El vicepresident de la Generalitat i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, s’ha mostrat “convençut” que hi ha hagut “molts més atacs” i intents d’espionatge en el marc del Catalangate a banda de la seixantena de polítics i activistes que ha acreditat el grup d’investigació canadenc Citizen Lab. En una entrevista a RAC1, Puigneró ha xifrat en un “mínim” de 20 milions d’euros el cost d’espiar l’independentisme a través del programa Pegasus.
Puigneró ha explicat que el 2019 va patir un intent d’atac “a través de Whatsapp, però va ser bloquejat” per un software en fase de proves que s’estava provant en el marc de la posada en marxa de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. En aquell moment no es va poder certificar l’origen de l’atac i no va ser fins més tard que es va poder vincular amb Pegasus. “Jo no surto a la llista malgrat que van intentar entrar al meu mòbil. Quan atacs fallits més hi deu haver hagut?“, ha dit.
Nou programa de seguretat
El vicepresident ha revelat que des del 2020 la Generalitat té un programa de seguretat per al Govern i els alts càrrecs que protegeix uns 300 mòbils corporatius amb un software específic. “Això no vol dir que estiguin 100% protegits. Pegasus pot entrar a la majoria de llocs, però hi ha mesures efectives per aturar-lo. Depèn molt del tipus d’atac”, ha detallat. Puigneró ha recordat que dels 65 terminals espiats, només quatre eren de la Generalitat –els de Pere Aragonès, Quim Torra, Artur Mas i Meritxell Budó–, i ha assegurat que des de llavors no els consta cap més atac.
El dirigent de Junts ha reiterat que la relació amb l’estat espanyol ha quedat molt tocada i que es fa difícil col·laborar políticament amb un govern que intenta espiar els líders catalans, però ha defensat que projectes com el traspàs de Rodalies o els Jocs Olímpics han de quedar al marge perquè són qüestions tècniques “necessàries perquè el país funcioni”, igual que va dir Aragonès aquest dimecres. Puigneró també ha reclamat al govern espanyol que investigui el cas a fons, ja que totes les sospites apunten al CNI com a probable autor de l’operació d’espionatge massiu contra l’independentisme.