La maquinària, cada cop més de precisió suïssa, de la CUP s’ha posat en marxa de cara la convocatòria d’eleccions al Congrés i al Senat espanyol del 23 de juliol. Amb la vista posada en les assemblees territorials, en la votació telemàtica a través de la ja tradicional “urna de la CUP” i en un decisiu consell polític previst per al 10 de juny a Sant Pere de Ribes (Garraf), la formació ha remès a la militància tres documents, als quals ha tingut accés El Món, que són la base per decidir el seu posicionament respecte als comicis avançats pel president espanyol, Pedro Sánchez. La tria serà entre abstenció, vot nul o candidatura. “Segurament no empatarem”, comenta irònicament un gat vell de la formació quan El Món li pregunta per les possibilitats d’una o altra de les opcions.
El sistema de votació serà d’arbre. Primer es votarà entre la proposta de participar en les eleccions i la suma de les dues contràries a presentar candidatura. En cas que guanyi la no concurrència, aleshores es decidirà si la CUP reclama als seus votants l’abstenció o bé el vot nul. Si guanya el vot nul, la CUP podria presentar candidatures i retirar-les en el darrer moment. Si guanya l’abstenció també s’haurà de decidir si es fa abstencionisme actiu –fer campanya en pro d’aquesta opció– o bé si l’organització “simplement aprova la no participació” en les eleccions.
En cas que les bases decideixin que la CUP ha de participar en les eleccions, serà el secretariat nacional –la direcció de la formació– l’encarregada de confeccionar les llistes “amb un criteri de continuïtat”. Per al Senat, la CUP contempla incloure en la seva llista personalitats destacades de les Illes i del País Valencià. El 2019, la CUP va prendre una decisió històrica, es va presentar a les eleccions estatals i van sortir elegits diputats Mireia Vehí i Albert Botran.
Document 1 | Sí a la candidatura: ‘Per tots els mitjans, desplegar la batalla de les idees’
El document identificat amb la lletra A porta el títol de Per tots els mitjans, desplegar la batalla de les idees. És un text de cinc pàgines que defensa participar en la contesa electoral. “Una proposta per aprofitar tots els altaveus possibles per lliurar la batalla ideològica, plantejant una plena alternativa per la independència dels Països Catalans, anticapitalistes, socialistes i feministes”, assenyala el text. La intenció dels impulsors de presentar-se sintetitzen que cal “ocupar un espai nítidament anticapitalista i independentista com a altaveu d’un horitzó social i nacional lliurant una batalla ideològica sense treva davant l’ascens del feixisme organitzatiu i sociològic i enfront de les seves causes i responsabilitats”. Així mateix, ressalten que els mitjans del Principat fan “metapolítica derivada de les relacions entre forces independentistes, amb l’objectiu de contribuir al desgast d’aquestes”. Un fenomen que contribueix, segons aquest document, a “l’absència de proposta i debat polític”.
Tenir representació a Madrid és, per als cupaires partidaris d’anar a les eleccions, suposa “una escletxa de llum que no accepti amb normalitat la barbàrie que és el capitalisme i el règim del 78 i que ens permet seguir fent feina a totes les instàncies, barris i viles, per la construcció de la Unitat Popular”. En aquest context, raonen que la CUP pot portar el missatge contra el “no hi ha alternativa”. Així proposen ser la “resistència, ofensiva i contrapoder” amb el benentès que els cupaires es consideren que poden denunciar tant la “insuficiència de la socialdemocràcia” com “el que suposa l’extrema dreta”. Així, el text alerta que l’extrema dreta voldrà “cobrar l’atac al règim del 78” que va fer Catalunya el 2017 i, per tant, cal estar a l’altaveu del Congrés per arribar a altres marcs, fer connexions amb la resta dels Països Catalans i “puntualment”, amb altres punts de l’Estat. Entre la lluita antifeixista, la defensa de la sobirania nacional o ser “mirall crític” dels reformistes, els defensors de presentar-se afegeixen que també és necessari per “aportar recursos econòmics per nodrir les apostes de l’organització i el moviment també pel que fa a l’aposta de desenvolupar estructures de moviment com a element clau per l’aposta estratègica”.
Document 2 | Abstenció activa: ‘Impugnar el règim, recuperar la iniciativa’
Aquest document, de dues pàgines, aposta per “l’abstenció activa”. El seu argument és diferenciar la CUP de la resta de partits polítics “institucionalitzats” i fugir del caràcter plebiscitari amb què Pedro Sánchez ha vestit les eleccions. “No som com la resta”, remarquen per adduir que d’aquesta manera surten de la “lògica de fer el PSOE l’opció menys dolenta, amb un miratge en què hi ha un Estat bo i un Estat dolent”. D’aquí que demanin una “abstenció conscient i polititzada en contra l’Estat i les seves institucions”. Una abstenció que hauria de “permetre connectar amb la desafecció creixent a la vegada que amb l’independentisme de combat”.
Per altra banda, també creuen que fer una abstenció polititzada, amb campanya inclosa, pot ajudar a la “reconstrucció de l’espai polític”. Així mateix, ha de trencar el marc espanyol fent una “esmena a la totalitat a l’Estat, evidenciant el seu caràcter irreformable i antidemocràtic”. En aquest context, el document insisteix que cal reforçar la lògica interna dels Països Catalans i no tant mirar a l’Estat. De fet, l’anàlisi dels impulsors d’aquesta opció és llegir l’abstenció dels passats comicis municipals com un dur revés per part de l’electoral independentista. D’aquí que subratllin que la “lluita de la CUP no és només contra la dreta sinó també contra l’Estat”.
Document 3 | Vot nul: ‘Contra el Regne d’Espanya’
El tercer document que entra en el debat és el que defensa sense embuts el vot nul. Un text de quatre pàgines titulat Vot nul contra el Regne d’Espanya, contra “la monarquia de l’Ibex-35, la corrupció, l’espionatge i la repressió contra els Països Catalans”. El text s’autodefineix com una “proposta per a la plena independència d’Espanya i dels mercats”. Els defensors d’aquesta opció tenen com a punt de partida no donar per “tan positiva” l’estada dels dos diputats a Madrid, no tant per a la formació, com “per al país”. “No sols no ha servit ni per bloquejar la governabilitat de l’Estat en un context de negació i vulneració de drets, ni ha estat suficient per avançar de forma parcial en cap dels terrenys, ni nacional, ni social, ni ecològic”, exposen. Per tant, creuen que no cal destinar energies i esforços i sí dedicar-los a “d’altres objectius polítics”.
Tanmateix, admeten que el vot nul és l’opció “menys còmoda” i també que “no és una opció ideològica” sinó el resultat de l’anàlisi d’un moment. Així, estan convençuts que una crida organitzada al vot nul pot “ajudar a articular un moviment popular el més ampli possible de desobediència civil i institucional”. També rebutja el que descriuen com a “falsa disjuntiva” d’aquestes eleccions sobre l’eix PSOE-extrema dreta. De fet, creuen que aquesta lògica ha portat a partits independentistes i d’esquerres a aprovar pressupostos “militaristes, recentralitzants i antiobrers” i titlla “d’inacceptables les renúncies i els retrocessos” que s’han fet des de les institucions del Regne d’Espanya. En conclusió, en cas que s’aprovi aquesta opció, la CUP proposa una roda de premsa anunciant el vot nul i obrir-lo a “tot el moviment independentista”, a formalitzar candidatures per poder participar en la campanya –espais electorals, presència als debats– i retirar-les en el darrer moment.
4
1
