Les negociacions dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023 s’allarga i la que havia de ser una setmana clau per al previsible pacte entre el Govern i el PSC s’ha convertit dies de complicacions en les negociacions. El PSC ha enviat un missatge clar a l’executiu de Pere Aragonès: o accepten totes les propostes socialistes presentades la setmana passada o no donaran llum verda els pressupostos. Entre les propostes, hi ha temes delicats per a ERC, com ara el projecte del Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport del Prat i el Quart Cinturó. L’executiu s’ha enrocat en aquests punts i es nega a parlar-les, al·legant que s’han d’abordar fora de les negociacions del pressupost. Es tracta de tres macroprojectes que no generen unanimitat dins d’Esquerra Republicana tot i que, en el cas del Quart Cinturó, el nomenament de Juli Fernández com a conseller de Territori va ser un missatge clar a Junts i al PSC que el projecte no tiraria endavant.
El PSC, molest per les declaracions i filtracions del Govern
A més de les discrepàncies sobre el contingut de l’acord, el PSC està molest per les declaracions del Govern i assegura que s’estan trencant les confiances. Aquest dimecres, abans d’una nova reunió, la portaveu parlamentària socialista, Alícia Romero, feia públic el seu malestar amb el Govern per haver xifrat públicament en un 87% els acords de pressupostos entre l’executiu i el PSC. De fet, Romero ha explicat que les conselleres presents a la reunió –Laura Vilagrà, de Presidència, i Natàlia Mas, d’Ecconomia– han entès que els socialistes puguin estar molestos. A més, segons explicaven fonts socialistes aquest dilluns a El Món, encara no hi ha cap acord segellat i segons els seus càlculs el percentatge de pactes és molt més baix. “Em sembla molt deslleial anar donant xifres per enredar o per intentar buscar un relat per si no s’aproven els comptes”, ha dit Romero en una entrevista a Catalunya Ràdio aquest dimecres.
El PSC també inclou entre les seves propostes el compromís de frenar les obertures de delegacions internacionals per part de la conselleria d’Acció Exterior, que el control del CEO passi del Govern al Parlament de Catalunya, crear al Parlament una comissió de seguiment sobre els ajuts a mitjans de comunicació privats i aturar la prova pilot de la renda bàsica universal. I en el punt de les delegacions a l’exterior, el PSC ja té una primera resposta: el Govern no descarta obrir-ne més, segons apunten fonts de la conselleria a l’ACN. De fet, la possible frenada d’obertura de delegacions seria un xoc amb Junts per Catalunya –l’altre partit amb què mantenen negociacions–, tal com ha deixat clar l’exconsellera Victòria Alsina aquest dimecres en una entrevista a l’ACN: “És una renúncia als interessos nacionals de Catalunya”.
Enrocament del Govern i avís d’esmena a la totalitat del PSC i Junts
A tot això, el Govern continua amb el seu relat, assegurant que l’acord serà “en els pròxims dies” i explicant que el PSC fa propostes addicionals valorades en 5.000 milions d’euros més, de les quals 3.000 milions d’euros serien per a aquest mateix 2023. Fonts del Govern apunten dues vies per poder complir amb les demandes socialistes: inflar parcialment la previsió d’ingressos o desplaçar el compromís de despesa a anys futurs. “Això és enginyeria pressupostària i no seria responsable”, apunten fonts de l’executiu. De fet, alerten de la desacceleració de l’economia i que l’any vinent el PIB creixerà menys de la meitat. A més, el PSC no vol augmentar els impostos, en conseqüència els ingressos no poden créixer per cobrir l’augment de despesa que demana.
Tot i aquests punts de bloqueig, la portaveu de l’executiu, Patrícia Plaja, ja donava per fet un acord amb els socialistes aquest dimarts i deia que l’únic que faltava era “voluntat política”. Alhora, avisava que si en els dies vinents no hi ha un acord els comptes es portaran al Consell Executiu del Govern per aprovar-los i iniciar després la tramitació parlamentària. Si es fes això sense un acord previ, el Govern es trobaria amb les esmenes a la totalitat dels socialistes i Junts per Catalunya, tal com han repetit en més d’una ocasió els portaveus dels dos partits.
El Govern manté l’optimisme
Tot i això, el Govern continua optimista. Laura Vilagrà ha assegurat que aquest matí han “accelerat la recta final de les negociacions” i no veu impediments per arribar definitivament a un acord. En canvi, Romero ha dit que la reunió d’aquest dimecres no ha portat “avenços” importants i veu complicat arribar a un acord definitiu en una nova reunió prevista per a aquest dijous al Parlament.
Xoc per la fiscalitat amb junts, l’altra via de negociació
D’altra banda, mentre totes les mirades estan focalitzades en les trobades entre el Govern i el PSC, les reunions entre l’executiu i Junts continuen. De fet, aquest cap de setmana, la portaveu del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, anunciava un acord amb el Govern de 80 milions d’euros per al català en una entrevista a Agència Efe. A més, l’executiu ha xifrat en més de 50 els acords ja assolits amb el partit de Laura Borràs i Jordi Turll, tot i que alguns elements, com ara l’obertura de delegacions a l’exterior, els tres macroprojectes que també defensa el PSC i la diferència de criteris en fiscalitat, són un xoc frontal entre les dues visions de país.
La diferència de criteris pel que fa a la fiscalitat és evident. A l’acord del Govern amb els comuns s’hi van incloure nous impostos, com ara el que s”hauria d’aplicar als grans vaixells i el dels productes ultraprocessats. També hi ha inclòs un augment de l’impost de patrimoni per a les rendes de més de 10,6 milions, definint-lo com a “impost de solidaritat”.
Això pot suposar un xoc frontal amb Junts, que, en sentit contrari, proposa revisar l’Impost de successions per arribar de manera progressiva a la bonificació del 99% de les adquisicions per causa de mort en familiars de primer grau. També volen deflactar un 3,5% tots els trams de l’IRPF i incrementar els mínims personals i familiars un 7,5% per compensar la inflació. Segons els càlculs del partit, les mesures tindrien un cost de 279 milions per a les arques de la Generalitat, però la inflació ho compensaria perquè permetria que Catalunya ingressés 436 milions més que l’any passat en aquest apartat. En total, i encara que popularment es parli de “decàleg”, Junts ha preparat una cinquantena de propostes, com ara un fons de 150 milions per ajudar el petit comerç i els autònoms a pagar les factures de l’electricitat i una ajuda de 150 milions més per a la transició energètica de les empreses.
En canvi, els socialistes opten per una “prudència fiscal” i no retocar impostos. Això també pot suposar un problema amb els comuns, i és que els socialistes responsabilitzen al Govern de l’encaix entre les seves exigències i el pacte amb els comuns. En aquest sentit, el líder del PSC, Salvador Illa, manté que en els mesos vinents caldrà un debat “més calmat” sobre els canvis en matèria d’impostos.
7 
1 