complet com els trajectes entre parades intermèdies. Entre altres partides s’inclouen inversions en la institució de Centres de Recerca de Catalunya, en diferents àmbits de cultura i esport i àmbit social.
Per la seva banda, Bildu ha aconseguit pactar amb el govern estatal el traspàs de la gestió del trànsit a Navarra, així com la recaptació autonòmica dels nous impostos a la banca i a les elèctriques. L’acord també estipula el compromís del govern espanyol de prorrogar el topall del 2% d’increment del lloguer recollit al reial decret 11/2022 fins al 31 de desembre del 2023 i el de destinar un milió d’euros a la digitalització de ràdios en euskera.
Mentre el sentit del vot d’ERC, el PDeCAT i Bildu estava en l’aire aquest dilluns, el PNB anunciava el seu suport als comptes a canvi de 72 milions d’euros a través de 49 esmenes. Així mateix, el govern espanyol també compta el suport de partits com el Partit Regionalista de Cantàbria, Compromís, Más País, Coalición Canária i Teruel Existe fet que suposaria el suport de 190 diputats, mentre que la majoria absoluta és de 175.
Els pressupostos del Govern, encallats
Mentre Pedro Sánchez aconsegueix tirar endavant els seus tercers pressupostos consecutius a través des pactes amb els grups parlamentaris, al govern català se li ennueguen els comptes de la Generalitat. Tant el PSC, com Junts i els comuns, que ara per ara són els partits amb qui estan negociant, els acusen de “lentitud” i demanen a l’executiu que accelerin les converses. De fet, públicament expliquen que no han rebut la documentació detallada dels pressupostos i els socialistes demanen de reunir-se amb els consellers, en comptes de tècnics dels departaments.
El Govern tenia la intenció d’aprovar els pressupostos al consell executiu a principis del mes que ve i després portar-los al Parlament, però l’oposició ja adverteix que si no acceleren les negociacions s’haurà d’anar més enllà en el calendari. La intenció del gabinet de Pere Aragonès és superar les esmenes a la totalitat abans que acabi l’any, que és el primer tràmit.
El PSC, Junts i els comuns tenen per separat una nova trobada amb l’executiu aquest dimecres. Tot i que el Govern ha dit públicament en més d’una ocasió que els partits prioritaris són Junts, la CUP i els comuns, els anticapitalistes ja s’han autodescartat de les negociacions, mentre que en els últims dies tant l’executiu com ERC com a partit han rebaixat el to amb els socialistes, que va començar molt dur amb unes declaracions del president dels republicans, Oriol Junqueras.
En la sessió parlamentària d’aquest dimarts els pressupostos també han tingut la seva presència. Mentre que el conseller d’Empresa, Roger Torrent, pressionava Junts perquè aprovin els pressupostos per “amplificar” la formació de treballadors, el titular d’Educació, Josep González Cambray, feia el mateix amb l’argument que cal donar suport als comptes per donar resposta a “l’infrafinançament” de les escoles concertades.
Xoc per la fiscalitat
Pel que fa les polítiques fiscals, els republicans coincideixen amb els socialistes en la voluntat de “no retocar gaire cosa”, fet que pot ser un xoc amb els comuns, que la setmana passada van presentar tot un seguit de propostes en aquesta matèria. Entre aquestes demandes, hi havia un impost sobre grans vaixells i sobre les activitats econòmiques que generen gasos d’efecte hivernacle. A més, exigeixen la modificació de la part autonòmica de l’IRPF per als dos darrers trams de la base liquidable de l’IRPF (120.000 euros a 175.000 euros i més de 175.000 euros) de +1 i +1’5 punts respectivament. Alhora, aposten per una modificació de +0’25 punts de la tarifa autonòmica de la base liquidable de l’impost quan aquesta superi els 1’3M€.
6 
1 