El cas Catalangate sobre l’espionatge a més de 60 personalitats de l’independentisme català a través del programa Pegasus de la companyia israeliana NSO Group amenaça en convertir-se en una crisi de dimensions desconegudes per l’estat espanyol. Les derivades del cas són múltiples i van molt més enllà de les conseqüències que està tenint a Catalunya la publicació de l’informe de The Citizen Lab per part del setmanari The New Yorker. Aquest dijous, Ronan Farrow, el periodista nord-americà que ha destapat el cas, advertia des dels micròfons de Catalunya Ràdio que el nombre de víctimes afectades per l’espionatge massiu podria ser molt més gran. Per tant, no només s’ha confirmat que Catalunya és el cas més gran que s’ha documentat pel que fa a ciberespionatge amb Pegasus, sinó que la llista podria créixer tenint en compte que la investigació continua oberta.
On els temors a l’existència de més casos es fan evidents és al Parlament de Catalunya, institució de la qual formen part o han format part un total de 25 víctimes de l’espionatge identificades per la investigació. La presidenta de la cambra catalana, Laura Borràs, no ha dubtat a demanar la dimissió del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, així com la del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la de Defensa, Margarita Robles. La Mesa del Parlament ha tractat en una reunió aquest dimecres el Catalangate i ha acordat —amb el vistiplau del PSC— explorar mecanismes per acompanyar les víctimes en les possibles denúncies que puguin presentar.
Al mateix temps, la Junta de Portaveus es reunia a la tarda per tractar de consensuar una declaració sobre el cas d’espionatge que es pogués votar en el ple de la setmana que ve. Fonts parlamentàries ha explicat que, més enllà dels 25 afectats identificats, creuen que les víctimes podrien ser moltes més a la cambra catalana ja que els telèfons que es reparteixen entre els seus treballadors són Android, que dificulten detectar les infeccions de Pegasus.
Al pànic per l’aparició de més casos s’hi ha referit també el president a l’exili, Carles Puigdemont, que ha estat aquest dimecres, al costat d’Oriol Junqueras i Arnaldo Otegi, un dels protagonistes del podcast que condueix l’exvicepresident espanyol Pablo Iglesias, La Base, publicat a través de les xarxes del diari Público. Segons ha explicat Puigdemont, ahir va veure al Parlament Europeu “com s’estenia el pànic, verificant si els eurodiputats europeus havien estat infectats o no”. Des de la Unió Europea ja s’ha demanat al govern espanyol que s’investigui el Catalangate. Madrid ha dit que col·laborarà amb la justícia en tot el que li demani per esbrinar els fets. Però el cas és que la justícia espanyola encara no ha fet cap pas.
El PSC s’alinea amb el govern espanyol
Davant l’escàndol, el PSC està, d’una banda, denunciant qualsevol tipus de ciberespionatge il·legal, mentre alhora defensa les actuacions de l’aparell de l’estat dins dels marges de la llei. El ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, s’ha referit a la polèmica qualificant d'”inacceptable” qualsevol intervenció de comunicacions privades que no tingui un mandat judicial. Acte seguit, però, ha negat que en el govern espanyol hi tingui res a veure: “Al nostre país no es pot espiar. Val tant per dirigents polítics com per dirigents esportius”. A més, pel que fa a les conseqüències polítiques, Iceta ha defensat que la via del govern espanyol ha estat i continuarà sent la del “diàleg, negociació i pacte”.

En la mateixa línia, el líder del PSC, Salvador Illa, ha condemnat l’espionatge i ha defensat que “el govern d’Espanya no espia, dialoga”. “Crec en la paraula del govern espanyol. Jo hi he estat i conec com van les coses”, ha dit en unes declaracions davant la premsa. El dirigent socialista ha titllat “d’intolerable qualsevol espionatge polític” i ha mostrat “respecte” per les accions que els afectats puguin emprendre. Aquestes declaracions, però, no han aconseguit calmar els ànims d’alguns adversaris polítics. Des d’alguns sectors de JxCat, per exemple, ja es demana trencar amb el PSC a la Diputació de Barcelona. Així ho han expressat el diputat Jaume Alonso-Cuevillas i l’eurodiputat Toni Comín.
Una filtració que apunta directament contra el CNI
El Ministeri de l’Interior va negar dilluns tenir qualsevol relació amb NSO Group. Mentrestant el diari El País publicava en la seva edició d’avui que el Centre Nacional d’Informació (CNI), adscrit al Ministeri de Defensa, havia adquirit per sis milions d’euros el programa Pegasus al·legant però només per utilitzar “a l’estranger”. Segons publica el diari espanyol, fonts del centre d’intel·ligència han defensat que actuen sempre d’acord amb l’ordenament jurídic i que la llei preveu que el CNI pugui interceptar telèfons amb permís judicial sempre que sigui necessari per al “compliment de les funcions assignades al centre”. El mitjà recorda que entre les funcions del centre hi ha “prevenir i evitar qualsevol amenaça a la integritat territorial d’Espanya” i recorda que des del 2015 el servei secret compta amb una Unitat de Defensa dels Principis Constitucionals, que tindria per objectiu, entre d’altres, recopilar informació sobre organitzacions independentistes.
Margarita Robles defensa el CNI i retreu a Aragonès les seves acusacions pel Catalangate
El govern espanyol no ha volgut donar crèdit a les informacions i acusacions dirigides al CNI. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha negat que el CNI estigui darrere del Catalangate i fins i tot ha volgut qüestionar la investigació de dos anys elaborada per Citizen Lab i ha retret al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que hagi acusat els serveis secrets espanyols sense proves, aprofitant que totes les seves actuacions són secretes i “no es pot defensar”. El govern espanyol va anunciar que Robles compareixeria al Congrés dels Diputats per parlar sobre el ciberespionatge, mentre que de moment no hi ha hagut cap reacció per art del president espanyol, que manté el silenci davant una crisi que el posa en un compromís davant d’un les seus principals aliats parlamentaris, ERC.
Els republicans han continuat aquest dimecres exigint al govern espanyol que aclareixi els dubtes que existeixen sobre el Catalangate. Pere Aragonès ha retirat les seves sospites sobre el CNI, mentre que la secretària general del partit, Marta Rovira, advertia des de Suïssa que la taula de diàleg no pot seguir com estava prevista i demanava garanties a la Moncloa.
Més enllà de la taula de diàleg, està per veure de quina manera el cas de ciberespionatge acabarà afectant altres àmbits de col·laboració entre el govern espanyol i el Govern. En la compareixença unitària que es va fer dimarts a Brussel·les, tant Oriol Junqueras com Carles Puigdemont van exhibir una diferència de criteri sobre les conseqüències polítiques que el cas hauria de tenir i quan va ser interrogats sobre els efectes que haurà de tenir el cas sobre assumptes interns de Catalunya, des dels pactes amb el PSC fins a l’organització dels Jocs Olímpics d’Hivern, sobre els quals Aragonès ha dit avui que no queden afectats per l’actual crisi i continuen endavant.
Aragonès viatja a Madrid
El Catalangate, que ja va reunir l’independentisme dimarts a Brussel·les, ha aconseguit també un acció conjunta al Congrés dels Diputats a Madrid. Precisament el president de la Generalitat té previst viatjar a la capital espanyola aquest dijous per reunir-se amb representants d’ERC, Junts, PDeCat, CUP i Bildu afectats pel ciberespionatge. Aragonès també es reunirà amb Unidas Podemos-En Comú Podem i mantindrà un contacte amb el PNB. Aquesta trobada s’emmarca en la iniciativa d’EH-Bildu, Junts, PDeCat, la CUP, BBN, Unidas Podemos, Más País, PNB i Compromís que aquest dimecres han registrat una petició de comissió d’investigació sobre l’espionatge i intromissió a la privacitat a través dels malaware Pegasus i Candiru de diferents personalitats polítiques, activistes, periodistes, institucions a l’estat espanyol.

El Catalangate també està generant tensions entre els socis de govern. La vicepresidenta segona espanyola, Yolanda Díaz, ha defensat dimecres la necessitat que la Moncloa ofereixi “tota mena de clarificacions” sobre el cas destapat per The New Yorker. En declaracions des de Galícia, Díaz ha recordat que en la mesura que “Espanya és un país democràtic” no ha de tenir “cap por de fer gala de transparència” i oferir “els aclariments que siguin necessaris”. Díaz confia en la compareixença de Margarita Robles davant la comissió de Defensa del Congrés als pròxims dies, malgrat que la mateixa ministra ja ha descafeïnat les expectatives i ha avisat que no hi podrà abordar qüestions de seguretat. El portaveu d’Unidas Podemos, Pablo Echenique, ha expressat per la seva banda els temors que la seva formació també hagi estat espiada amb el programari fet servir contra independetistes.