El cap de l’Oficina del President Puigdemont, Josep Lluís Alay, s’ha manifestat aquest dimecres, en diverses entrevistes contra les declaracions de Gabriel Rufián sobre les connexions de l’entorn del president a l’exili amb personatges russos, alguns propers al Kremlin. En declaracions a El Món a RAC 1, Alay s’ha mostrat sorprès que el portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats faci servir contra JxCat el que descriu com “una fantasia creada per la Guàrdia Civil, el CNI i algun jutge sobre contactes que hi va haver amb Rússia i altres països”. Les acusacions es van fer després que el 2018 la policia espanyola el detingués i li requisés dos mòbils que encara no li han estat retornats. “Els han buidat tots, crec que a través d’una empresa israeliana, i han difós per tot el món tot tipus de converses que tenia en aquests mòbils, 700 pàgines”. Sobre aquests converses, no n’hi ha cap amb contingut presumptament delictiu, tal i com va avançar El Món. Donat l’origen de les filtracions, Alay ha expressat sorpresa pel fet que “algú faci servir aquest tipus d’arguments” per atacar-lo. S
Tant en l’entrevista a RAC 1 com en una altra a Eldiario.es, Alay ha justificat els viatges que va fer a Rússia entre 2019 i 2020 i els contactes que hi va mantenir, dels quals El Món ja n’havia informat. El març del 2019 va viatjar a Moscou. Allà hi va oferir una conferència i hi va conèixer un excoronel proper a Putin, Sergei Sumin. També hi va conèixer Alexander Dmitrenko, rus afincat a Catalunya des de fa anys. Alay ha negat que la intenció d’aquests contactes fos “obrir una via de comunicació amb el règim de Putin”. La connexió amb Dmitrenko es justifica per les relacions comercials existents entre empreses russes i catalanes i, segons Alay, no li consta que Dmitrenko tingui relacions amb els serveis secrets russos.
El cap de l’oficina de Puigdemont també va mantenir contactes amb l’editor Edvard Chesnokovdel del diari Komsomolskaya Pravda. Aquest periodista ja havia entrevistat telemàticament el president a l’exili un mes i mig abans. Segons Alay, era Chesnokovdel qui s’interessava per Pugidemont i fins i tot se li havia demanat d’escriure algun article pel diari. Alay ha recordat que en aquell moment hi havia interès pel que passava a Catalunya a tot el món —encara no havia sortit la sentències del judici del Procés— i ha assegurat que “ens afartàvem” de fer selecció de les entrevistes que es concedien per l’allau de peticions que arribaven.
El juny del 2010 va tornar a Moscou a participar en un acte en una universitat a porta tancada. Es tractava de la universitat més prestigiosa de Rússia en temes diplomàtics, segons ha explicat Alay. L’objecte de la trobada era explicar quina era la situació a Catalunya. Aquí és on “hi havia un antic espia rus [Andrei Bezrukov], que ara és professor acadèmic de gran prestigi internacional, i que fins i tot publica en anglès als EUA”, ha comentat Alay. Aquest exespia era el coordinador del debat i la seva dona [Elena Vavilova] va escriure un llibre que Alay va traduir al català, El secret de la clandestina. Del llibre se n’ha fet una sèrie de televisió, The Americans.
Nega haver demanat suport financer
Alay desmenteix en les entrevistes que Puigdemont hagués donat instruccions per demanar suport financer i energètic a Catalunya en cas de declarar la independència. “Això és una falsedat que forma part de tot el relat que ve de les clavegueres de l’Estat”. El col·laborador de Puigdemont reconeix una trobada amb Evgeny Primakov, diputat del partit de Putin i net de l’exprimer ministre Yevgueni Primako. Alay ha afirmat que s’hi va reunir perquè “és el director d’un programa de televisió de màxima audiència que es fa divendres a la nit sobre política internacional a Rússia 1”, el canal on precisament una periodista va denunciar la invasió a Ucraïna.
Malgrat aquestes connexions, Alay nega que hi hagués cap voluntat de participar en campanyes de desinformació russes per desestabilitzar la UE. “Si haguéssim volgut fer això hagués anat a buscar una entrevista a Rusia Today, el canal internacional, de què serveix fer una entrevista en un mitjà intern rus?”, s’ha preguntat Alay. En aquest sentit, ha dit que com a col·laborador de Puigdemont creu necessari tenir un ventall de contactes internacionals amplis i ha introduït una crítica a les declaracions de la portaveu adjunta d’ERC al Parlament, Meritxell Serret, que ahir va defensar establir aliances només amb “democràcies occidentals i prioritàriament la UE”. “Això de les democràcies occidentals i la UE, home, potser fins el 2017 estava molt bé; però si algú vol ser un subjecte internacional no es pot quedar tancat en democràcies occidentals i la UE. El meu objectiu i feina és que Puigdemont pugui explicar la situació política que viu Catalunya des de Xile, al Canadà passant per la Índia, m’agradi més o menys el règim que hi ha allà”.
JxCat ha demanat a ERC que rectifiqui de forma urgent i desautoritzi les declaracions de Rufián. De totes formes, aquest dimecres el portaveu del partit, Josep Rius, ha defugit explicar què pensar fer el partit si el seu soci de Govern no atén les demandes davant d’unes declaracions que consideren d’extrema gravetat.
1 
