La fiscalia del Tribunal de Comptes (TdC) ha hagut d’empassar-se una part de la seva reclamació als líders i càrrecs independentistes catalans per no picar-se els dits. Aquest dimecres s’ha sabut que ha rebaixat de 9 a 3,4 milions d’euros la responsabilitat comptable que calcula contra els 35 ex alts càrrecs de la Generalitat per l’organització del referèndum de l’1–O i de l’acció exterior dels governs dels presidents Artur Mas i Carles Puigdemont.

El magistrat Manuel Marchena
El magistrat Manuel Marchena

El ministeri públic ha presentat la seva demanda en base la sentència del Tribunal Suprem arran del Procés. De fet, calcula la nova responsabilitat comptable en base als fets provats de la resolució de Manuel Marchena. Així, centra la pilota en els fets que es recullen com a constatats en la sentència i que puguin tenir una atribució directa.

Esborra els actes culturals de la reclamació

En la nova demanda, el ministeri públic esborra de la factura els actes culturals i viatges a l’estranger en què suposadament es va defensar el dret a l’autodeterminació. La demanda consta de 130 folis i s’agrupa en més de 29 conceptes comptables procedents de la sentència del Suprem i de la investigació sobre l’acció exterior. En concret, la demanda detalla que “s’han depurat els fets per evitar una doble imposició i aclarir conceptes i responsabilitats que de vegades estan relacionats entre si”. També defensen que, amb la nova demanda, es defensa el principi d’unitat d’acció de la fiscalia –la penal, administrativa i la del Tribunal de Comptes. Tot per donar, segons asseguren, “seguretat jurídica”.

La demanda inclou els membres del Govern condemnats per malversació: el vicepresident, Oriol Junqueras, el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, la consellera de Treball, Dolors Bassa i el conseller de Presidència, Jordi Turull. També es dirigeix contra Carles Puigdemont, com a responsable general del Govern, i els consellers a l’exili Toni Comín i Lluís Puig. Exclou, en canvi, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Josep Maria Jové i Natàlia Garriga, actual consellera de Cultura, i l’aleshores director general de Patrimoni, Francesc Sutrías, que se salva en excloure ser exclosos Unipost i el call center de la demanda.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Via fora els adormits a abril 13, 2022 | 15:58
    Via fora els adormits abril 13, 2022 | 15:58
    El lawfare de la justícia espanyola contra catalans, és una ignomínia. L'estat espanyol accepta des de fa anys la prevaricació, la mala praxi, l'abús de poder, la revenja de les seves institucions i aparells, per a perseguir, fastiguejar i atacar Consellers i polítics electes innocents. En un estat democràtic serien fets molt greus. Perquè els catalans estem tan adormits i no reaccionem contra tanta mala fe i revenja espanyola ?
  2. Icona del comentari de: SpainIsPain a abril 13, 2022 | 22:40
    SpainIsPain abril 13, 2022 | 22:40
    Aquests van deixar anar 10 millions com podrien haver dit 100. Una colla de desgraciats que sel's hauria de portar d'un en un davant la fiscalia europea amb nom i cognoms.
  3. Icona del comentari de: Maniobres a abril 14, 2022 | 09:38
    Maniobres abril 14, 2022 | 09:38
    Ara que tenen a sobre el Tjue, s'han mirat bé els comptes i intenten rebaixar per tapar l'escàndol repressiu contra els catalans que els funciona com un boomerang.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa