La proclamació de Laura Borràs com a presidenta del Parlament i la constitució d’una Mesa de la cambra amb una majoria independentista històrica -5 dels 7 membres-, amb presència per primera vegada de la CUP, visualitzava aquest divendres 12 de març la superació de la primera fase de la negociació entre independentistes per donar resposta institucional als resultats del 14F. Després que aquest dilluns ERC, JxCAT i la CUP dediquessin el dia a preparar-se per iniciar la segona fase de la negociació, que hauria de desembocar en un acord de legislatura per al palau de la Generalitat, que els republicans volen que s’escenifiqui com a molt tard el 26 de març, data en què s’ha d’iniciar la primera volta del debat d’investidura del candidat. Una data, però, que fonts dels junters avisen que dependrà de si “aconseguim pactar el full de ruta ben definit en aquesta data, que és condició indispensable per començar a parlar de l’estructura del Govern”. Aquestes fonts reconeixen que hi ha tensions, però que la formació de l’executiu serà una realitat. Tot plegat, segons apunten fonts tant republicanes com junteres, Pere Aragonès serà investit amb el vist-i-plau de la CUP però sense la seva presència formal dels anticapitalistes a Sant Jaume. Tant JxCAT com ERC donarien ja per inevitable la fórmula del bipartit a la Generalitat amb els cupaires implicats institucionalment al Parlament.
Tant republicans com junters neguen que hagin començat a posar noms sobre la taula en cap trobada bilateral o que ja hagin repartit les conselleries. De fet, de forma oficial tant ERC com Junts han sostingut que estan treballant en un consens estratègic amb la CUP que obri la porta a l’acord. Però el cert és que cada partit ha fet els seus números i ha marcat les carteres que considera estratègiques. De fet, ja van donar pistes en campanya electoral, tot i que no sabien quina seria la posició que ocuparien dins de l’independentisme –la primera força tindria la presidència de la Generalitat i, de sortida, les conselleries associades l’anterior legislatura-, i per tant, quines carteres els podrien correspondre. Tant és així que la candidata de JxCAT, Laura Borràs, va anunciar que volia que l’actual secretari de Salut, Josep Maria Argimon, ocupés la conselleria de Salut si ella era presidenta.
Ara bé, si ERC i JxCAT acceptessin el repartiment invers de carteres, és a dir, les que van ocupar els junters la legislatura anterior com a primer soci, ara per a ERC, i a la inversa, al partit de Laura Borràs no li correspondria Salut malgrat la seva promesa. En el mateix sentit, el cap de llista d’ERC, Pere Aragonès, presentava l’actual regidor de l’Ajuntament de Barcelona i economista, Miquel Puig, com l’home clau en la gestió dels fons europeus Next generation, que d’entrada, penjarien de la conselleria de Vicepresidència i Economia, i que per tant, correspondria a Junts i no a ERC, que tindrà la presidència de la Generalitat. Però Aragonès ja va proposar en campanya crear una nova figura, el comissionat Next Generation, que dependria directament de la presidència de la Generalitat i que aniria a càrrec de Puig.
I és justament des de quina cartera s’ha de fer la gestió d’aquests fons de la UE, que s’han destinar a projectes de transformació digital de reindustrialització i per al pacte verd a favor de les energies netes que la UE envia als Estats arran de la pandèmia el que apunta a convertir-se en un punt conflictiu de les negociacions. Si ERC vol que la gestió s’adscrigui al departament de Presidència, i per tant, sota control republicà, els junters no veuen cap raó per la qual aquests fons no siguin gestionats des d’Economia, ja que el Comitè Assessor Catalunya-Next Generation EU (CONEXT CAT-EU) creat recentment està adscrit al departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, que correspondria a JxCAT.
De fet, des de l’entorn dels republicans, que insisteixen que encara no han posat sobre la taula de forma oficial aquesta qüestió amb JxCAT, sí que admeten que ERC voldria gestionar aquests fons clau per a la recuperació econòmica del país, però són conscients que arrencar la conselleria d’Economia –adscrita a la vicepresidència des que Oriol Junqueras hi era al capdavant- no sembla factible. Però defensen que el comissionat, una nova figura que proposen els republicans per dedicar-se íntegrament a la gestió dels fons europeus per lluitar contra els efectes econòmics de la Covid-19, podria estar adscrita a Presidència. Una circumstància que els junters rebutgen de ple, i donen per fet que ha de ser matèria de la cartera d’Economia. “No creiem que haguem d’entrar a discutir això, és evident”, apunten.
De fet, amb Laura Borràs al capdavant del Parlament, i havent tancat la porta així a ser la número dos de Pere Aragonès a la Generalitat, la vicepresidenta de JxCAT, Elsa Artadi, es perfila com a consellera de la Vicepresidència i d’Economia, amb un doble perfil polític i tècnic alhora per capitanejar una cartera que serà clau en la nova legislatura. Per contra, a ERC li podria correspondre la cartera d’Empresa. Els republicans també s’haurien plantejat la possibilitat que els fons europeus fossin gestionats des d’aquesta cartera, que a més podria tenir més envergadura si es materialitzés la possibilitat de traspassar Treball a la conselleria d’Empresa i deixar Afers Socials en una sola cartera, tenint en compte que serà també una cartera estratègica en la gestió de la crisi. Una idea que defensarien els junters.
Sigui com sigui, ERC i Junts remarquen que encara hi ha molta feina per fer abans de posar noms i carteres sobre la taula, si bé coincideixen a assenyalar que respectaran mútuament els noms que cada partit proposi per ocupar els càrrecs que s’hagin pactat. De moment, els republicans haurien rebutjat un intercanvi de carteres del 2018 amb Junts per Catalunya, però tenen coll avall que gestionaran Interior, la cartera més conflictiva perquè és on la CUP ha posat el focus.
1 
17 
