Junts per Catalunya (JxCat) arriba aquest dissabte a la cita del congrés d’Argelers, a la Catalunya Nord, culminant un procés tortuós de renovació de la cúpula dirigent. Els canvis han fet necessari que el president de la formació i líder indiscutit, Carles Puigdemont, fes un pas al costat per poder construir una arquitectura directiva que faciliti l’entesa de les famílies que per necessitat conviuen dins el partit. A més de Puigdemont, la renovació també ha implicat la retirada del secretari general, Jordi Sànchez, la gestió del qual no ha generat el consens suficient com perquè renovés la seva posició a la directiva del partit.
La militància estava cridada a validar, des d’aquest divendres i fins aquest dissabte a les 15 hores, la candidatura única integrada per Laura Borràs per a la presidència i Jordi Turull per a la secretaria general. Algunes fonts consultades opinen que la votació s’hauria d’haver fet explicant l’acord assolit i els equilibris que han fet Borràs i Turull per repartir-se el poder, però el reglament obliga a fer votació individual i amb una llista que no és tancada. En principi s’espera que no sorgeixi cap sorpresa i que cap família decideixi fer la traveta a l’altra.
Després de la jornada a Argelers, quedarà encara per definir —amb dos dies més de debat que tindran lloc al juliol a l’Hospitalet de Llobregat— el rumb d’una organització que va néixer amb la voluntat de ser moviment d’alliberament nacional, enfocada a culminar la independència, però que ha esdevingut col·laboradora necessària d’un Govern al costat d’ERC, amb un balanç del primer any netament autonomistes.
La incògnita és si en la nova etapa Junts abraçarà la bandera de la confrontació amb l’Estat i marcarà un full de ruta per convertir Catalunya en un nou Estat d’Europa. Aquesta promesa estaria condicionada a una acció compartida del conjunt de l’independentisme. Borràs ja va posar les bases d’aquesta condició amb el cas Pau Juvillà. Recentment, el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, ha demanat a Pere Aragonès la constitució de la direcció estratègica de l’independentisme. No hi ha novetats aquí, és una carpeta que està agafant pols.
La nova direcció de Junts, la comunió entre “fills i pares de l’1-O”
La cita d’Argelers ha de servir a JxCat per intentar salvar, almenys de cara a la galeria, la unitat interna suficient que els permeti ara avançar plegats. Fins avui, aquesta unitat havia estat posada més que en dubte pel xoc entre famílies. La primera d’aquestes seria la dels independents que van arribar a la política per l’1-O, acostumats a una retòrica més combativa i gairebé insurreccional, aplegats al voltant de Laura Borràs. La segona, que s’associa amb l’exconseller Jordi Turull, estaria representada per aquells que porten temps en la política, que tenen el seu passat i experiència acumulada en les dinàmiques de la política catalana de tota la vida. Borràs i Turull representen la comunió entre un món nou amb el tradicional i l’aliança entre “fills i pares de l’1-O”.
Algunes fonts consultades indiquen que seria “un error” intentar presentar la nova direcció com el triomf d’una família per damunt l’altra perquè mai com ara havia estat tan important per al partit exhibir una imatge “d’unitat fèrria”. Aquest seria un dels objectius prioritaris del conclave d’Argelers, que se celebra amb la remor de fons de la investigació del cas d’irregularitats de quan Borràs dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Les mateixes fonts apunten que cal preservar la figura de Borràs pel futur de Junts perquè és “una líder social i política” i per això cal que tingui cert control sobre el partit, sense menystenir la figura de Turull, que té “ascendent sobre la militància” del partit. Aquest control estaria assegurat amb la figura del secretari d’organització, David Torrents, mosso d’esquadra en excedència i borrassista declarat.
Fonts de Junts per Catalunya diuen que el congrés a la Catalunya Nord marcarà un abans i un després i servirà per fer net de les incerteses que hi ha hagut fins ara. “Es tanca una etapa en què hi ha hagut moltes veus i poca coherència, un dels aspectes fonamentals d’aquest congrés és establir la coherència necessària del projecte, que pot ser molt interessant”, diu una font interna de la formació. En definitiva, s’espera que a partir del congrés d’Argelers Junts pugui ser acusat en menys ocasions de ser l’habitual “olla de grills”. Per això es remarca que el més important de cara a la cita d’aquest dissabte és exhibir la “coherència” del projecte.
El congrés d’Argelers, la cita que Junts esperava per prendre algunes decisions
Caldrà veure si aquesta voluntat de projectar coherència es pot mantenir en el temps, quan la formació hagi de posicionar-se sobre aspectes de la política autonòmica que generen polèmica, com poden ser uns Jocs Olímpics d’hivern que han estat clarament definits com una operació d’Estat per embridar Catalunya en el marc constitucional. En la gestió sobre el català també s’han produït dissonàncies, tenint en compte que inicialment el partit va avalar una proposta de reforma de la Llei de Política Lingüística, que en qüestió d’hores va rebutjar, exhibint desgavell intern. El congrés ha de servir també per desencallar qüestions com la decisió sobre el pacte de Junts a la Diputació de Barcelona amb el PSC, que el sector Borràs volia trencar.
Les darreres polèmiques han sotmès a estrès una formació nova que ha hagut de compaginar la seva fundació amb els efectes de la repressió. El pas al costat de Puigdemont també respon a una situació d’exili que dificulta la seva participació diària amb els assumptes del partit. “El tenim on el tenim i es fa difícil la gestió diària. Ja sabíem que ens espiaven, però hi ha coses que no es poden tractar per telèfon o a través d’una videoconferència”, diu una font del partit. La mateixa font indica que Puigdemont, centrat ara en Europa i el Consell per la República, no es desvincula del partit, manté els seus afins a l’executiva i aprofitarà la intervenció a Argelers per animar a “girar full d’anys de desànim i encarar el futur amb l’esperança de generar una cosa nova”.
4 
1 