La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha assegurat que Enagás, l’empresa promotora del projecte d’interconnexió gasística MidCat, calcula que la part d’infraestructura a “la frontera sud” podria estar “operativa” en uns “vuit o nou mesos”. Tot i això, ha dit que el problema és com es fa arribar el gasoducte a França, ja que seria una infraestructura complexa que hauria de travessar les muntanyes. Per això, RIbera ha demanat la col·laboració de l’Estat francès per protar-ho a terme.
Malgrat defensar que cal una “major interconnexió energètica” entre la península Ibèrica i la resta de la Unió Europea, Ribera ha recordat que el gasoducte hauria de tenir una vida útil d’uns 30 o 50 anys i que, per tant, hauria de poder transportar hidrogen, tenint en compte que el gas s’hauria de deixar de fer servir per complir amb l’objectiu de neutralitat climàtica de la UE marcat pel 2050.
Projecte Midcat
Scholz no s’ha referit explícitament al MidCat, un megaprojecte d’interconnexió gasística entre Espanya i França impulsat per l’empresa espanyola Enagás i la francesa Teréga, valorat en més de 3.000 milions d’euros.
El pla inicial del MidCat contemplava la construcció d’un nou gasoducte de 227 kilòmetres que connecti els dos estats a través de Catalunya. En concret, el conducte aniria des d’Hostalric fins a Barbaira, passant per Figueres i el Portús, a més d’una estació de compressió a Martorell i una altra a la banda francesa.
El MidCat va quedar paralitzat el 2019 quan va perdre el suport del regulador francès i de l’espanyol i, en conseqüència Brussel·les va deixar de finançar els plans d’Enagás. Els reguladors consideraven que el mercat no havia mostrat “interès comercial” per aquesta proposta d’interconnexió i que els costos prevists eren “alts en comparació amb els estàndards europeus”.
El Midcat va decaure perquè el gas rus era més barat
Ribera apunta a un canvi de condicions per la guerra a Ucraïna per defensar el gaseoducte a través de Catalunya. “El MidCat va decaure perquè no era viable econòmicament en un moment en què el gas rus era molt més barat que el Gas Natural Liquat (GNL)”, ha dit aquest divendres.
Així, el govern espanyol retiera que el MidCAT afavoriria la “seguretat energètica” a la Unió Europea i que, per tant, reclama a Brussel·les que torni a finançar el projecte. Entre el 2013 i el 2019 els promotors del projecte van rebre més de 7,3 milions d’euros de fons públics europeus que només es van destinar a estudis preliminars. Un cop els reguladors el van tombar, Enagás i Teragás van deixar d’accedir al finançament privilegiat de Brussel·les.
Altres accions
Ribera també ha reivindicat que es podria aprofitar més la regasificadora de Barcelona si es construeix una altra a Livorno, a Itàlia, per poder-hi enviar gas.Per ara, en l’horitzó “més immediat” el govern espanyol posa el focus en la instal·lació d’un “compressor addicional” als dos gasoductes existents al País Basc que connecten l’estat espanyol i el francès. Segons Ribera, això permetria augmentar un 20 o 30% l’exportació de gas cap a la UE. Ara bé, ha admès que en el seu conjunt no representaria gaire, només un 2 o 2,5% del gas que es consumeix al continent.