El president d’Ucraïna, Volodímir Zelensky, va estar a punt de ser capturat per les tropes russes el primer dia la invasió. En una entrevista a la revista Time, Zelenski ha relatat com va viure les primeres hores de la guerra i ha desvelat que el complex presidencial, a Kíiv, va estar molt a prop de caure quan les forces especials russes el van intentar assaltar. “El soroll [de les bombes] era eixordador. Hi havia explosions per tot arreu”, rememora Zelenski, que reconeix tenir algunes llacunes en els seus records d’aquell primer dia.
Quan la matinada del 24 de febrer Rússia va començar a bombardejar Ucraïna, el primer que va fer Zelenski va ser anar a despertar els seus fills. L’exèrcit ucraïnès el va informar que paracaigudistes russos havien aterrat a Kíiv en una missió llampec per assassinar-lo o capturar-lo. Zelenski i els seus assessors tenien clar que el complex presidencial era un objectiu prioritari, però no hi havia temps per reaccionar. “Abans d’aquella nit, només havíem vist aquestes coses a les pel·lícules”, detalla Andriy Yermak, cap de gabinet de Zelenski.
Mentre les tropes ucraïneses intentaven frenar l’avenç rus als carrers de Kíiv, la guàrdia pretoriana de Zelenski intentava segellar el complex presidencial a contrarellotge. Qualsevol cosa era bona per fer barricades. El seu equip de col·laboradors més estret va anar a trobar-se amb Zelenski per organitzar la defensa de la capital. “Com ha pogut passar?” Aquestes són les primeres paraules que el president del Parlament ucraïnès, Ruslan Stefanchuk, recorda haver sentit quan es va reunir amb el president, que durant setmanes no havia volgut escoltar els advertiments de Washington sobre la imminent invasió russa.
Arriba la nit, comencen els tirotejos
Amb l’arribada de la nit van començar els tirotejos al districte de Kíiv que acull el complex presidencial. L’escorta de Zelenski va portar armilles antibales i fusells d’assalt per al president i els seus assessors. Ningú tenia molt clar que passava fora i les possibilitats d’haver d’enfrontar-se a les tropes russes amb tot el que tenien era cada vegada més alta. “Era una casa de bojos”, assegura Oleksiy Arestovych, un veterà de la intel·ligència militar ucraïnesa. Les forces especials russes van fer dos intents d’entrar, però van fracassar. En cas d’haver-ho aconseguit, la guerra potser hauria acabat en un tancar i obrir d’ulls, tal com esperava el Kremlin.
Després d’aquell dia, tant els Estats Units com el Regne Unit es va oferir a evacuar del país a Zelenski, la seva família i els seus col·laboradors més estrets. La idea era muntar un govern a l’exili, segurament a l’est de Polònia, per dirigir la defensa des d’un lloc segur. Però Zelenski es va negar i va pronunciar la frase que el faria famós: “Necessito munició, no una passejada”. Tampoc va voler marxar a un búnquer secret que hi ha als afores de la capital preparat per resistir durant setmanes. Va preferir quedar-se a Kíiv i la segona nit de la invasió va sortir al carrer amb el seu equip, tots vestits amb roba militar. Aquell dia, Zelenski va començar a forjar la seva llegenda.
1 
