El Govern ha donat llum verda al nou protocol marc que ha d’acabar amb la violència institucional contra les supervivents de violències masclistes i que té l’objectiu d’obligar tots els poders públics a complir uns estàndards en els seus protocols d’actuació. Expertes, entitats, professionals de l’àmbit i partits polítics han fet més de 200 aportacions que han permès millorar la part tècnica del document, que s’ha aprovat aquest dimarts. Per tal de garantir que totes les respostes institucionals en aquests casos segueixen la mateixa línia, el protocol està pensat per establir una coordinació general arreu del país. En aquest sentit, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha detallat que tots els poders hauran de seguir “uns estàndards exigents” de manera més coordinada per “garantir els drets de les dones”.
Es tracta d’un “protocol de protocols”, tal com l’ha definit la mateixa consellera, perquè el document aprovat aquest dimarts marca que la resta de protocols segueixin uns estàndards establerts. Verge ha remarcat que el nou protocol marc és “un deute històric amb totes les dones del país” i que l’objectiu del seu departament és “fixar unes bases sòlides i no fer cap més pas enrere a l’hora de garantir els seus drets”.
Inclou violències invisibilitzades
L’obstètrica, la digital, la vicària i la de segon ordre són tipus de violències masclistes molt invisibilitzades i que estan incloses en aquest nou protocol marc i que suposa un canvi de paradigma en l’abordatge de la violència contra les dones. A més, també es tindran en compte nous àmbits on les violències es poden manifestar com el digital, la vida política, l’institucional i l’educatiu.
El document també fa referència a la revictimització o victimització secundària incorporades fins ara i alguns dels àmbits que abasta són les vulneracions dels drets sexuals i reproductius, la negligència o inadequació de la resposta davant casos d’assetjament que es produeixin en les administracions públiques, i l’ús institucional de la falsa síndrome d’alienació parental.
En el text s’han introduït conceptes de la Llei 17/2020 que modifiquen les intervencions i polítiques públiques, com la interseccionalitat o el reconeixement dels feminicidis. A més, també comprèn les induccions al suïcidi i els suïcidis a conseqüència de la pressió i violència exercida cap a la dona, així com el concepte de consentiment sexual.
La creació del nou document fixa uns estàndards que han de complir tots els protocols, instruments, circuits i serveis vinculats al tractament de les violències masclistes. A més, la conselleria està treballant en l’elaboració de nous protocols en sectors o àmbits en què no n’hi havia, conjuntament amb els departaments responsables. Una de les principals finalitats és evitar la duplicitat d’actuacions, la fragmentació d’instruments o la desconnexió dels circuits i serveis.
Més pressupost per combatre les violències masclistes
El pressupost dedicat a les polítiques per combatre les violències masclistes es va duplicar amb el primer pressupost del Departament d’Igualtat i Feminismes, el del 2022, fins a assolir els 30,5 milions d’euros.
En els propers anys es passarà de 17,9 milions en el període 2018-2021 a 50,7 milions per al període 2022-2025. Aquest inclou tant les polítiques pròpies com el finançament als ens locals, a través del contracte programa, per a les polítiques d’atenció a les dones i contra les violències masclistes que duen a terme.
