Rússia, el Procés i la Guàrdia Civil, enèsim capítol. El jutge del cas Volhov, Joaquín Aguirre, ha aixecat part del secret del sumari de la peça separada que correspon a Josep Lluís Alay, el cap de l’oficina del president Carles Puigdemont, i de retruc hi ha embolicat el seu advocat, Gonzalo Boye. Una investigació amb tots els visos de ser una prospectiva i que ha servit per retenir-li els seus dos telèfons mòbils i una tauleta, que els agents de la policia judicial de la Guàrdia Civil –que va començar a dirigir el tinent coronel Daniel Baena– han escrutat per poder extreure’n material favorable a les seves suposicions. En el sumari, hi consten converses d’Alay amb el seu lletrat, Boye, on esmenten Rússia i les relacions que el cap del foreing office de Puigdemont, té amb un periodista rus. Converses sense cap contingut presumptament delictiu però que serveis als investigadors per embolicar de nou, la troca de l’independentisme amb Rússia.
De fet, les converses, a les que ha tingut accés El Món, és sobre la possibilitat que un periodista rus, Chesnokov que treballa per un canal de Telegram, Nezygar, amb 350.000 subscriptors, faci una entrevista breu al president Puigdemont. De fet, és la feina d’Alay, la promoció exterior de l’exili del president i les seves relacions amb la premsa internacional. Alay detalla a Boye, com advocat del president, que coneix Chesnokov i que li ha “proposat una entrevista de quatre preguntes al president”. Una oferta interessant perquè el mateix Alay afegeix que és el canal “més important” de notícies rus.
Alay li demana a Boye si és “oportú” fer aquesta entrevista. L’advocat no hi veu problema. Però això sí, Alay avisa que pactarà les preguntes i que evitarà preguntes sobre les sancions a Rússia i sobre Alexei Navalny, un dissident rus molt crític amb la política de Vladimir Putin que es troba empresonat malgrat les crítiques internacionals. Boye s’hi mostra d’acord i li recomana que fixi les preguntes “sobre cap on va la Unió Europea”. Fins i tot, que mostri “debilitats i desafiament de la UE, aportar intel·ligència però res que foti als russos”. En les converses també s’hi parla sobre la situació política internacional i sobre el paper de Rússia en l’entramat geoestratègic així com s’analitzen les relacions entre l’Alemanya d’Angela Merkel amb la Rússia de Putin.
La trama russa del Procés ha estat objecte de desig des del 2017 per part de les instàncies policials espanyoles. De fet, el jutjat centra d’Instrucció 6 del’Audiència Nacional va obrir el sumari 86/19 de caràcter secret, sobre la ingerència russa en el referèndum que va acabar arxivant el juliol de 2020. La investigació es basava en un informe de la comissaria general d’Informació del Cos Nacional de Policia, del 28 d’octubre, sobre els vincles d’activistes independentistes amb interessos russos que finalment, la fiscalia va rebutjar. Es va tancar en secret.
Tot i això, Aguirre, de la mà del tinent coronel Baena -quan era cap de la Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, va articular una operació al voltant de la famosa trama russa que va servir per una mega operació policial el passat mes d’octubre, on es va detenir l’empresari cultural Oriol Soler, l’empresari i exassessor d’Artur Mas, David Madí, l’exsecretari d’organització d’ERC i exconseller, Xavier Vendrell i el mateix Alay. Segons les interlocutòries, Oriol Soler hauria conspirat amb Ewuard Snowden, Julian Assange, Rússia Today i Esputnik. La idea del jutge instructor és que Oriol Soler hauria participat en una campanya de desastabilització i desinformació amb participació russa.
La interlocutòria recollia una entrevista que Soler va mantenir amb Julian Assange, l’onze de setembre de 2017, a l’ambaixada d’Equador a Londres. Una trobada on també hi va participar Andreu Grinyó, un suposat expert –segons el jutge– en campanyes de comunicació i “afí a l’independentisme”. El relat del jutge assegurava que “aquella reunió s’emmarca en l’estratègia de desinformació i desestabilització en la qual també hauria participat el govern del Kremlin com a part de la seva narrativa general sobre la Unió Europea, a tocar del col·lapse, principal missatge dels mitjans de comunicació controlats pel Kremlin: Russia Today i Sputnik”. La resolució que ordenava l’escorcoll destacava que “l’editora en cap d’aquests mitjans i persona pròxima a Valdimir Putin, Margarita Simonyan, també és editora precisament de Julian Assange i Edward Snowden”.
Per altra banda, el sumari també subratllava la figura de Víctor Tarradellas, exdirigent de relacions internacionals de CDC i president de la Fundació Catmon. El jutge es mostrava convençut que Tarradellas negociava amb un grup rus “creat a l’época de Gorbatxev”. Així mateix, indicava que el 24 d’octubre del 2017 va oferir a Carles Puigdemont, “10.000 soldats i pagar tot el deute català”. “Però Puigdemont es va cagar les calces”, emfatitzava el jutge recollint un missatge de Tarradellas. L’instructor afegeia que “d’haver acceptat probablement els esdeveniments haurien estat tràgics i haurien desencadenat un conflicte armat amb l’Estat”. Cap d’aquests vincles s’ha acreditat. Ans al contrari, la famosa relació amb l’entramat rus va ser poc menys que una estafa.
